Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Charles Edward Spearman
Psicologia
Psicòleg anglès.
Doctor en filosofia, es dedicà a l’estudi de la percepció sensorial i, més tard, al mesurament de la intelligència Desenvolupà els mètodes d’anàlisi factorial en la psicologia i demostrà que existeix un factor general d’aptitud factor g comú en tots els esforços generals i un factor específic propi de cada tasca a desenvolupar Entre d’altres, publicà l’obra The Abilities of Man Their Nature and Measurement 1927
William Halse Rivers
Antropologia
Psicologia
Antropòleg i psicòleg anglès.
Estudià medicina i dugué a terme investigacions sobre la fisiologia de la percepció El 1897 fou nomenat director del primer laboratori de psicologia experimental a Anglaterra Posteriorment, el seu interès es decantà cap a l’antropologia i publicà The Todas 1906 i History of Melanesian Society 1914, basades en el seu treball de camp entre aquests pobles En un àmbit més teòric, construí una teoria sobre el parentiu que exposà en Kinship and Social Organization 1914 Al final de la seva vida s’interessà per la psicoanàlisi, sobre la qual publicà Instinct and the Unconscious 1920, de considerable…
William Ross Ashby
Psicologia
Psiquiatria
Medicina
Neuròleg i psiquiatre anglès.
És considerat un dels moderns pioners de la cibernètica, disciplina a la qual contribuí amb la realització 1948 d’un projecte de cervell artificial, l’aparell anomenat homeòstat , en certa manera capaç d’improvisar conductes Les seves obres més importants són Desing for a Brain ‘Disseny per a un cervell’, 1952 i An Introduction to Cybernetics ‘Una introducció a la cibernètica’, 1956
Edward Bradford Titchener
Psicologia
Psicòleg nord-americà d’origen anglès.
Deixeble de WWundt, representa la principal figura en l’establiment de la psicologia experimental als EUA Publicà diversos llibres, entre els quals Experimental Psychology en 4 volums, 1901-05 i A Textbook of Psychology 1910
Hans Berger
Psiquiatria
Psicologia
Neuropsiquiatre alemany.
Introduí l’electroencefalografia en clínica 1924 Tingué pocs seguidors, fins que el fisiòleg anglès Adrian confirmà les seves descobertes
actuació externa
Psicologia
En la psicoanàlisi, acció, sovint impulsiva, deslligada de les motivacions habituals del subjecte.
Apareix sota pressió de l’inconscient reprimit i pren sovint una forma autoagressiva o heteroagressiva Es pot donar durant la relació psicoanalítica, i aleshores forma part de la transferència, però pot produir-se també en les relacions socials normals És coneguda també amb el seu nom anglès d' acting out
Conway Lloyd Morgan
Psicologia
Psicòleg anglès, un dels fundadors de la psicologia comparada.
Per a combatre l’antropomorfisme científic, establí l’anomenat cànon de Morgan 1894, que diu que cap activitat animal no ha d’ésser interpretada en termes de processos psicològics superiors mentre es pugui fer amb els inferiors de l’escala evolutiva i del desenvolupament La seva influència en el conductisme és evident Escriví, entre altres obres, Animal Life and Intelligence 1890-91, Introduction to Comparative Psychology 1894 i The Animal Mind 1930
Friedrich Eduard Beneke
Filosofia
Psicologia
Filòsof i psicòleg alemany.
Professor a Berlín, Leipzig i Göttingen Fou influït per l’empirisme anglès, i considerà la psicologia com la ciència filosòfica fonamental tingué una influència considerable en psicologia i en pedagogia Escriví Erfahrungseelenlehre als Grundlage alles Wissens ‘Doctrina empírica de l’ànima com a fonament de tot saber’, 1820, Lehrbuch der Psychologie als Naturwissenschaft ‘Manual de psicologia com a ciència natural’, 1833 i Erziehungslehre ‘Teoria de l’educació’, 1835
parapsicologia
Psicologia
Branca de la psicologia que estudia, entre altres, els fenòmens dits de percepció extrasensorial, consistents en processos psíquics que no es poden comprendre a partir dels processos sensorials ordinaris.
Objecte preferent de la parapsicologia és, doncs, el conjunt de fenòmens que hom anomena metapsíquics metapsíquica, així com la telepatia i la clarividència clarivident 2 Entre els qui més enllà de possibles enganys, que no ha deixat d’haver-n'hi sovint han estudiat científicament aquests fenòmens cal esmentar l’italià EServadio, l’anglès LT Bendit i els nord-americans JBRhine i JGPratt Tanmateix, hom no sap encara explicar satisfactòriament els processos que aquests fenòmens comporten
Jordi Perelló i Gilberga
Psicologia
Medicina
Metge i psicòleg.
Fou l’introductor de la foniatria a l’Estat espanyol Presidí l’Associació Internacional de Logopèdia i Foniatria assessora de la UNESCO, de l’OMS i de la UNICEF El 1960, Fundà l’Associació Espanyola de Logopèdia, Foniatria i Audiologia AELFA Impartí cursos d’ensenyament de logopèdia , a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, i d’especialització de Pedagogia del Llenguatge de l’Escola Diocesana de Magisteri de Barcelona És autor del tractat Audiofoniatría y logopedia en deu volums 1968-87, entre els quals un sobre el cant i la dicció amb Montserrat Caballé i Enric Guitart i un lèxic de…