Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
colestèric
Física
Dit d’un cas particular de l’estat nemàtic que es caracteritza pel fet que les molècules formen plans paral·lels en cadascun dels quals totes tenen una determinada orientació, que canvia en un petit angle constant d’un pla al següent, resultant-ne una configuració helicoidal.
L’estructura en hèlix és molt sensible a la temperatura, per la qual cosa els cristalls colestèrics són usats en termometria i en detectors d’infraroig
comptador de Čerenkov
Física
Comptador que mesura la quantitat de partícules que tenen una velocitat suficient per a emetre llum per efecte radiació de Čerenkov
.
És, doncs, un comptador selectiu , i els models més perfeccionats poden ésser usats com coptadors-preparadors que forneixen partícules amb velocitats compreses dins d’un determinat interval
alnico
Física
Família d’aliatges fèrrics amb quantitats variables d’alumini (8-12%), de níquel (14-28%) i de cobalt (5-24%).
Alguns contenen, a més, petites quantitats de coure i de titani Segons la seva composició hom distingeix uns dotze tipus d’alnico Tots ells són caracteritzats per llurs propietats ferromagnètiques i usats en la fabricació d’imants permanents
Philip Warren Anderson
Física
Físic nord-americà.
Professor a les universitats de Cambridge 1967-75 i Princeton des del 1984, treballà especialment en la física de l’estat sòlid antiferromagnetisme mètode per a deduir els detalls de les interaccions moleculars de la forma dels pics espectrals efecte de les impureses en les propietats dels superconductors propietats magnètiques de metalls i aliatges Estudià la relació entre superconductivitat, superfluïdesa i làser Aclarí la significació de l’ efecte Josephson i desenvolupà la física dels semiconductors amorfs, molt més barats que els cristallins usats anteriorment i molt emprats…
reflexió
Trajectòria dels raigs en la reflexió
© Fototeca.cat
Física
Modificació de la trajectòria d’una partícula, d’un raig o del front d’una ona quan incideixen sobre una superfície límit del medi per on es mouen.
En el cas particular dels raigs, hom pot provar que la recta normal de la superfície reflectora, el raig incident i el reflectit són coplanaris, formant l’anomenat pla de reflexió , alhora que els angles formats per cadascun dels raigs amb la normal anomenats angle d’incidència î i angle de reflexió r són iguals Quan una ona és parcialment reflectida en una superfície, hom defineix el coeficient de reflexió R com R = I r / I i , on I i és la intensitat de l’ona incident i I r és la de l’ona reflectida En el cas particular de la reflexió d’una partícula per una superfície també es compleixen…