Resultats de la cerca

Hom el fa normalment de metalls preciosos i amb pedreria aplicada

Coneguda des de l’antiguitat, la tècnica de la filigrana fou molt apreciada pels egipcis, els grecs i els etruscs El tipus de filigrana cèltica passà, amb les invasions germàniques, als pobles mediterranis Fou conreada particularment per Bizanci i, per influència seva, pels musulmans Durant els primers temps de l’edat mitjana, Gènova en fou el principal centre productor, i en el decurs de tota l’edat mitjana joies i evangeliaris eren treballats amb filigrana Al s XVII tingué una gran difusió, i fou utilitzada fins i tot per a baguls de grans dimensions Al s XVIII fou aplicada als…

Sòcia del Club Alpí Núria-Masella, formà part de la selecció espanyola 1968-71 i disputà el Campionat del Món 1971 i la Universíada 1971, 1973 Professora de sociologia de l’esport a l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya INEFC de Barcelona, l’any 2000 obtingué la càtedra d’aquesta mateixa disciplina Presidí l’Asociación Española de Investigación Social Aplicada al Deporte 1990-96 Coordina el Grup d’Investigació Social i Educativa en Activitat Física i Esport GISEAFE de l’INEFC i codirigeix, des del 2006, l’Observatori Català de l’Esport Collabora en programes de…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, s’inicià a l’Escola d’Esquí de la Molina, on també exercí d’entrenador, i fou campió de Catalunya d’eslàlom gegant 1950 i salts de trampolí 1953 Formà part de la selecció espanyola d’esquí alpí, però una lesió n’impedí la participació als Jocs Olímpics d’Hivern de Saint Moritz 1948 Practicà l’esquí nàutic i també formà part de la selecció estatal 1956-60 d’aquest esport Guanyà el Campionat d’Espanya 1960 i la Copa Ibèrica 1960 en la disciplina de salts En el camp de la medicina esportiva, fou pioner en la traumatologia aplicada a l’…

Les rajoles per a interiors i per a façanes solen ésser quadrades i recobertes, per llur cara bona, de vernissos vidrats rajola de València Algunes rajoles emprades per a pavimentació de voreres, de patis, etc, són fabricades amb un morter de ciment i granit finament matxucat Fou molt utilitzada en les cultures de la conca mediterrània, de la Xina i de l’Amèrica precolombina, i en general en totes les zones escasses de pedra, però el seu desenvolupament més notable és a Roma, on, des de la fi de l’època d’August, fou substituïda l’estructura de rajoles fetes eixugar simplement a l’aire per…

Bé que els límits que separen l’art de la simple artesania són confusos i sovint és impossible de distingir una terrissa d’una terracota, hom sol excloure d’aquesta darrera accepció les peces d’ús domèstic terrissa de cuina i les peces de bòbila rajols, teules, etc Hom n'exclou igualment la terrissa antiga, decorada o no, que hom anomena globalment ceràmica L’aplicació artística dels productes de terrisseria ha estat àmplia i variada des de la prehistòria fou aplicada a l’arquitectura almenys des dels relleus dels grans edificis assiris i babilonis Els grecs, i després els romans…