Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
asfèric | asfèrica
Física
Dit d’una superfície no esfèrica, especialment de les superfícies de lents o bé miralls la forma dels quals difereix lleugerament de l’esfèrica i que hom acostuma a emprar per a reduir les aberracions.
Són superfícies asfèriques, per exemple, les dels miralls parabòlics per a telescopis i els objectius Schmidt
mirall
Obtenció de la imatge O’ de l’objecte O en un mirall esfèric de radi r, traçant tres raigs auxiliars; el raig 1 (paral·lela l’eix, es refleteix seguint una recta procent del focus F), el raig 2 (alineat amb el centre de curvatura C, no és reflecteix paral·lelament a l’eix òptic)
© Fototeca.cat
Física
Superfície llisa i molt reflectora que, per reflexió dels raigs de llum, dóna imatges clares dels objectes.
Els tipus més corrents de miralls són els plans, els esfèrics i els parabòlics Els miralls plans donen una imatge que és virtual i simètrica amb l’objecte respecte al pla del mirall, i, a més de l’ús domèstic, són emprats en nombrosos aparells, com les cambres fotogràfiques reflex , el sextant, l’heliòstat, etc Els miralls esfèrics tenen la forma d’un casquet esfèric còncau o convex i donen, segons la posició de l’objecte, una imatge que pot ésser real o virtual, més gran o més petita que l’objecte Considerant només els raigs continguts en la zona de…
calidoscopi
Física
Instrument òptic, inventat per Davis Brewster el 1817, consistent en un tub tancat per un cap per un vidre esmerilat, i per l’altre per un disc foradat a manera d’ocular.
A l’interior del tub hi ha dos o més miralls plans, formant díedres, parallels a l’eix al fons, sobre el vidre esmerilat, hi ha trossets de vidres acolorits, la imatge dels quals, en multiplicarse simètricament en els miralls, produeix una gran varietat d’imatges per rotació del tub
anamòrfic | anamòrfica
Sistema anamòrfic. Les lents del sistema deformen la imatge en augmentar les dimensions d’una de les direccions transversals, en aquest cas de l’horitzontal
© fototeca.cat
Física
Que produeix anamorfosi: objectius anamòrfics, miralls anamòrfics.
telescopi
Esquema d’un telescopi
© Fototeca.cat
Astronomia
Física
Instrument òptic usat per a observar objectes llunyans, que consta essencialment d’un mirall, que concentra els raigs lluminosos i forma una imatge de l’objecte, i d’una lent, que amplifica aquesta imatge.
Els telescopis són constituïts en essència per un tub un dels extrems del qual és obert i l’altre té un mirall còncau de forma parabòlica mirall primari que fa el mateix paper que la lent objectiu de la ullera astronòmica Aquest mirall té la propietat que els raigs de llum que arriben parallelament al seu eix, és a dir, que provenen d’un objecte situat a una distància infinita, com és el cas d’un estel, es reflecteixen en un mateix punt, anomenat focus Els miralls parabòlics dels telescopis, quan hom observa un objecte molt llunyà, presenten dos avantatges principals respecte a…
nucli mirall
Física
Cadascun dels nuclis d’una parella de nuclis atòmics constituïts pel mateix nombre total de nucleons, però tals que el nombre de neutrons de l’un és igual al de protons de l’altre, i viceversa.
En estudiar la diferència d’energia d’enllaç entre nuclis miralls hom ha obtingut dades sobre la magnitud de les forces nuclears i de repulsió electroestàtica que tenen lloc a escala nuclear
periscopi
Periscopi de submarí desplegat
© Fototeca.cat
Física
Instrument òptic que permet l’observació d’objectes situats fora del camp de visió directa.
Essencialment, és constituït per una ullera que té el tub vertical i que, mitjançant un sistema de miralls o de prismes de reflexió total, aconsegueix que els raigs que entren a l’instrument a una altura h 1 arribin a un observador situat a una altura h 2 inferior El periscopi és utilitzat des de la Primera Guerra Mundial per a l’observació militar, i és l’únic instrument d’observació de la superfície de la mar utilitzable pels submarins submergits El periscopi de concepció més simple i de construcció més senzilla és el periscopi de trinxera , emprat també en els tancs, que…
Antemi de Tral·les
Arquitectura
Física
Arquitecte i físic bizantí.
Justinià li encomanà la direcció de les obres de la basílica de Santa Sofia de Constantinoble 532-537, de la qual només traçà els plans morí poc temps després d’ésser començada l’obra, la qual fou continuada per Isidor de Milet Coneixia la pólvora i construí una màquina de vapor Són conservats fragments d’una obra seva sobre els miralls parabòlics i ustoris
reflexió
Trajectòria dels raigs en la reflexió
© Fototeca.cat
Física
Modificació de la trajectòria d’una partícula, d’un raig o del front d’una ona quan incideixen sobre una superfície límit del medi per on es mouen.
En el cas particular dels raigs, hom pot provar que la recta normal de la superfície reflectora, el raig incident i el reflectit són coplanaris, formant l’anomenat pla de reflexió , alhora que els angles formats per cadascun dels raigs amb la normal anomenats angle d’incidència î i angle de reflexió r són iguals Quan una ona és parcialment reflectida en una superfície, hom defineix el coeficient de reflexió R com R = I r / I i , on I i és la intensitat de l’ona incident i I r és la de l’ona reflectida En el cas particular de la reflexió d’una partícula per una superfície també es compleixen…
Bonaventura Abat
Física
Matemàtiques
Matemàtic i físic, interessat especialment per l’òptica (microscopis i miralls ustoris).
Era frare del convent de Sant Francesc de Barcelona i per desavinences filosòfiques es traslladà a Marsella Publicà a Amsterdam uns Amusements philosophiques sur diverses parties des sciences et principalement de la physique et des mathématiques 1763