Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
angle de contacte

Angle de contacte entre un líquid i la paret del dipòsit: si φ1 90º el líquid no mulla
© Fototeca.cat
Física
Angle que forma la superfície d’un líquid en el punt en què aquest fa contacte amb les parets que el contenen.
Si aquest angle ϕ és inferior a 90° hom diu que el líquid mulla el sòlid si ϕ = 0, que el mulla perfectament si ϕ > 90°, que no el mulla φ 2
diatèrman | diatèrmana
comptador de Geiger-Müller
Física
Comptador que consta, essencialment, d’un cilindre metàl·lic hermèticament tancat i ple d’un gas rar a pressió convenient.
A l’eix del cilindre hi ha un fil conductor, aïllat i connectat a un potencial positiu respecte a la paret del cilindre Quan una partícula ionitzant entra dins el comptador, ionitza per xoc alguns dels àtoms del gas i provoca una descàrrega entre l’eix i la paret del cilindre Aquest impuls elèctric excita un auricular o un comptador numèric Els comptadors Geiger-Müller són emprats en la indústria, en medicina, en mineria i en investigació científica
llei de Jurin
Física
Llei establerta per James Jurin (1684-1750), que dóna, en un tub capil·lar, l’ascens o descens h d’un líquid en funció de la tensió superficial T, de la densitat ρ del líquid i del radi r del tub capil·lar: .
ϕ essent l’angle, en el punt de contacte, entre la superfície del líquid i la paret del tub, i g l’acceleració de la gravetat
grau de mesclament
Física
Concepte que expressa el grau de desordre termodinàmic d’una mescla de fluids.
El grau de mesclament d’un sistema és nul quan els paràmetres termodinàmics energia lliure, entropia, etc són iguals a la suma dels de cadascun dels components En un sistema format per dos gasos separats per una paret impermeable, o en la mescla de dos gasos idèntics, el grau de mesclament és nul
reverberació
Física
Fenomen degut a la reflexió del so a les parets d’un local tancat en virtut del qual un cop sentit el so que s’ha propagat directament des del lloc on s’ha produït, hom encara el continua sentint a causa de les ones que es van reflectint successivament a les parets.
Aquest fenomen fa que se superposin uns sons amb els altres i dificulta la correcta audició, però, d’altra banda, en reforçar la intensitat dels sons que arriben a l’oïdor, té un efecte beneficiós Aquest fenomen de persistència del so depèn de la reflexió de les ones sonores en els obstacles que troben en llur propagació rectilínia, i per això les condicions acústiques de les sales poden ésser modificades recobrint-ne les parets d’un material adequat acústica de les sales Si I és la intensitat reflectida per una paret on arriba una ona sonora d’intensitat I o , hom mesura el poder reflector…
bescanviador de calor

Secció longitudinal esquemàtica d’un bescanviador de calor de feix tubular
© Fototeca.cat
Física
Aparell emprat per a transmetre calor d’un fluid a un altre que és a temperatura inferior.
Aquests circulen, en general, parallelament en el mateix sentit o en sentit contrari, separats per una paret d’un material bon conductor La quantitat de calor cedida per un fluid Q c i l’absorbida per l’altre Q a poden ésser avaluades amb les expressions Q c = MC T o —T 1 i Q a = mc t o —t 1 , on M i m són les masses dels fluids, C i c llurs calors específiques, T o i T 1 les temperatures d’entrada i sortida, respectivament, del fluid primari escalfador, i t o i t 1 les corresponents al fluid secundari escalfat La disposició més corrent consisteix en un cos cilíndric de…
condensador
Física
Aparell utilitzat per a condensar un vapor.
En relació amb el sistema físic emprat per a la condensació, hi ha dos tipus de condensadors condensador de mescla , en el qual el flux ascendent de vapors a condensar és ruixat amb un líquid fred, generalment aigua, i en el qual la sortida d’aquest líquid arrossega el condensat, i condensador de superfície , aparell en què el vapor a condensar i el fluid fred són separats per una paret El tipus més senzill consta d’un serpentí, per l’interior del qual circula el vapor a condensar, muntat dins un dipòsit pel qual circula aigua freda Els models més generalment utilitzats són els…
condensació
Física
Pas d’una substància de l’estat de vapor a un estat condensat, és a dir, a l’estat líquid o al sòlid; en el primer cas, és la transició contrària a la vaporització
i, en el segon, ho és de la sublimació
.
La condensació pot ésser causada per compressió o per refredament, i en ambdós casos el vapor allibera calor, que és anomenada calor latent de condensació La condensació pot produir-se sobre una superfície més freda que el vapor en qüestió, i s’esdevé quan la pressió del vapor és més gran que la pressió de vapor saturant de les fases líquida o sòlida de la substància a la temperatura de la superfície sobre la qual es produeix la condensació La condensació sobre una superfície pot produir-se de dues maneres D’una banda, en la condensació en pellícula es forma sobre la superfície freda una…