Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
equació del transport
Física
Expressió matemàtica que fa el balanç dels guanys i pèrdues de partícules en un element de volum dV d’un medi en funció d’una direcció de desplaçament determinada r.
Té en compte les pèrdues clàssiques suma algèbrica de les entrades i les sortides que tenen lloc en la direcció r considerada, pèrdues degudes a les partícules que, per xoc dintre de l’element dV , han deixat de tenir la direcció r , pèrdues per absorció de partícules en el dV , guany de partícules en la direcció r per xoc en el dV i guany de partícules degut a l’existència eventual d’una font en el dV L’equació del transport, dita també de Boltzmann, és emprada en l’estudi de la difusió de partícules en un medi
pèrdua de càrrega
Física
Disminució de l’altura de càrrega en tot fluid en moviment, entre un punt corrent amunt i un punt corrent avall, causada per la dissipació d’energia per frecs i remolins.
Les pèrdues poden ésser lineals , causades pel frec amb les parets del conducte i proporcionals a la llargada d’aquest, i singulars , causades per pertorbacions locals del corrent provocades per la forma del conducte eixamplaments, escanyaments, girades, confluències Unes i altres són calculades mitjançant fórmules experimentals El valor de les pèrdues lineals depèn de la mida del conducte, de la velocitat del corrent, de la viscositat del fluid i de la rugositat de les parets, i el de les pèrdues singulars depèn principalment de les proporcions geomètriques i poc de la viscositat i la…
capa antireflectora
Física
Capa formada a la superfície exterior d’un material que redueix les seves pèrdues per reflectància.
Per tal de reduir la reflectivitat de les cèllules fotovoltàiques s’hi aplica un tractament superficial de diòxid titani
poder de frenada
Física
Per a una substància determinada i per a determinades partícules carregades que la travessen, energia perduda en el material per unitat de recorregut.
És representada per la lletra S Convé distingir el poder de frenada degut a collisions ionitzacions i excitacions del poder de frenada degut a les pèrdues per radiació, els quals es representen per Scol i Srad respectivament També és anomenat pèrdua lineal d’energia
circuit hidràulic
Física
Sistema de conductes i accessoris destinats a conduir l’energia per mitjà d’un líquid.
Enclou la bomba generadora de pressió, els reguladors, els filtres, els acumuladors, les vàlvules antiretorn, de seguretat, les electrovàlvules, etc Amb un sistema hidràulic hom aconsegueix una major agilitat en la transmissió del moviment, menys pèrdues per fregament i una acció que no pot ésser més potent i més elàstica que en un sistema mecànic equivalent
transferència lineal d’energia
Física
Per a un medi determinat i unes partícules carregades determinades que el travessen, energia mitjana impartida localment al medi per la partícula carregada per unitat de longitud del seu recorregut.
L’expressió “impartida localment” es pot referir o bé a una distància màxima des de la traça o a un valor màxim de la pèrdua d’energia en cada interacció per sobre de la qual les pèrdues no es poden considerar locals S'acostuma a representar de forma abreujada per la sigla TLE en terminologia anglesa LET i el seu símbol és L
escalfador

Escalfadors domèstics: elèctric (a dalt), de gas (a baix)
© Fototeca.cat
Física
Aparell emprat per a escalfar aigua o un altre fluid per mitjà d’energia elèctrica o d’un combustible, generalment gasós o líquid.
Els escalfadors elèctrics consisteixen en un recipient, que conté el fluid, voltat d’unes resistències elèctriques i proveït d’un aïllament per tal d’evitar pèrdues de calor En els escalfadors per combustió el fluid circula per un serpentí escalfat pels gasos produïts en la combustió Sovint van proveïts d’una vàlvula que obre el pas del combustible quan hom fa circular el fluid pel serpentí, la qual es tanca automàticament en cessar la circulació
crioalternador
Física
Aparell de producció de corrent elèctric altern semblant a un alternador clàssic però on l’inductor ha estat substituït per un inductor superconductor de resistència nul·la.
El material superconductor és un aliatge de niobi i titani L’estructura de l’aparell ha de tenir en compte les condicions particulars de funcionament dels superconductors, que fonamentalment són baixes temperatures i camp magnètic constant El refredament —i això és el que dóna nom a aquest alternador— s’aconsegueix per una circulació d’heli líquid a una temperatura de 4,2 K La supressió de les pèrdues per efecte Joule a l’inductor i la disminució de les seves dimensions són els avantatges dels crioalternadors en vist els alternadors tradicionals
biofísica
Biologia
Física
Branca de la biologia i de la física que estudia els fenòmens físics lligats als sistemes biològics a tots els nivells (tant purament molecular, com cel·lular, com d’un organisme pluricel·lular sencer o, fins i tot, d’un ecosistema).
A nivell purament molecular interessen a la biofísica l’estat físic de les molècules enzims, vitamines, àcids nucleics, etc i l’estructura espacial d’aquestes, sovint molt important funcionalment, i també els bescanvis energètics entre molècules A nivell cellular l’objecte principal de la biofísica és també l’estructura espacial alternació de capes de proteïnes i lípids a les membranes, disposició de les cadenes respiratòries als mitocondris, els mecanismes d’obtenció d’energia, els bescanvis energètics amb l’exterior i els mecanismes d’autoregulació Passa semblantment a nivells dels…
plasma

Estructura de la cambra de descàrrega d’un tipus de dispositiu per a generar plasma
© Fototeca.cat
Física
Mescla elèctricament neutra de nuclis atòmics, carregats positivament, i electrons, sense que aquests ocupin llurs òrbites atòmiques, a causa de la gran energia cinètica del conjunt, obtinguda per l’alta temperatura a què és sotmès.
El seu estat d’agregació és el d’un gas Precisament a causa de les elevadíssimes temperatures necessàries per a l’existència del plasma superiors a 100 000 K per a l’hidrogen no hi ha materials capaços de contenir-lo i per això cal recórrer a mitjans no materials, com ara un camp magnètic confinament En aquest sentit, des dels anys cinquanta han estat construïts diversos dispositius perhapstron, scyllac, stellarator, zeta, pirotró, tokamak, JET, etc amb l’única finalitat d’aconseguir el confinament i l’estabilitat del plasma, per tal d’emprar-lo per a l’obtenció de la fusió nuclear amb…