Resultats de la cerca
Es mostren 122 resultats
fluid
Física
Sistema material a l’interior del qual les molècules es mouen lliurement les unes respecte a les altres.
Són fluids els líquids i els gasos, la diferència entre els quals està, des del punt de vista molecular, en la diferent concentració molecular, molt més gran en els líquids que en els gasos Aquesta més alta concentració fa que en els líquids calgui matisar la noció de llibertat de moviment de les molècules perquè no tenen obligació d’oscillar entorn d’unes posicions d’equilibri fixes, com passa en els sòlids i, de passada, possibilita l’aparició d’una sèrie de fenòmens tensió superficial, fenòmens de contacte i de capillaritat dels quals són responsables les forces intermoleculars residuals…
fluid geofísic
Meteorologia
Física
Geografia
Fluid en un sistema de referència en rotació.
Un fluid en un sistema de referència en rotació experimenta forces degudes a aquesta rotació no observables en un sistema de referència que es mou en línia recta i a velocitat constant Aquestes forces són la força centrífuga i la força de Coriolis, aquesta darrera molt important en la circulació a gran escala però inapreciable a distàncies petites Els fluids geofísics solen presentar estratificació deguda a la gravetat, cosa que permet simplificar les equacions del moviment Aquestes diferències respecte dels altres fluids han donat lloc a una branca de la física de fluids…
pressió hidroestàtica
Física
En hidroestàtica, força que, per unitat de superfície, exerceix una columna de fluid d’una determinada altura h.
Si hom designa amb ρ la densitat del fluid i amb g l’acceleració de la gravetat, la pressió P a què és sotmesa la unitat de superfície és P = ρ gh La pressió atmosfèrica pot ésser calculada a partir d’aquesta expressió, però cal tenir en compte la variació que sofreixen la densitat de l’aire i l’acceleració de la gravetat amb l’altura
efecte Magnus

Efecte Magnus produït en un cilidre que gira a velocitat v’ en el si d’un corent fluid que se desplaça a velocitat v
© Fototeca.cat
Física
Efecte resultant de la rotació d’un cilindre dins d’un corrent fluïd.
Si el cilindre gira entorn del propi eix i el corrent fluid on és submergit és uniforme i de velocitat perpendicular a l’eix, el cilindre restarà sotmès a una força la direcció de la qual és normal a l’eix i a la velocitat del corrent El sentit serà el que hom obté fent girar 90° en el sentit contrari al de la rotació del cilindre el vector velocitat del corrent
escolament

Tipus principals d'escolament aerodinàmic
© Fototeca.cat
Física
Moviment en conjunt d’un fluid.
Hom estudia tant el moviment d’un fluid per l’interior d’una conducció com la resistència que oposa un fluid a un objecte que es desplaça en el seu si escolament aerodinàmic Hom distingeix dos tipus principals d’escolament l' escolament laminar , en què les partícules del fluid llisquen les unes damunt les altres tot formant capes paralleles, i l' escolament turbulent , caracteritzat per les fluctuacions irregulars de les velocitats de les partícules del fluid El tipus d’escolament que s’esdevé en un problema hidrodinàmic concret és…
nombre de Mach
Física
Relació entre la velocitat en un punt d’un fluid en moviment i la velocitat del so en el mateix punt i en el fluid considerat.
Hom el representa per la lletra M , en memòria d’EMach, i és un nombre adimensional que tant pot expressar la velocitat del fluid com la velocitat d’un cos relativa al fluid En aeronàutica, el nombre de Mach és el quocient entre la velocitat d’una aeronau, relativa a l’aire, i la velocitat del so a l’aire Així, quan hom diu, per exemple, que un avió va a Mach 2, vol dir que va a una velocitat doble que la del so
bescanviador de calor

Secció longitudinal esquemàtica d’un bescanviador de calor de feix tubular
© Fototeca.cat
Física
Aparell emprat per a transmetre calor d’un fluid a un altre que és a temperatura inferior.
Aquests circulen, en general, parallelament en el mateix sentit o en sentit contrari, separats per una paret d’un material bon conductor La quantitat de calor cedida per un fluid Q c i l’absorbida per l’altre Q a poden ésser avaluades amb les expressions Q c = MC T o —T 1 i Q a = mc t o —t 1 , on M i m són les masses dels fluids, C i c llurs calors específiques, T o i T 1 les temperatures d’entrada i sortida, respectivament, del fluid primari escalfador, i t o i t 1 les corresponents al fluid secundari escalfat La disposició més corrent consisteix en…
equació de Navier-Stokes
Física
Expressió matemàtica de l’equilibri dinàmic d’un element de fluid, que en el cas particular d’un corrent de fluid newtonià (viscositat cinemàtica constant), en règim laminar, pren la forma
.
v essent la velocitat, F la força activa aplicada a la unitat de massa, ρ la densitat, p la pressió, γ la viscositat cinemàtica, i ∇ l’operador diferencial nabla D’aquesta fórmula hom pot deduir l’equació fonamental de la hidroestàtica, en fer γ = 0 fluid perfecte i ∂ν/∂ t = 0 fluid en repòs o en moviment continu
Cₓ

Evolució del valor del producte Cx·S en funció del disseny progressivament més aerodinàmic de la forma dels vehicles
© fototeca.cat
Física
Coeficient de resistència a l’avançament d’un objecte que es desplaça en el si d’un fluid.
Caracteritza l’objecte pel que fa a la seva capacitat de penetració i avanç en el fluid i és donat per l’expressió C x =2 F x / ρ v 2 S , on F x és la força experimentada per l’objecte en la direcció del moviment relatiu del fluid resistència , ρ és la densitat del fluid, v és la velocitat relativa de l’objecte respecte al fluid, i S és la secció transversal de l’objecte, que oposa la resistència El disseny aerodinàmic té la finalitat de reduir la resistència
convecció
Física
Transport de matèria que s’esdevé en un fluid pel moviment del conjunt de les seves molècules.
Hom aplica aquesta denominació, especialment, a la convecció de la calor , que és el transport de calor d’uns punts a uns altres d’un fluid Bàsicament, hom distingeix dos tipus de convecció la convecció natural o lliure , en què el moviment del fluid és causat només per l’acció de la gravetat sobre els gradients de densitat originats pels gradients de temperatura existents, que trenquen l’equilibri hidroestàtic, i la convecció forçada , en què el moviment del fluid és mantingut per accions externes ventilador, bombament, agitació, etc Les lleis de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina