Resultats de la cerca

Fou professor a la Universitat de Harvard Féu investigacions espectroscòpiques dels raigs ultraviolats i descobrí la sèrie de ratlles que duu el seu nom També investigà les propietats de propagació i la interferència de les ones lluminoses de longitud d’ona molt petita

Diplomat per la Universitat de Budapest 1902 i per la de Göttingen 1908, ensenyà ciències aeronàutiques a Aquisgrà 1912-21 i aerodinàmica al CIT California Institut of Technology i dirigí el Guggenheim Aeronautical Laboratory del CIT a Pasadena 1930-49 Fou conseller científic de les forces armades dels EUA i membre important de la NACA Féu estudis de mecànica de fluids, aerotermodinàmica i elasticitat, i dissenyà unes peces perfilades filets Karman que, muntades a la unió de l’ala amb el fusellatge, disminueixen considerablement llur interacció aerodinàmica constant de Von…

Graduat el 1943 a la Universitat de Los Angeles, Califòrnia, s’incorporà a l’exèrcit i fou destinat al Massachusetts Institute of Technology, on amplià la seva formació, i posteriorment fou incorporat al projecte Manhattan, per a la creació de la primera bomba atòmica , i calculà la densitat dels neutrons de la bomba de Nagasaki Després de la Segona Guerra Mundial s’incorporà a la institució RAND Corporation, on desenvolupà quasi tota la seva activitat professional L’any 1958 dissenyà pel seu compte la bomba de neutrons , de la qual esdevingué un aferrissat defensor, argumentant…

A partir del 1913 treballà a l’Hospital de l’Institut Rockefeller de Nova York Descobrí el paper de l’àcid desoxiribonucleic ADN en les mutacions experimentades per una soca de pneumococs, la qual cosa fou un pas important per arribar a descobrir la funció d’aquest àcid

Treballant per a la Hughes Aircraft Company i seguint les indicacions teòriques de Townes i Schawlow sobre l’amplificació de microones per emissió estimulada de radiació màser , l’any 1960 obtingué el primer làser a partir d’una vareta de robí sintètic entorn de la qual havia enrotllat un tub de xenó, estimulador dels electrons del cristall

Esquema que mostra l’estudi de la llum dels quàsars llunyans per a detectar l’asimetria en el valor de la constant d’estructura fina α © UNSW 2010 / Dr Julian Berengut La notícia de l’any en el camp de la física va ser la detecció d’una asimetria en el valor de la constant d’estructura fina å en direccions oposades de l’Univers Aquesta constant és una magnitud que indica la intensitat de la interacció responsable de mantenir units els electrons en els àtoms, i uns àtoms amb altres per formar molècules Des de fa anys, hi ha un gran interès a estudiar possibles canvis en el valor de å al llarg…