Resultats de la cerca
Es mostren 995 resultats
Charlotte Bühler
Educació
Psicologia
Psicòloga i pedagoga alemanya, muller de Karl Bühler.
El seu nom de soltera era Charlotte Hertzer Estudià la psicologia d’infants i adolescents combinant els mètodes objectiu i personal enquestes, autobiografies, diaris, etc A Viena collaborà en les reformes fetes per Otto Glöckel i el govern socialista i passà després, com a professora, als EUA Entre els seus treballs de psicologia general destaquen Das Märchen und die Phantasie des Kindes ‘La rondalla i la fantasia de l’infant’, 1918, Das Seelenleben des Jugendlichen ‘La vida anímica de l’adolescent’, 1922, Kindheit und Jugend ‘Infantesa i joventut’, 1928, Kleinkindertests ‘Tests per a la…
Jerome Seymour Bruner
Educació
Psicologia
Psicòleg i educador nord-americà.
Professor a les universitats de Harvard 1945-70, Oxford 1970-80 i Nova York des del 1991, fou president de l’American Psychological Association 1965-66 Influït per Jean Piaget, l’escola soviètica i el culturalisme, la seva obra, realitzada sota una perspectiva empirista, se centra en el camp de la cognició Hi destaquen les idees de categorització i d’adquisició de conceptes Entre altres obres, és autor de A Study of Thinking 1956, en collaboració amb JJ Goodnow i GA Austin The Process of Education 1960 Studies in Cognitive Growth 1966, en collaboració amb RR Olver i PM Greenfield Actual…
Franz Brentano
Filosofia
Psicologia
Filòsof i psicòleg alemany.
Professor a Würzburg, Viena i Leipzig Gran coneixedor d’Aristòtil, volgué fonamentar la filosofia en una rigorosa elaboració dels conceptes El seu punt de partida és la psicologia com a estudi dels fenòmens psíquics, els quals es caracteritzen per la intencionalitat, o pel fet d’anar dirigits vers un objecte donat interiorment Afirmà l’existència de judicis evidents en ells mateixos i per això veritables, i, d’una forma anàloga, l’existència d’efectes justos o rectes en ells mateixos Amb això fonamentà una teoria objectiva dels valors i una metafísica Ha tingut influència, entre d’altres, en…
Pierre Bovet
Educació
Psicologia
Pedagog i psicòleg suís.
Director 1912-44 de l’Institut des Sciences de l’Éducation Institut JJ Rousseau de Ginebra Fundà i dirigí el Bureau International d’Éducation 1925-29 Contribuí, ensems amb Adolphe Ferrière i Édouard Claparède, a l’estructuració, l’organització i la coordinació de les escoles noves , per ell anomenades escoles actives Fou editor d’"Intermédiaires des éducateurs” 1912-20 i de “L’éducateur” 1924-29 Escriví, a més, Le génie de Baden-Powell 1921, Le sentiment religieux et la psychologie de l’enfant 1925, L’instinct combatif 1928 i Vingt ans de vie 1912-13
William Book
Educació
Psicologia
Pedagog i psicòleg nord-americà.
Estudià els problemes didàctics des del punt de vista psicològic Escriví Economy and Technique of Learning 1931 Hom l’ha considerat continuador d’Edward Thorndike en l’estudi de la psicologia de l’aprenentatge
Gérard Mendel
Psicologia
Sociologia
Psicoanalista francès.
Metge a l’Hôpital Psychiatrique de la Seine, des del 1961 i durant més de trenta anys dirigí la collecció “Sciences de l’Homme” de l’editorial Payot de París Creador de la disciplina de la sociopsicoanàlisi, publicà Le révolte contre le Père 1968, La crise de générations 1974, Pour une autre société 1975, La chasse structurale 1977, Pour décoloniser l’enfant , etc
meditar
Religió
Psicologia
Aplicar el pensament amb profunda atenció a la consideració (d’alguna cosa).
masoquisme
Psicologia
Modalitat de comportament sexual caracteritzada pel fet que l’excitació eròtica i sexual, que sovint arriba a l’orgasme, és provocada pel sofriment físic (cops, laceracions, etc.) que el subjecte s’infligeix a si mateix o rep d’altri.
Aquest terme ha estat derivat del novellista Leopold Sacher Masoch 1836-95, que presentava alguns dels seus personatges com a caracteritzats per un tal comportament Freud amplià aquest concepte, en qualificar el masoquisme com a comportament sempre secundari, contraposat al sadisme, per tal com actua contra el jo impulsat pel sentiment de culpabilitat, i en distingir-ne tres tipus el masoquisme que és condició per a la gratificació sexual, el que és expressió de la natura del sexe femení i el que deriva de determinacions inconscients que exigeixen un càstig Entre…
magnetitzador | magnetitzadora
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina