Resultats de la cerca

Presentaven metamorfosi La semblança entre llur crani i el dels peixos crossopterigis fa que hom consideri aquests com a llurs antecessors Visqueren entre el Devonià i el Triàsic Es divideixen en cinc ordres, segons la natura de les vèrtebres ictiostegals, embolòmers, raquítoms, estereospòndils i seimurimorfs Són considerats com els avantpassats dels rèptils actuals, especialment d’aquells que originaren els mamífers actuals

Per tal com s’originaren directament dels amfibis urodels, llur forma i llurs particularitats morfològiques recorden molt les de les salamandres i els tritons actuals Alguns, com Seymouria , atenyien només 50 cm de llargada i presentaven vida amfíbia, i uns altres, com Diadectes , arribaven a assolir d’1,50 a 1,80 m de llargada i foren dels primers vertebrats terrestres que poblaren la terra ferma

Els seus representants aparegueren a l’Eocè mitjà i s’extingiren al Miocè Al Talladell Tàrrega s’han trobat restes del gènere Elomeryx , de l’Oligocè Eren formes semiaquàtiques que es relacionen amb els súids, però que anuncien ja l’hipopòtam Tenien cinc dits al membre anterior i quatre al posterior Els mascles presentaven un patent dimorfisme sexual en les seves potents canines en forma de defenses

En realitat, els talatosúquids foren cocodrils adaptats a la vida de la mar A diferència dels cocodrils actuals, els talatosúquids presentaven extremitats transformades en aletes natatòries i el seu cos era desproveït de plaques dèrmiques El crani era allargat, amb un musell estret, ben adaptat per a una dieta fonamentalment piscívora La cua tenia forma d’aleta caudal amb dos lòbuls verticals similars a la dels ictiosaures Únicament se n'han trobat restes en el Juràssic de Terol pertanyents a la família dels metriorínquids

Es caracteritza per presentar una reducció dels premolars i un petit taló en la peça carnissera inferior L’espècie més petita fou Pseudaelurus turnauensis , de la mida d’un gat domèstic, d’àmplia distribució temporal, des del Miocè inferior fins al pis geològic del Vallesià Al Miocè inferior dels Casots, Subirats, s’ha trobat l’espècie Pseudaelurus romieviensis , de la mida d’un linx Algunes de les espècies més grans, com Psquadridentatus de Sant Mamet, Sant Cugat del Vallès, i d’Hostalets de Pierola, Anoia, presentaven un gran desenvolupament de les canines superiors…

Es caracteritzaven per les incisives grosses i un diastema que ocupava el lloc de les canines i part de les premolars les dents maxillars presentaven dues files de tubercles en disposició longitudinal Són fòssils del Mesozoic que visqueren des del Triàsic superior fins a l’Eocè inferior Possiblement eren uns animals que formaren una branca aïllada del conjunt dels mamífers, a causa de la gran especialització que assoliren La morfologia dentària sembla que és directament relacionada amb un règim alimentari basat en fruits i escorces Habitaren a Euràsia i a l’Amèrica del Nord

Els amficiònids eren formes cosmopolites que sorgiren a l’Oligocè i es diversificaren durant el Miocè Es caracteritzaven per una reducció de les premolars i per unes canines i molars robustes i ben desenvolupades Presentaven un fort dimorfisme sexual, manifest en la talla La seva aparença era la d’un gos gegant, però amb una major capacitat trituradora El gènere Amphicyon és representat al jaciment valencià de Bunyol, a Los Valles de Fuentidueña de Segòvia i també al jaciment dels Casots, a l’Alt Penedès, on n'aparegué una forma gegantina

Eren de cos curt, massís i recobert per espesses plaques dèrmiques que els servien de protecció contra els seus depredadors Algunes espècies presentaven apèndixs defensius, com poden ser espines dorsals gruixudes en algunes parts del dors i una massa que culminava a l’extrem de la cua i que utilitzaven com a element dissuasiu Les evidències de restes d’ancilosaures a la península Ibèrica són més aviat escasses A Mas Romeu Maestrat s’han trobat restes fòssils del gènere Polacanthus , del Cretaci inferior, i a Salas de los Infantes Burgos una espina dorsal atribuïda al gènere…

El crani, molt desenvolupat, era proveït d’unes mandíbules que, o bé presentaven dents molt punxegudes o bé un bec molt fort i comprimit Al voltant dels ulls duien una anella de plaques escleròtiques La grandària d’aquests animals variava des de la d’un pardal fins a una amplada alar d’uns 8 m de punta a punta La presència d’ales i el fet de tenir el cos estret i els ossos buits i lleugers els permetien d’assolir una gran velocitat i agafar les preses al vol El coll era llarg i flexible Les principals famílies eren la dels pterodàctils , amb el gènere Pterodactylus pterodàctil, i…

Les investigacions actuals semblen indicar que a partir del driopitec s’originà l'australopitec