Resultats de la cerca

Són fluids els líquids i els gasos, la diferència entre els quals està, des del punt de vista molecular, en la diferent concentració molecular, molt més gran en els líquids que en els gasos Aquesta més alta concentració fa que en els líquids calgui matisar la noció de llibertat de moviment de les molècules perquè no tenen obligació d’oscillar entorn d’unes posicions d’equilibri fixes, com passa en els sòlids i, de passada, possibilita l’aparició d’una sèrie de fenòmens tensió superficial, fenòmens de contacte i de capillaritat dels quals són responsables les forces intermoleculars residuals…

Un fluid en un sistema de referència en rotació experimenta forces degudes a aquesta rotació no observables en un sistema de referència que es mou en línia recta i a velocitat constant Aquestes forces són la força centrífuga i la força de Coriolis, aquesta darrera molt important en la circulació a gran escala però inapreciable a distàncies petites Els fluids geofísics solen presentar estratificació deguda a la gravetat, cosa que permet simplificar les equacions del moviment Aquestes diferències respecte dels altres fluids han donat lloc a una branca de la física de fluids…

Si hom designa amb ρ la densitat del fluid i amb g l’acceleració de la gravetat, la pressió P a què és sotmesa la unitat de superfície és P = ρ gh La pressió atmosfèrica pot ésser calculada a partir d’aquesta expressió, però cal tenir en compte la variació que sofreixen la densitat de l’aire i l’acceleració de la gravetat amb l’altura

Si el cilindre gira entorn del propi eix i el corrent fluid on és submergit és uniforme i de velocitat perpendicular a l’eix, el cilindre restarà sotmès a una força la direcció de la qual és normal a l’eix i a la velocitat del corrent El sentit serà el que hom obté fent girar 90° en el sentit contrari al de la rotació del cilindre el vector velocitat del corrent

Hom estudia tant el moviment d’un fluid per l’interior d’una conducció com la resistència que oposa un fluid a un objecte que es desplaça en el seu si escolament aerodinàmic Hom distingeix dos tipus principals d’escolament l' escolament laminar , en què les partícules del fluid llisquen les unes damunt les altres tot formant capes paralleles, i l' escolament turbulent , caracteritzat per les fluctuacions irregulars de les velocitats de les partícules del fluid El tipus d’escolament que s’esdevé en un problema hidrodinàmic concret és…

Hom el representa per la lletra M , en memòria d’EMach, i és un nombre adimensional que tant pot expressar la velocitat del fluid com la velocitat d’un cos relativa al fluid En aeronàutica, el nombre de Mach és el quocient entre la velocitat d’una aeronau, relativa a l’aire, i la velocitat del so a l’aire Així, quan hom diu, per exemple, que un avió va a Mach 2, vol dir que va a una velocitat doble que la del so

Aquests circulen, en general, parallelament en el mateix sentit o en sentit contrari, separats per una paret d’un material bon conductor La quantitat de calor cedida per un fluid Q c i l’absorbida per l’altre Q a poden ésser avaluades amb les expressions Q c = MC T o —T 1 i Q a = mc t o —t 1 , on M i m són les masses dels fluids, C i c llurs calors específiques, T o i T 1 les temperatures d’entrada i sortida, respectivament, del fluid primari escalfador, i t o i t 1 les corresponents al fluid secundari escalfat La disposició més corrent consisteix en…

v essent la velocitat, F la força activa aplicada a la unitat de massa, ρ la densitat, p la pressió, γ la viscositat cinemàtica, i ∇ l’operador diferencial nabla D’aquesta fórmula hom pot deduir l’equació fonamental de la hidroestàtica, en fer γ = 0 fluid perfecte i ∂ν/∂ t = 0 fluid en repòs o en moviment continu

Caracteritza l’objecte pel que fa a la seva capacitat de penetració i avanç en el fluid i és donat per l’expressió C x =2 F x / ρ v 2 S , on F x és la força experimentada per l’objecte en la direcció del moviment relatiu del fluid resistència , ρ és la densitat del fluid, v és la velocitat relativa de l’objecte respecte al fluid, i S és la secció transversal de l’objecte, que oposa la resistència El disseny aerodinàmic té la finalitat de reduir la resistència

Hom aplica aquesta denominació, especialment, a la convecció de la calor , que és el transport de calor d’uns punts a uns altres d’un fluid Bàsicament, hom distingeix dos tipus de convecció la convecció natural o lliure , en què el moviment del fluid és causat només per l’acció de la gravetat sobre els gradients de densitat originats pels gradients de temperatura existents, que trenquen l’equilibri hidroestàtic, i la convecció forçada , en què el moviment del fluid és mantingut per accions externes ventilador, bombament, agitació, etc Les lleis de…