Resultats de la cerca
Es mostren 592 resultats
son
Física
Unitat d’intensitat o nivell de sensació sonora; té en compte, per tant, la sensació subjectiva.
Hom defineix el son com la intensitat d’un so de 1 000 Hz, que és 40 dB per sobre del llindar d’audició Resulta, així, 1 son = 40 fons
il·lusió òptica
Il·lusió òptica les línies llargues són paral·leles i no pasa oliqües (a dalt); els costats del quadrat semblen corbats i són rectes.
© Fototeca.cat
Biologia
Física
Fenomen òptic consistent en una avaluació errònia de la forma o les dimensions d’un objecte, deguda a la mala interpretació de les imatges que reben els ulls.
aberració cromàtica
Aberració cromàtica (on F són els focus dels colors blau i vermell)
© Fototeca
Física
Aberració dels sistemes diòptrics (lents) que dóna una coloració o irisació a les vores de la imatge.
La distància focal d’una lent depèn de l’índex de refracció, el qual és funció de la longitud d’ona de la llum incident per tant, si aquesta llum no és monocromàtica, la lent forma un cert nombre d’imatges de diversos colors, sobre posicions no coincidents i de format diferent, encara que provinguin de raigs paraxials i hi hagin estat corregides les aberracions geomètriques Combinant lents convexes i còncaves de materials diferents, hom construeix sistemes de lents d’aberració cromàtica nulla per a dos dels colors de l’espectre i molt petita per a tots els altres lent acromàtica
monocromador
ESquema òptic d’un monocromador sde preima. La radiació lluminosa policremàtica entra per E. Les diverses longituds d’ona que xomponen aquesta radiació són separedes mitjançant succesives refraccions i reflexions en el prima P. El diagrama de sortida D permet dde seleccionar una d’aquestes longuituds d’ona.
© Fototeca.cat
Física
Dispositiu que permet d’obtenir una radiació monocromàtica.
Els monocromadors són generalment làmines cristallines planes o corbes, o bé prismes, i són utilitzats en espectroscòpia per tal de seleccionar radiacions monocromàtiques de longitud d’ona coneguda
llei de les àrees
Llei de les àrees aplicada a l’òrbita d’un planeta: les àrees contingudes entre els punts AA’, BB’ i CC’ són iguals perquè es recorren en temps iguals. El radi vector escombra àrees iguals en temps iguals
© fototeca.cat
Física
Teorema referit al moviment d’un punt sotmès a un sistema de forces centrals, que demostra que les àrees descrites pels radis vectors r
©són proporcionals al temps emprat per a descriure-les.
En astronomia, aquest teorema és aplicat a l’estudi del moviment d’un planeta respecte al Sol i és conegut com la segona de les tres lleis de Kepler La demostració és obtinguda d’aplicar el teorema del moment angular al cas particular del moviment d’un punt material M sotmès a un sistema de forces centrals que passen pel punt O , respecte al qual hom obté els moments Aquests moments tenen una resultant nulla i, per tant, el moment angular L és un vector constant perpendicular sempre als radis vectors, que descriuran com a conseqüència una trajectòria plana Si hom considera la posició de M en…
barió
Física
hadró
amb spin semisenar (1|2,3|2,5|2,...); els barions són, doncs, fermions hadrònics.
Hom els atribueix un nombre bariònic B , que val +1 per als barions i -1 per als antibarions Les primeres classificacions de les partícules subatòmiques foren fetes atenent la massa els barions eren les partícules més pesants, amb una massa superior a 1 867 vegades la massa de l’electró En l’actual model de quarks un barió és un hadró constituït de tres quarks i un antibarió ho és de tres antiquarks quark Hom considera diferents famílies de barions caracteritzades pels valors de la hipercàrrega Y i de l' isospin I , i les diferents partícules es distingeixen pel spin i la càrrega elèctrica…
sistema de referència inercial
Física
Sistema de referència en el qual són vàlides les lleis de Newton.
El sistema de referència lligat al centre de masses del sistema solar, amb els eixos dirigits a uns estels molt llunyans, anomenats fixos , és considerat com a sistema inercial, i tots els sistemes de referència que es moguin amb moviment uniforme respecte al sistema anterior són també inercials
mesó
Física
Hadró amb spin enter (0, 1, 2,...); els mesons són, doncs, hadrons bosònics.
Tenen nombre bariònic 0 Les primeres classificacions de les partícules subatòmiques foren fetes atenent la massa els mesons tenien una massa compresa entre la dels leptons i la dels barions En l’actual model de quarks, un mesó és un hadró constituït d’un quark i un antiquark quark La seva existència fou predita per Yukawa, el 1935, per tal d’explicar la natura de les forces nuclears, de les quals els feia responsables Hom coneix més de 60 mesons, tots ells inestables Són mesons els pions i els kaons , per exemple
bosons vectorials
Física
Bosons de spin unitat que, per tant, són descrits mitjançant una funció d’ona vectorial.
Són el fotó, les partícules W + , W - i Z° i els gluons
osmosi
Omosi adalt, les molècules de d són les úniques que travessen la mambrana M (P suport porós); abaix, principi de funcionament d’una instalació d’osmosi inversa per a dessalar aigua de mar
© Fototeca.cat
Física
Química
En un sistema format per dues dissolucions de concentracions diferents, però amb el mateix dissolvent, separades per una membrana dita semipermeable,
tendència a passar dissolvent de la dissolució menys concentrada a la que ho és més.
Una membrana semipermeable, d’origen natural o artificial, és la que deixa passar uns tipus de molècules les del dissolvent i uns altres no les del solut