Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
anamorfosi
Física
En cinematografia, compressió horitzontal de les imatges d’una pel·lícula obtinguda amb un objectiu anamòrfic per tal que, en ésser projectades per un altre objectiu anamòrfic, es reprodueixi l’escena amb les proporcions reals.
És la base de les impressions i projeccions en panoràmica i cinemascop
moviment brownià
Física
Agitació contínua de partícules de dimensions microscòpiques (~1μm) en suspensió dins d’un fluid (líquid o gas), causada pels impactes desordenats amb les molècules del medi, les quals es desplacen contínuament per agitació tèrmica.
El nom prové de Robert Brown, que n'observà l’existència el 1827 El valor mitjà dels quadrats de les projeccions x dels desplaçaments d’una partícula qualsevol en una direcció determinada i en temps iguals, és donat per l’expressió següent, deduïda el 1905 per Einstein i M Smoluchowski =2 Dt , essent D=kT/6 πη a el coeficient de difusió k és la constant de Boltzmann, T és la temperatura, η la viscositat del medi i a el radi de la partícula i t el temps Com més petites són les partícules, tant més observable és llur moviment
Jacques Babinet
Astronomia
Física
Físic francès, professor a la Sorbona, membre de l’Académie des Sciences, astrònom del Bureau des Longitudes.
Creà el polariscopi, el goniòmetre de collimador per a mesurar els índexs de refracció, el compensador òptic que porta el seu nom, un higròmetre i l’aixeta de tres vies per a la màquina pneumàtica El 1840 detectà l’anomenat punt de Babinet , un dels tres punts de la vertical que passa pel Sol per als quals la radiació celeste difosa té polarització nulla i que roman entre 15° i 20° pel damunt del Sol punt d’Aragó Francesc Aragó , punt de Brewster David Brewster Estudià la doble refracció circular, la influència del moviment de la Terra sobre les interferències lluminoses, les …
moviment resultant
Física
Moviment real seguit per un mòbil quan el moviment és descrit per les seves projeccions sobre determinats eixos de referència.
vector

Vector
Física
Matemàtiques
Element d’un espai vectorial.
Des del punt de vista geomètric, a tot vector se li pot associar direcció, mòdul i sentit, i un punt d’aplicació Segons les seves posicions relatives, es parla de vectors simètrics, oposats, conjugats, ortogonals, etc Fixada una base de vectors e 1 ,, e n en un espai vectorial E de dimensió n base d’un espai vectorial, tot vector x de E pot ésser expressat en forma única com a combinació lineal dels elements de la base x = x 1 e 1 + + x n e n Així, x resta determinat pels nombres x 1 , x 2 ,, x n , els quals són dits components de x hom ho escriu x = x 1 ,, x n Si en E hom defineix un…
fase

Diagrama de fases: (a) d’un sistema d’un sol component (F, corba de fusió; S, corba de sublimació; V, corba de vaporització); (b) d’un sistema binari líquid-vapor (TA i TB. punts d’ebullició d’A i B); (c) d’un sistema binari solid-líquid eutèctic (TA i TB. punts de fusió d’A i B); E punt eutèctic; CE, composició eutèctica: α i β són les dues fases sòlides que es presenten
© Fototeca.cat
Física
Química
Part d’un sistema, formada per un nombre qualsevol de components, homogènia i amb uns límits ben determinats que la separen de les altres parts del sistema i de la resta de l’univers.
La noció de fase generalitza la d’estat físic sòlid, líquid, gasós i permet distincions més subtils, com la que hi ha entre dues formes de cristallització d’un sòlid Els components d’un sistema són les substàncies que l’integren, i els constituents són les diferents fases que el formen Si només hi ha una fase, el sistema és homogeni , i si n’hi ha més, heterogeni El pas de la fase sòlida a la líquida és anomenat fusió , el de la líquida a la gasosa, vaporització , i el de la sòlida a la gasosa, sublimació Aquests canvis de fase són progressius , i els canvis en sentit contrari…
energia

Flux mundial d’energia en milions de barrils de petroli per dia
© Fototeca.cat
Física
Química
Tecnologia energètica
Energia
Capacitat d’un sistema físic per a produir un treball.
Aquesta definició, bé que és la més estesa, pot induir a error a causa de la vaguetat del terme “capacitat”, i, per tant, és millor de definir l’energia com allò que, en produir-se un treball, disminueix en una quantitat igual al treball produït L’energia, doncs, és mesurada en les mateixes unitats que el treball La noció d’energia, latent ja en la mecànica clàssica, apareix definida com a conseqüència de les investigacions de JP Joule i NLS Carnot sobre la interconversió calor, treball mecànic i gràcies a la teoria de HLF Helmholtz que relaciona el treball fet per un sistema isotèrmic amb l’…