Resultats de la cerca

El caràcter canviant de la consciència és tal, en efecte, que un estat de consciència una percepció, un sentiment, etc mai no és donat de nou idènticament car la situació del subjecte va essent sempre diferent, tot i que l’objecte de consciència pugui ésser el mateix Simultàniament, però, hom ha d’afirmar una continuïtat de consciència, tot i que hi siguin observables espais lacunars com els del temps de somni i malgrat, també, que la unió íntima dels estats de consciència sigui difícilment perceptible Sobre aquest punt, James parla d’estats de consciència…

Hom pot caracteritzar-los diversament com el fet d’adonar-se d’alguna cosa, com a efecte concomitant de la funció nerviosa, com a moment subjectiu de l’activitat cerebral, o com a relació del jo amb el medi ambient Sovint el terme consciència és emprat, per restricció, en el sentit de consciència moral Hom l’empra també com a sinònim d’experiència En el terreny neuropsicològic aquest mot abasta quatre tipus de funcions El primer és el de la consciència del món que envolta la persona És anomenada també, en els seus graus més elementals, vigilància, i comprèn les reactivitats i les…

John Broadus Watson, el seu creador, entenia la conducta com un conjunt de respostes originades per diferents estímuls procedents del medi ambient, que expressen la capacitat dels éssers vius d’adaptar-se al medi ambient, és a dir, d’aprendre El conductisme behaviorisme sorgí al començament del segle XX com a reacció extrema enfront de l’especulació i de l’introspeccionisme dominants en la psicologia de l’època Té com a fonts el funcionalisme, la psicologia animal, la reflexologia russa i el connexionisme de Thorndike El conductisme de Watson, radical, fou àmpliament superat anys després,…

El color resulta de la interacció de la llum amb la retina en la seva producció hi ha un component neurofisiològic, que depèn d’uns processos fotoquímics en la retina, els quals produeixen impulsos elèctrics que provoquen determinats mecanismes cerebrals visió , i un component físic, que depèn de determinades característiques de la llum, distintes de les d’espai i temps Aquestes característiques són el to, la saturació o puresa i la lluminositat o brillantor El to es refereix a aquella característica que permet de classificar un color com a vermell, blau, verd, etc la saturació descriu el…

Aquesta tendència, en el megalòman i maniàtic respon a una intenció d’apropiació, unida a l’instint de conservació i a una valoració subjectiva pedres vulgars es converteixen en diamants en el cleptòman la recerca d’objectes neix de la necessitat obsessiva de posseir, i en el fetitxisme és determinada i orientada per la provocació i la satisfacció eròtiques en l' avar hi ha de vegades un colleccionisme de símbols de riquesa Clínicament, el colleccionisme es dóna en obsessos, dements senils i insuficients mentals primitius, i pot ésser considerat en alguns casos com una perversió de conducta…

Com a regla general, les estructures simples i regulars prevalen sobre les asimètriques i incompletes

Estat afectiu contrari al desplaer, comporta un impuls dirigit al manteniment de la situació que el provoca Motivat originàriament per un estímul físic, el plaer pot ésser també provocat, mitjançant el condicionament, per una representació o un concepte, en el qual cas hom parla sovint de plaer espiritual o de plaer estètic Les bases fisiològiques del plaer són només parcialment conegudes entre elles se'n destaquen dues el sistema nerviós autònom, relacionat amb activitats plaents fam, set, sexe, etc, i els centres cerebrals del plaer, situats en el sistema límbic

Com a moment del procés cognoscitiu intermedi entre la pura sensació i l’aprehensió pròpiament intellectual coneixement 2 2, la percepció ha estat diversament interpretada, segons les diferents doctrines gnoseològiques, com a afí i intrínsecament propera bé a la sensació bé a la intellecció Així, Locke estableix la percepció com a acte propi del mateix intellecte, mentre que Leibniz distingeix ja entre ella i l’apercepció, o consciència la filosofia més recent, d’altra banda, insisteix en el caràcter intermedi de la percepció, més o menys vinculada a la sensació o a la intellecció,…