Resultats de la cerca

Fou professor al Conservatoire des Arts et Métiers i a l’Association Polytechnique de París És conegut sobretot perquè fou l’inventor de l’acumulador de plom i d’àcid sulfúric 1859

És compost de sílice, d’òxid de plom i, a vegades, d’òxids de bor, de bari o d’alumini, i porta com a fundent òxids de sodi o de potassi Combinat amb vidre crown és emprat per a corregir aberracions en sistemes òptics

Ideà la làmpada d’incandescència, independentment d’Edison, i la donà a conèixer el 1878 El 1888 en substituí el filament primitiu per un de tàntal Investigà sobre fotografia, ideà el paper de carbó i el de bromur Introduí el sistema de les plaques alveolars en l’acumulador de plom

Estudià a les universitats de Munic, Leipzig, Manchester i New Haven Des del 1910 fou professor de física i química a la Universitat de Yale, on descobrí l' ioni , isòtop del tori i producte de la desintegració de l’urani El 1907, arran d’un suggeriment fet per Rutherford, reeixí a calcular l’edat dels minerals segons llur contingut de plom

Les longituds d’ona de la llum vermella són compreses entre 6220 i 7000 Å Pigments vermells nom genèric corrent i composició química tonalitat origen poder cobrent toxicitat solidesa a la llum estabilitat de color a l’atmosfera principals utilitzacions vermell d’alitzarina laca d’un derivat de l’alitzarina purpurina variable, segons la composició fabricació química feble bona pintura artística vermell de cadmi sulfoseleniür de cadmi obtingut per calcinació variable de l’escarlata al violaci, segons la composició fabricació química bo elevada excellent bona pintura artística, esmalts al forn,…

Estudià a l’École Polytechnique Fou oficial de l’exèrcit napoleònic, però deixà el càrrec per tal de dedicar-se a la ciència Descobrí la piezoelectricitat 1819 i inventà un galvanòmetre diferencial, una balança electromagnètica i un termoaparell És considerat un dels fundadors de l’electroquímica, a causa dels seus estudis relatius al recobriment de metalls amb níquel i cobalt per protegir-los, i amb manganès, ferro o òxid de plom, per acolorir-los Fou professor del Musée d’Histoire Naturelle

El fotons que la constitueixen són d’una freqüència superior a la dels raigs X i, per tant, encara són més penetrants i tenen una probabilitat apreciable de travessar uns quants centímetres de plom La llei que dóna el valor de la intensitat I d’un feix de partícules γ que travessa un gruix x d’una substància és I = I ₀ e -Σ x , en què I ₀ és la intensitat del feix incident i Σ la secció eficaç macroscòpica d’absorció que depèn de la natura de la substància travessada i de la freqüència energia dels raigs γ En incidir en la matèria, una partícula γ pot produir l’efecte…

Del braç més curt penja per l’extrem allò que hom vol pesar, mentre que el braç més llarg és gravat amb unes entalles equidistants on és encaixat un pes anomenat piló , que, en ésser desplaçat, permet d’obtenir l’equilibri de la balança i, per tant, de determinar el pes desitjat Hi ha diversos tipus de romanes, moltes de les quals tenen dos les més corrents i fins i tot tres ganxos de suspensió, situats en llocs diferents, la qual cosa permet de modificar el fulcre i fa així possible la pesada, amb la mateixa romana, de cossos de pes molt diferent Aquesta balança fou emprada pels romans…

La part de la física que estudia el so com a agent propagador d’energia és l’ acústica La velocitat del so és v = B el mòdul d’elasticitat si el medi és un sòlid que varia en funció de la forma, el de compressibilitat si és un líquid, i igual a γ p si és un gas p essent la pressió i γ la relació entre la calor específica a pressió constant i la calor específica a volum constant La velocitat de propagació del so depèn del medi en què es propaga en aire a 0°C és de 331 m/s, en aigua a 8°C és de 1435 m/s, i en acer és de 5 km/s Bé que el marge de freqüències que poden tenir les ones sonores,…

Els tipus més corrents de miralls són els plans, els esfèrics i els parabòlics Els miralls plans donen una imatge que és virtual i simètrica amb l’objecte respecte al pla del mirall, i, a més de l’ús domèstic, són emprats en nombrosos aparells, com les cambres fotogràfiques reflex , el sextant, l’heliòstat, etc Els miralls esfèrics tenen la forma d’un casquet esfèric còncau o convex i donen, segons la posició de l’objecte, una imatge que pot ésser real o virtual, més gran o més petita que l’objecte Considerant només els raigs continguts en la zona de Gauss raigs paraxials, la fórmula 1/ s -…