Resultats de la cerca

Segons aquest, a causa del comportament de la natura i deixant de banda les possibles deficiències tècniques dels aparells de mesura, és impossible de mesurar exactament i simultàniament els valors de dues variables canòniques conjugades tals com posició i quantitat de moviment o energia i temps d’una partícula Representant per Δ p i Δ q les indeterminacions d’una mesura de les variables conjugades p i q , l’expressió matemàtica del principi és donada per la fórmula Δ p Δ q ≥ ħ/2 on ħ és la constant de Planck reduïda El principi d’incertesa és un dels principis…

És també anomenat principi d’inaccessibilitat

Quan el principi variacional és aplicat a la funció de Lagrange de la mecànica hom l’anomena principi de la mínima acció, o de Hamilton , i si és aplicat a la trajectòria d’una ona electromagnètica en resulta el principi de Fermat , mentre que si ho és a un procés de reacció exotèrmic és anomenat principi de Thomsen-Berthelot

Aquest principi, anomenat també del treball màxim , només és vàlid a temperatures pròximes a l’ambiental i per a reaccions exotèrmiques

Si hom suposa que el cos i el líquid són homogenis i de pesos específics γ 1 i γ 2 , i anomena P el pes del cos, i F la força ascensional, s’acompleix que P = V γ 1 i F = V γ 2 , on V és el volum del cos Si P > F , el cos s’enfonsa Si P = F , el cos neda entre dues aigües, i si P , el cos sura

Fou establert per Niels Bohr el 1923 en afirmar que els resultats de la mecànica clàssica poden servir de guia en l’elaboració de la mecànica quàntica El principi de correspondència representa al mateix temps un reconeixement que els postulats de la física clàssica són solucions parcials dels postulats quàntics i que, per a formular una teoria quàntica coherent, s’ha de prescindir de determinats conceptes clàssics Així, els treballs del físic danès NBohr descartaren la noció clàssica que una partícula carregada en moviment emet energia i introduïren el concepte de quantització de…

L' acció elemental és definida a partir del lagrangià, dA = L dt , i el principi afirma que el moviment del sistema entre dos instants t 1 i t 2 és tal que l’acció és un extremal, és a dir, un màxim o un mínim Hom en dedueix les equacions de Lagrange

L’objectiu ha de comprendre una esfera tallada segons un pla que passi pels volts del seu punt estigmàtic real A, ja que és en aquest punt on cal situar l’objecte observat, i, tot seguit, un menisc convergent la cara anterior del qual té precisament per centre de curvatura l’altre punt estigmàtic A’ de l’esfera, intersecció del raig divergent donat per l’esfera anterior amb l’eix del sistema, de manera que el raig en arribar a la segona cara del menisc, construïda de forma que A’ en sigui punt aplanètic real, en surti com si procedís de l’altre punt aplanètic corresponent A’ així hom redueix…

En el cas de les ones electromagnètiques, el principi de superposició diu que el camp creat per dues partícules és igual a la suma dels camps creats separadament per cada partícula En el cas de les partícules quàntiques, el principi de superposició diu que l’estat dinàmic d’un sistema de dues partícules, definit per la funció d’ona ψ, és igual a la suma dels estats dinàmics de cadascuna de les partícules que el componen, definits per les funcions d’ona ψ 1 i ψ 2 , és a dir, es compleix que ψ = ψ 1 + ψ 2