Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
senyal
Física
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Magnitud física variable, de natura molt diversa, que pot ésser transmesa, propagada i detectada adequadament, de manera que en pertorbar o modificar un estat d’equilibri constitueix un element portador d’informació.
Els senyals poden ésser molt diversos elèctrics, mecànics, pneumàtics, òptics, acústics, etc, i són utilitzats per a transmetre informació, donar ordres, etc, d’acord amb un codi establert En alguns casos els senyals es quantitzen , i cada quàntum es fa correspondre a un caràcter D’altres vegades els senyals són definits només durant uns intervals de temps concrets o en certs moments Quan es fa servir la representació digital, els senyals són mesurats en múltiples de quàntum i sovint se'n fa un mostreig per exemple per mitjà d’un senyal de…
telemesura
Física
Transmissió de mesures a distància a través d’un enllaç de telecomunicació.
Generalment les mesures a transmetre són traduïdes a senyals elèctrics analògics o bé digitals, com ara impulsos modulats o codificats Hom transmet una ona portadora de radiofreqüència modulada per aquests senyals, i a la recepció cal procedir en sentit invers, a fi de restituir la mesura, que pot ésser visualitzada en un aparell indicador, o introduïda en un aparell enregistrador o en un calculador És el procediment emprat, per exemple, en les sondes espacials que efectuen mesures a centenars de milions de quilòmetres de la Terra i les transmeten
mirall dicroic
Física
Tipus de mirall semitransparent que, segons la longitud d’ona de la llum incident, actua com a reflector o bé com a cos transparent.
És usat per a descompondre cromàticament els senyals lumínics
perxacana
Física
Cadena o corda emprada antigament al Rosselló i a la Cerdanya per a mesurar la terra.
Equivalia a 10 canes de Montpeller, o sia 19,965m, i duia marcades les canes amb nusos o senyals La perxacana quadrada , emprada com a mesura de superfície, equivalia a 1/16 de l’aiminada a Elna i al Vallespir i a 1/15 al Rosselló, i a 1/9 del jornal a la Cerdanya
màser
Electrònica i informàtica
Física
Amplificador de microones, inventat per C.Townes l’any 1954, el principi de funcionament del qual es basa en les propietats quàntiques de la matèria.
El mot màser prové de l’acrònim del terme anglès microwave amplification by stimulated emission of radiation ‘amplificació de microones mitjançant l’emissió estimulada de radiacions’ Un màser és, essencialment, un sistema macroscòpic constituït per objectes elementals, com un feix de molècules d’amoníac o d’hidrogen, un cristall de robí constituït per ions de crom, etc Per a aconseguir l’efecte màser cal, en primer lloc, excitar el sistema, és a dir, fer passar cada objecte elemental d’un estat energètic E 1 a un estat energètic superior E 2 , cosa que hom aconsegueix mitjançant un camp…
Russell A. Hulse
Física
Astrofísic nord-americà.
Estudià a la Universitat d’Amherst, on es doctorà el 1975 Durant la seva tesi doctoral participà en les observacions que Joseph H Taylor duia a terme a l’Observatori d’Arecibo, a Puerto Rico Juntament amb ell l’any 1974 descobriren el primer púlsar binari format per dues estrelles, una de les quals no emetia senyals Aquest descobriment permeté confirmar l’existència de les ones gravitatòries tal com Einstein havia predit en la seva teoria de la relativitat, la qual cosa li valgué el premi Nobel de física el 1993 que compartí amb JH Taylor
Aleksandr Stepanovič Popov
Física
Físic rus.
Professor a l’escola de marina de Kronstadt 1883, el coneixement de les experiències de H Hertz l’estimulà a estudiar les ones electromagnètiques, a fi d’emprar-les per a la transmissió de senyals a distància Perfeccionà l’aparell de Branly i ideà l’antena El 1896 inventà, amb independència de G Marconi, el primer radioreceptor Estudià també l’electricitat atmosfèrica i el mateix 1896 construí un aparell per a enregistrar les descàrregues atmosfèriques, conegut com a indicador de tempestats El 1901 fou nomenat professor i el 1905 director de l’institut electrotècnic de Peterburg
Gustav Kirchhoff
Física
Físic alemany.
Professor a Breslau i a Heidelberg, continuà els treballs d’Ohm sobre la resistència elèctrica i estudià la propagació dels senyals telegràfics al llarg d’un conductor de secció circular equació dels telegrafistes Juntament amb RWBunsen féu estudis d’espectroscòpia, que li permeteren d’aclarir la causa de les ratlles de Fraunhofer, i inicià l’anàlisi espectral del Sol i d’altres astres Enuncià les lleis que duen el seu nom, sobre les radiacions dels cossos Juntament amb Bunsen, descobrí per espectroscòpia el cesi i el rubidi i introduí en física la noció de cos negre Formulà, a…
Joseph Hooton Taylor
Física
Astrofísic nord-americà.
Estudià a la Universitat de Harvard, on es doctorà el 1968 Dirigí la Ràdio Nacional de l’Observatori telescòpic de Green Park i participà en el descobriment del primer púlsar descobert fora de Cambridge Installà un radiotelescopi a l’Observatori d’Arecibo Puerto Rico, on l’any 1974 descobrí, juntament amb el seu alumne Russell A Hulse, un púlsar binari format per dues estrelles, una de les quals no emetia senyals això va permetre comprovar l’existència de les ones gravitatòries tal com Einstein havia predit en la seva teoria de la relativitat Per aquest descobriment, l’any 1993…
fusió nuclear freda
Física
Nom donat al procés anunciat el 1989 per M. Fleischman, de la Universitat de Southampton, i S. Pons, de la Universitat d’Utah, que manifestaren haver realitzat el procés de fusió nuclear d’àtoms de deuteri en el laboratori, a temperatura ambient, gràcies a un catalitzador de pal·ladi.
Posteriorment, però, equips de la resta del món es mostraren incapaços de repetir l’experiència, tot i que en alguns casos s’assolí un anormal despreniment de neutrons, un dels senyals del procés de fusió nuclear Mentre alguns grups continuen organitzant congressos sobre la fusió freda, la majoria d’investigadors rebutgen l’èxit de tal experiment La denominació fusió freda respon al fet que s’hauria produït a una temperatura molt més baixa dels milions de graus necessaris teòricament Un altre camí per aconseguir la fusió a temperatura més baixa és el de J Rafelski Es basa en l’…