Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
aparell de Bessel
Física
Aparell de precisió construït per F.W. Bessel per a la mesura de bases.
Consisteix en dos regles superposats d’uns 4 m de longitud, soldats per un extrem i recolzats sobre rodets encaixats en un sòlid suport de ferro És essencial de conèixer la temperatura de l’aparell per a deduir-ne la longitud exacta Per al seu ús hom disposa 4 o 5 aparells collocats l’un darrere l’altre, deixant entre ells una petita distància que hom mesura amb el cuny micromètric de Reichenbach L’error relatiu comès en la mesura amb aquest aparell es pot reduir a 1/1 000 000
Pierre Maurice Duhem
Filosofia
Física
Físic i filòsof francès.
Professor a Lilla, Rennes i Bordeus, investigà sobre la història de la ciència i de la cosmologia, tot basant-se en les seves concepcions filosòfiques, de caràcter positivista segons ell, qualsevol teoria física és un sistema de proposicions matemàtiques deduïdes d’un petit nombre de principis, l’objecte dels quals és de representar, de la forma més simple, completa i exacta possible, un conjunt de lleis experimentals Entre les seves obres cal destacar La théorie physique, son objet et sa structure 1906, Études sur Léonard de Vinci 1906-13 i Le Système du monde Histoire des…
Gustav Theodor Fechner
Filosofia
Física
Físic i filòsof alemany.
Fou professor de física a Leipzig 1834, però una llarga malaltia 1839 l’apartà de l’ensenyament i el portà a desenvolupar el seu pensament filosòfic, centrat especialment en qüestions psicològiques i religioses En filosofia intentà d’elaborar un sistema metafísic de base inductiva Influït per Schelling i per les filosofies orientals, escriví Nanna oder über das Seelenleben der Pflanzen ‘Nanna o sobre la vida psíquica de les plantes’, 1848 i Zend-Avesta oder über die Dinge des Himmels und des Jenseits ‘Zend Avesta o sobre les coses del cel i del més enllà’, 1851 Per la seva obra Elemente der…
centúria
Física
Agronomia
Terme amb el qual hom sol designar a Girona una extensió considerable de terreny forestal sense mesura exacta.
cos negre
Física
Cos ideal que absorbeix totes les radiacions que rep i les característiques de la radiació del qual només depenen de la seva temperatura i de la longitud d’ona d’aquella.
Hom en considera una materialització, bé que no exacta, formada d’un petit forat en una esfera buida i recoberta interiorment de fum d’estampa, de manera que qualsevol radiació que hi entra és pràcticament absorbida per la superfície interior gràcies a l’elevat coeficient d’absorció d’aquesta 0,99 i a les successives reflexions interiors El cos negre emet la màxima quantitat possible d’energia per una tempertura determinada lleis de Kirchhoff A més, l’absorció total de radiacions per part d’un cos negre representa l’augment màxim de temperatura La radiació emesa per un cos…
enfocar
Cinematografia
Fotografia
Física
Modificar la distància entre l’objectiu i la placa o pel·lícula sensible, en una càmera, a fi d’obtenir una imatge ben nítida.
En les primeres càmeres fotogràfiques hom collocava en el lloc de la placa un vidre esmerilat, sobre el qual es formava la imatge i que, un cop enfocada, era substituït per la placa Aquest procediment ha estat desplaçat pels dispositius de visor directe, pel dispositiu rèflex o per la collocació d’un doble objectiu càmera TLR càmera fotogràfica Hom utilitza també l' enfocament automàtic per raigs infraroigs mitjançant els quals hom pot detectar el punt de l’objecte més proper a la càmera, per ultrasons, i per comparació de contrast tots ells tenen, però, limitacions L’avenç tecnològic ha…
sonia
© fototeca.cat
Física
Magnitud S que expressa el nivell de sensació sonora produïda per un so d’intensitat I.
Una primera aproximació d’aquesta mesura, basada en la llei de Weber-Fechner, consisteix a expressar-la logarítmicament en decibels mitjançant la relació S = 10 log I / I o , on I o és la intensitat llindar a la freqüència considerada Fletcher i Munson traçaren les corbes d’igual sensació sonora, les quals són numerades prenent com a base la freqüència de 1 000 Hz, suposant que a 1 000 Hz és exacta la llei esmentada És a dir, que hom pren S = 10 log I I / I o , essent I I la intensitat d’un so de 1 000 Hz que produeix la mateixa sensació sonora que el so d’intensitat I La…
nombre bariònic
Física
Nombre abstracte atribuït a les partícules elementals, que permet d’expressar d’una manera exacta la llei de conservació de les partícules pesants.
En tota reacció entre partícules elementals, el nombre bariònic roman constant Hom atribueix als barions els nombres bariònics +1 o -1, segons que es tracti d’una partícula o d’una antipartícula, respectivament qualsevol altra partícula elemental té un nombre bariònic nul
reticle
Física
Conjunt de dos fils o més creuats que hom posa als focus de certs instruments òptics i que serveix per a efectuar mesures de precisió.
Algunes vegades els reticles són constituïts per fils metàllics, però hom ha fet servir sovint fils d’aranya Aquests darrers tenen una gran extensibilitat, i, per tant, és fàcil de tenir-los sempre tensos, és a dir, rectilinis Actualment hom fa servir en molts aparells un reticle constituït per una placa molt prima de vidre sobre la qual ha estat gravada amb un diamant una sèrie de traços molt fins, que fan el paper dels fils d’aranya clàssics Hi ha també reticles que són emprats especialment en astronomia i formen part dels anomenats oculars micromètrics En general, tots els aparells que…
ciclotró
© Fototeca.cat
Física
Accelerador de partícules circular de ressonància, en què una partícula emesa per una font central és corbada per efecte d’un camp magnètic constant.
Fou ideat per E O Lawrence i MS Livingston el 1932 Consisteix en dos elèctrodes buits, de forma semicilíndrica per la qual cosa hom els anomena des , que creen un camp elèctric E d’alta freqüència entre ells, tot el conjunt essent travessat perpendicularment per un camp magnètic constant Al centre del cilindre que formen els dos elèctrodes des , hi ha una font de partícules o ions que són accelerats linealment pel camp elèctric cap a l’interior de les des , i un cop aquí descriuen una trajectòria espiral a causa del camp magnètic transversal A cada mitja volta les partícules reben una…