Resultats de la cerca

Realitzà la seva passantia dins el gremi barceloní 1619, amb un aiguamans d’estil germànic El consell municipal de Barcelona li encarregà una imatge processional de Santa Eulàlia per a la seu 1644

Féu la seva passantia l’any 1690 Hom li coneix gravats com el frontis de les Consuetudines ilerdenses 1691 i l' Anunciació per a la Canción Real a María 1693 A partir de dissenys de l’escultor Joan Roig, fill, féu els famosos canelobres de set braços —que fan més de 2 m d’alçada— de la catedral de Mallorca 1703-21 i el reliquiari de Sant Bernat Calbó de la seu de Vic 1701-28, exemples destacats de l’argenteria rococó a Catalunya

El 1934 ja fou premiat pel Centre Excursionista del Vallès Fou deixeble dels pintors Joan i Màrius Vilatobà Acabada la Guerra Civil fou membre destacat del grup sabadellenc El Cenacle fins el 1941 Feu algunes exposicions de tempteig, i el 1949 anà a París, on visqué fins el 1961 Estudià a l’École du Louvre Exposà a Barcelona des del 1950, i a París el 1951 El 1954 exposà a Barcelona ceràmiques, tècnica en què els seus marcians són mostra d’una destacada originalitat Passà d’un cert fauvisme a una abstracció d’influència neoplasticista el 1953 Participà en la Tercera Biennal…

Escriví poemes malenconiosos sobre la mort dels seus fills Fou un dels fundadors del felibritge 1854 i collaborà a Armana Prouvençau

Presentà com a prova de passantia un aiguamans de forma clàssica, decorat profusament amb motius del més evident manierisme 1551 Poc temps després fou nomenat argenter de la reina, i es reincorporà de nou al gremi el 1587

Fou l’autor de la magnífica custòdia de la seu de València 1442-56, d’or o de bronze daurat, de catorze pams d’alçada, que el 1812 fou fosa o exportada a Anglaterra A la catedral de València hom en conserva la Mare de Déu de la Cadira 1465, d’alabastre El seu germà o fill Jaume de Castellnou fou també argenter

Actiu entre el 1615 i el 1623/> De la seva obra, impulsiva i vigorosa, es destaquen les portades de l' Expedición de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos , de Francesc de Montcada 1623, i els Quatre dels últims tractats de la Selva de sentències , de Jeroni Ferrer de Guissona 1623

El 1908 fou presentat a Girona juntament amb Ricard Guino i amb l’arquitecte Rafael Masó , amb qui feu, des d’aleshores, la part més considerable de la seva obra Fou director de l’Escola d’Arts i Oficis de Palafrugell 1912-17

L’any 1940 ingressà a l’Escola Massana, on es graduà en l’especialitat d’esmalts, i treballà a la manufactura de l’escola, que dirigia Miquel Soldevila A partir del 1947 fou professor de les assignatures d’estilització i composició, i més tard 1971, de les de forma, color i tècnica de l’esmalt També formà part del tribunal de les proves oficials de revàlida  Com a esmaltador, amb una tècnica molt acurada i perfecta, realitzà nombroses obres, entre les quals destaquen un calze per al cardenal Tedeschini i la corona de la Mare de Déu de Núria, i també d’altres per als reis de Jordània, Eva…

Format artísticament a l’Escola d’Arts i Oficis de Tortosa i a la de Tarragona i en diverses escoles de ceràmica Bisbal d’Empordà, Barcelona i Girona, l’any 1975 obtingué el títol de graduat en arts aplicades i oficis artístics, en l’especialitat de ceràmica, per l’Escola de la Llotja de Barcelona Parallelament a la seva activitat artística ha desenvolupat una destacada activitat com a professor de secundària d’arts visuals i plàstica Reconegut ceramista, la seva extensa obra destaca per l’acurat treball de les asimetries, l’originalitat de les seves formes i el colorisme de les peces,…