Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
joc de rol
Psicologia
Tècnica psicoterapèutica que consisteix en la dramatització de situacions imaginàries, però representatives de la realitat.
L’objectiu és ajudar l’individu a prendre consciència de les seves actituds i rols, de manera que el conjunt d’individus que participen en la dramatització evolucionin de manera positiva, tant individualment com globalment
balboteig
Psicologia
Forma imperfecta i vacil·lant de parlar pròpia dels infants.
El balboteig és previ al llenguatge normal i consisteix a emetre sons onomatopeics espontanis que són més o menys relacionats amb objectes o amb situacions percebudes o que constitueixen un simple joc sonor L’etapa de balboteig, que va aproximadament dels sis mesos a l’any o a l’any i mig, va vinculada amb el desenvolupament sensoriomotor i comença quan l’infant és capaç de controlar els mecanismes de respiració i d’alimentació
infància
Psicologia
Dret
Període de la vida que comprèn des del naixement fins a l’adolescència i que sol dividir-se en primera infància i segona infància, separades ambdues per l’aparició de les segones dents.
La ciència biopsicològica ha anat precisant l’especificitat d’aquesta fase en relació amb l’adolescència, la joventut i el món adult, i l’estudi psicològic de la infància l’ha dividida en subperíodes i n'ha fet una descripció sintètica sobre la base de l’interès dominant o el tret més significatiu caracterització qualitativa de la infància, o bé ha analitzat les aptituds, facultats, actituds, etc, del nen d’acord amb l’esquema científic elaborat per a l’adult normal psicologia diferencial per raó de l’edat A banda d’altres aportacions A Ferrière, E Claparède, E Kirkpatrick, JP Gessell i…
paper
Psicologia
Comportament que, en una societat determinada, cal esperar d’una persona amb relació a una posició o estatus social determinat.
El terme de paper sovint és utilitzat com a sinònim de posició social Tanmateix, hom considera el paper social com a actualització d’una posició en el curs d’una interacció social, en la qual és essencial l’existència d’un altre paper que li és complementari o oposat així, el metge desenvolupa el seu paper amb relació al paper que correspon al pacient Segons el context, els individus que desenvolupen els papers hi adscriuen una sèrie d’expectatives compreses en un conjunt de drets i obligacions Tanmateix, aquestes expectatives posseeixen sempre un marge d’incertesa, ja que es tracta d’…
psicodrama
Psicologia
Tècnica psicoteràpica, popularitzada per J.Moreno, consistent en la representació dramàtica improvisada per part del pacient dels papers suggerits o no pel director del joc.
Davant un públic, format sovint per altres malalts psicoteràpia de grup, hom rep la consigna d’actuar, per exemple, d’acord amb la manera com creu que el veuen els altres els seus fills, els seus subordinats, etc Segons el psicodrama, la representació psicodramàtica d’un paper aporta la comprensió del veritable paper social que hom fa i serveix per a una millor adaptació de l’individu en el grup
ludificació
Psicologia
Educació
Màrqueting
Estratègia consistent a utilitzar la mecànica del joc en màrqueting, educació, psicologia, etc., amb l’objectiu d’aconseguir una motivació, un vincle emocional o un comportament determinat en les persones implicades.
consciència
Filosofia
Psicologia
En general, facultat i acte específics de la vida psíquica.
Hom pot caracteritzar-los diversament com el fet d’adonar-se d’alguna cosa, com a efecte concomitant de la funció nerviosa, com a moment subjectiu de l’activitat cerebral, o com a relació del jo amb el medi ambient Sovint el terme consciència és emprat, per restricció, en el sentit de consciència moral Hom l’empra també com a sinònim d’experiència En el terreny neuropsicològic aquest mot abasta quatre tipus de funcions El primer és el de la consciència del món que envolta la persona És anomenada també, en els seus graus més elementals, vigilància, i comprèn les reactivitats i les…
psicoanàlisi
Psicologia
Mètode per al tractament dels desajusts emocionals i mentals, fundat per Sigmund Freud el 1896 i basat en fenòmens com els de motivació inconscient, conflicte i simbolisme oníric.
Malgrat aquesta fonamental arrel freudiana de la psicoanàlisi, la seva exacta delimitació no resta sempre ben clara així, quan la doctrina que sustenta el mètode psicoanalític es refereix al tema de l’inconscient, rep el nom de psicologia profunda i engloba variants de la psicoanàlisi com és ara la psicologia analítica, la psicologia individual i l’anomenada neopsicoanàlisi, mentre que, quan insisteix en el paper primordial de la motivació, s’orienta en el sentit de la psicologia dinàmica i, quan ultrapassa l’àmbit psicologicoindividual i incideix en la cultura sociologia, literatura, art,…