Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
longitud de difusió
Física
En la teoria dels reactors nuclears, magnitud proporcional al trajecte quadràtic mitjà recorregut per un neutró a l’estat tèrmic.
O, matemàticament parlant, distància a la qual el flux inicial de les partícules que es difonen resta dividit per e , en el cas de plantejar el problema amb una sola dimensió
Antonie van Leeuwenhoek
Biologia
Física
Òptic i naturalista holandès.
Autodidacte, molt ben dotat per a les ciències d’observació, féu nombrosos descobriments infusoris, bacteris, glòbuls de la sang, etc utilitzant microscopis d’una sola lent, que ell mateix construïa El 1722 acabà de publicar les seves Opera omnia , formades per les 400 comunicacions que havia enviat a la Royal Society i a l’Académie des Sciences
monoaural
Física
Dit de l’audició aconseguida mitjançant una sola orella i referida tant a l’excitació com a la sensació.
betatró

Representació esquemàtica d’un betatró
© fototeca.cat
Física
Accelerador circular d’electrons on aquests són accelerats per un camp elèctric tangencial a llur trajectòria, induït per la variació del flux a través d’ella del camp magnètic que actua perpendicularment al pla de la trajectòria, la qual és estabilitzada gràcies a la forma especial de les peces polars.
Funciona com un transformador, d’enrotllament secundari format per una sola espira, a l’interior del qual hi ha un tub on ha estat practicat el buit i per on circula el feix d’electrons que hom accelera El betatró de la Universitat d’Illinois, construït el 1952, comunica una energia de 300 MeV als electrons Els límits de l’energia assolible amb un betatró són conseqüència del gran pes i l’escassa manejabilitat dels grans electroimants, així com de l’increment indesitjable de la radiació de sincrotró causat per l’augment de l’energia Com a font d’electrons d’alta energia hom prefereix d’usar…
dilatació
Física
Augment del volum i les dimensions d’un cos per l’efecte de la calor, sense modificació de la seva natura ni del seu estat.
La dilatació que experimenta un cos és determinada pel coeficient de dilatació , del qual hom distingeix tres tipus el lineal considerant una sola dimensió del cos, el superficial considerant-ne dues i el cúbic considerant-ne totes tres dimensions poden ésser definits, respectivament, com l’augment de longitud d’una unitat de longitud, l’augment de superfície d’una unitat de superfície i l’augment de volum d’una unitat de volum causats per una elevació de temperatura d’1°C En el cas dels líquids hom distingeix entre la dilatació aparent l’observada i l' absoluta la real del líquid, pel fet…
espectre acústic
Física
Conjunt de les ones sonores, de freqüències ben definides, que componen per superposició un so.
Hom el representa, generalment, especificant les amplituds i, a vegades, les fases de les components del so en funció de la freqüència La descomposició de l’ona en les seves components és facilitada per l’anàlisi de Fourier L’espectre és continu si el so es compon d’un seguit continu de freqüències, i és de ratlles si, atenent a la sensibilitat de l’instrument amb què hom fa l’anàlisi, es compon d’unes freqüències separades per intervals Quan el so és produït per una sola font, com pot ésser, per exemple, una corda vibrant, el so és format per una superposició de sons, les freqüències dels…
coordinatòmetre
Física
Tecnologia
Aparell capaç de mesurar en una sola acció les tres coordenades cartesianes de qualsevol punt d’un sòlid respecte a uns eixos de referència.
col·loide
Física
Química
Substància dispersa en un medi, que es difon molt lentament i que no pot travessar les membranes dialítiques com les solucions veritables.
Les propietats fonamentals dels colloides no són degudes a llur constitució química, sinó a l’estat físic de dispersió Les partícules dels colloides reben el nom de micelles colloidals i poden ésser distingides a l’ultramicroscopi, puix que tenen unes dimensions considerades com a partícules esfèriques de 0,1 a 0,001 μm de diàmetre, o sia que, dit més correctament, tenen de 10 3 a 10 9 àtoms per partícula Els colloides no poden ésser observats al microscopi, raó per la qual també hom els coneix com a submicrons Segons quina sigui llur constitució, hom pot considerar-ne tres tipus fonamentals…
fase

Diagrama de fases: (a) d’un sistema d’un sol component (F, corba de fusió; S, corba de sublimació; V, corba de vaporització); (b) d’un sistema binari líquid-vapor (TA i TB. punts d’ebullició d’A i B); (c) d’un sistema binari solid-líquid eutèctic (TA i TB. punts de fusió d’A i B); E punt eutèctic; CE, composició eutèctica: α i β són les dues fases sòlides que es presenten
© Fototeca.cat
Física
Química
Part d’un sistema, formada per un nombre qualsevol de components, homogènia i amb uns límits ben determinats que la separen de les altres parts del sistema i de la resta de l’univers.
La noció de fase generalitza la d’estat físic sòlid, líquid, gasós i permet distincions més subtils, com la que hi ha entre dues formes de cristallització d’un sòlid Els components d’un sistema són les substàncies que l’integren, i els constituents són les diferents fases que el formen Si només hi ha una fase, el sistema és homogeni , i si n’hi ha més, heterogeni El pas de la fase sòlida a la líquida és anomenat fusió , el de la líquida a la gasosa, vaporització , i el de la sòlida a la gasosa, sublimació Aquests canvis de fase són progressius , i els canvis en sentit contrari són anomenats…
punt crític
Física
Química
Composició d’un sistema en el moment que, bo i afegint un solvent a dos líquids parcialment miscibles (per exemple, alcohol a èter i aigua), ambdues solucions arriben a tenir la mateixa composició, tot transformant-se en una sola fase.
Encara que la distribució relativa del solvent en ambdós líquids, parcialment miscibles no roman constant, sinó que hi ha un augment de les solubilitats mútues d’ambdós líquids, provocat per l’addició del solvent