Resultats de la cerca

En el cas de les ones electromagnètiques, el principi de superposició diu que el camp creat per dues partícules és igual a la suma dels camps creats separadament per cada partícula En el cas de les partícules quàntiques, el principi de superposició diu que l’estat dinàmic d’un sistema de dues partícules, definit per la funció d’ona ψ, és igual a la suma dels estats dinàmics de cadascuna de les partícules que el componen, definits per les funcions d’ona ψ 1 i ψ 2 , és a dir, es compleix que ψ = ψ 1 + ψ 2

Hom el representa, generalment, especificant les amplituds i, a vegades, les fases de les components del so en funció de la freqüència La descomposició de l’ona en les seves components és facilitada per l’anàlisi de Fourier L’espectre és continu si el so es compon d’un seguit continu de freqüències, i és de ratlles si, atenent a la sensibilitat de l’instrument amb què hom fa l’anàlisi, es compon d’unes freqüències separades per intervals Quan el so és produït per una sola font, com pot ésser, per exemple, una corda vibrant, el so és format per una superposició de sons, les…

Aquest fenomen és aprofitat en acústica per a mesurar freqüències hom mescla la freqüència el valor de la qual vol mesurar amb una que sigui coneguda i propera, i obté així uns batements de freqüència iguals a la diferència entre les dues freqüències mesclades

Equival als dos estats propis d’informació en un sistema que tan sols pugui ser descrit correctament mitjançant la mecànica quàntica, anomenats |0 > i |1 > , i a un tercer estat de superposició quàntica fruit de la superposició dels altres dos, i que permet operacions lògiques que no permet un bit clàssic 

En són exemples el principi de superposició i l’ús d’estats entrellaçats per a representar els bits d’informació anomenats en aquest cas bits quàntics o qubits Hi ha nombrosos sistemes candidats a esdevenir ordinadors quàntics, si bé per ara cap no ha aconseguit acomplir tots els requisits postulats per DiVincenzo 2000 escalabilitat possibilitat d’incrementar el nombre de qubits utilitzats possibilitat d’inicialitzar els qubits en un estat qualsevol possibilitat de llegir els qubits temps d’operació de les portes lògiques més curt que el temps de decoherència dels qubits , i…

Actualment l’equació de Fokker-Planck té una importància creixent en la física estadística, sobretot en l’estudi dels fenòmens cooperatius i en les transicions de fase, i la dinàmica de la majoria dels processos irreversibles es dóna per una equació de Fokker-Planck Així, per exemple, la dinàmica de sistemes com el làser, els superconductors, els ferromagnets els quals sofreixen transicions de fase, etc, és descrita mitjançant equacions de Fokker-Planck Per a un procés unidimensional, l’equació de Fokker-Planck pren la forma on P qt és la densitat de probabilitat d’observar el punt q de l’…

Descobert per Grimaldi 1665, era ja conegut de Newton i Huygens, els quals no li saberen donar la interpretació correcta Consisteix, essencialment, en petites desviacions de la propagació rectilínea de la llum en incidir amb obstacles i orificis xarxa de difracció, fet que produeix alternativament una sèrie d’ombres i de zones de llum, les quals depenen de les característiques geomètriques de l’orifici o obstacle i de la longitud d’ona de la llum L’explicació d’aquest fenomen es basa en el principi de Huygens-Fresnel Una conseqüència important de la difracció és que limita el poder de…

D’acord amb el teorema de Bell, els estats entrellaçats poden presentar correlacions més fortes que no els estats clàssics per això se'ls considera ingredients ideals per a la computació quàntica L’existència d’aquests estats entrellaçats és fruit del principi de superposició de la mecànica quàntica i, d’acord amb l’argument d’Einstein-Podolskij-Rosen, implicaria que aquesta és incompatible amb una representació de la realitat basada en el principi d’acció local Les mesures experimentals relatives a les desigualtats de Bell donen suport a la mecànica quàntica El 1997 s’aconseguí…

El compositor pot actuar directament sobre la matèria primera de les seves obres i construir composicions d’organització musical rigorosa En algunes obres, hom utilitza sons produïts exclusivament per aparells electroacústics, mentre que en d’altres, més afins a la música concreta concret 6, hom combina i manipula diversos sons naturals o instrumentals prèviament enregistrats en cinta també és freqüent una combinació d’ambdós procediments Els sons generats electrònicament poden anar des de l' ona sinusoidal el so musical més pur fins a la màxima complexitat del so blanc so compacte que abraça…