Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
sistema òptic
Física
Col·lecció de superfícies que separen medis transparents a la llum.
Tenen interès els sistemes plans superfícies planes i els sistemes centrals superfícies de revolució entorn d’un eix comú Un sistema òptic es caracteritza pels seus elements cardinals , que són els seus punts i plans focals, principals i nodals elements cardinals d’un sistema òptic
Josep Sanç
Física
Físic.
Era sacerdot Fou professor de filosofia i física experimental a la Universitat de Perpinyà Més tard s’establí a París Fou un actiu propagador de la teoria del magnetisme animal i experimentà el tractament de les paràlisis amb corrents elèctrics el 1772 publicà Guérison de la paralysie par l’electricité Poc abans de la Revolució Francesa tornà a Perpinyà El 1789 era vicari de Taurinyà
Charles Augustin de Coulomb
Física
Físic francès.
Enginyer militar, dirigí els treballs de fortificació a la Martinica, Rochefort i Cherbourg Fou membre de l’Académie des Sciences 1784 En esclatar la Revolució 1789, abandonà els càrrecs públics i militars La seva obra, agrupada en set memòries, conté els fonaments de la teoria electroestàtica i del magnetisme que més tard desenvoluparia Poisson donant-los llur forma matemàtica En aquests treballs estudià la polarització i la noció de moment magnètic i formulà la llei de l’electroestàtica llei de Coulomb
Nikolaj Nikolajevič Sem’onov
Física
Químic físic rus.
Estudià a la Universitat de Petrograd i acabà els seus estudis el 1917 en plena revolució Treballà en aquesta ciutat anomenada ja Leningrad fins el 1944, que se n'anà a Moscou Féu recerques bàsiques sobre cinètica química, especialment les reaccions en cadena i les explosions tèrmiques Director de diversos instituts a l’URSS i membre de nombroses societats científiques internacionals, rebé importants premis i distincions en especial, li fou atorgat el premi Nobel de química el 1956, compartit amb CN Hinshelwood
Alessandro Volta
Alessandro Volta
© Fototeca.cat
Física
Físic italià.
S’ocupà especialment en el camp de l’electricitat, on feu recerques notables i importants Inventà l’ electròfor 1775 i l’ electroscopi 1782 i feu una sèrie d’experiències destinades a posar en clar les observacions de Galvani sobre l’electricitat animal Enuncià la seva teoria sobre les tensions en els metalls, els quals ordenà segons una sèrie determinada L’any 1800, com a resultat de les seves investigacions, donà a conèixer la primera pila elèctrica, que hom anomenà voltaica i que fou una veritable revolució científica Estudià els gasos dels pantans i ideà l’ eudiòmetre
metrologia
Física
Branca de la ciència i de la tècnica dedicada a la definició dels patrons de mesura i a la determinació dels fenòmens físics que els fonamenten.
A través de l’evolució de la ciència la metrologia ha estat aplicada a la substitució dels models de les unitats fonamentals de mesura anomenats patrons per models obtinguts de fenòmens físics inalterables i de fàcil reproducció Així, hom ha definit el metre , patró de longitud, a partir de la longitud d’ona de la ratlla ataronjada de l’espectre emès per l’isòtop de massa 86 del gas criptó Anàlogament, el segon patró, el del segon, que fou definit astronòmicament el 1900 en funció del temps emprat per la Terra a fer una revolució al voltant del Sol, pot ésser definit ara sobre…
astigmatisme
Física
Aberració d’un sistema òptic consistent en que la imatge d’un punt objecte no és un punt sinó dues rectes (anomenades rectes focals de Sturm) perpendicular entre si.
Es presenta tant en sistemes de revolució per a punts fora de l’eix i petites obertures com en altres sistemes lents cilíndriques i tòriques, o l’ull astigmàtic, fins i tot per a punts en l’eix, si en tenen Els raigs d’un pinzell estret que prové del punt objecte formen, en sortir del sistema òptic, dues rectes focals, una sobre el pla determinat per l’objecte i l’eix del sistema recta focal sagital i l’altra perpendicular a l’anterior focal tangencial, la distància entre les quals dóna l’astigmatisme del pinzell considerat Llevat dels punts en què trobem les rectes focals, les…
física
Física
Ciència que estudia els fenòmens de la natura, dels més elementals als més complicats.
Tenint en compte aquesta definició, tan general, la física conté ciències tals com l’astronomia, la geologia, la química, etc, i per això hom la considera pràcticament en un sentit més restringit Bé que les seves lleis regeixen tant en la matèria viva com en la inerta, l’estudi dels fenòmens de la vida és reservat a la biologia Així, doncs, hom reserva tradicionalment el terme física a l’estudi de les lleis generals de la natura les lleis de la termodinàmica, per exemple, són tan vàlides per a la química com per a la biologia, la geologia, etc Cal dir, per tant, que la física estudia…
poloidal
Física
Dit d’un camp magnètic, situat sobre la superfície d’un tor, tal que les línies de camp són en els plans que passen per l’eix de revolució del tor (confinament).