Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
activitat
Educació
Psicologia
En pedagogia, un dels fonaments de l’educació nova, anomenada, per això, escola activa
.
Enfront del verbalisme i de l’ensenyament intuïtiu, fonamentats en la receptivitat de l’infant, l’activitat és necessària per a l’adquisició d’hàbits, d’actituds i de coneixements A través de la participació activa experimentació, manipulació, observació, tempteig, reflexió i anàlisi lògica l’infant pot arribar a interioritzar adequadament la realitat L’activitat dóna lloc a un sistema d’operacions adjuntar, destriar, comparar, valorar, classificar, sintetitzar, judicar, etc que permeten d’establir tota mena de relacions i d’obtenir nocions dinàmiques L’activitat sensorial,…
psicotòxic
Farmàcia
Psicologia
Dit de la substància farmacològicament activa que destrueix o anul·la les facultats mentals..
psicolèptic
Farmàcia
Psicologia
Dit de la substància farmacològicament activa que debilita les funcions mentals i les facultats afectives (oposat a psicoanalèptic).
Els bromurs o els tranquillitzants són psicolèptics
imitació
Psicologia
Fenomen psíquic, conscient o no, caracteritzat per la reproducció activa d’una conducta observada anteriorment en un altre individu.
afectivitat
Psicologia
Capacitat natural de l’individu per a experimentar afectes.
Durant la infància i l’adolescència, l’afectivitat evoluciona a través d’unes determinades etapes que organitzen la relació de l’individu amb el món Les escoles de psicologia profunda fan radicar l’origen de les neurosis i de les psicosis funcionals en els trastorns de l’afectivitat, especialment en els ocorreguts durant les primeres etapes del seu desenvolupament Les principals formes de l’afectivitat són el sentiment, l’emoció, la passió i l’humor L’afectivitat és un factor important en la formació de la personalitat de l’infant L’escola tradicional ha prescindit generalment d’aquest fet En…
meditació

Persona meditant
Damien Bouchard - Fotolia.com
Religió
Psicologia
Aplicació de la ment a la consideració atenta d’un mateix, d’alguna cosa relacionada i compresa amb la pròpia existència en general i, en particular, a la conducta a seguir segons el sentit que hom li vulgui donar o d’algun aspecte de la convicció personal religiosa i de les seves exigències.
En la meditació, les facultats psíquiques afectives hi participen tant com les intellectuals, i àdhuc hom hi afegeix la participació activa de tot el cos postura, silenci, etc L’accentuació de la pròpia experiència o d’un contingut determinat, diferent d’aquesta experiència, com a objecte primordial de la meditació pot justificar la diferència entre un tipus de meditació oriental i un altre d’occidental En ambdós casos, tanmateix, les formes concretes de meditació han variat segons les diverses èpoques històriques o culturals Objecte important de l’estudi de la psicologia de la…
Édouard Claparède
Psicologia
Psicòleg suís.
Professor de psicologia i de pedagogia a la Universitat de Ginebra, on fundà l’Institut JJ Rousseau, avui Institut des Sciences de l’Éducation Amb Th Flourouy, fundà també els “Archives de Psychologie”, primera revista francesa de psicologia El tema fonamental de la seva recerca fou de posar aquesta ciència al servei de la pedagogia Veu tots els fenòmens psíquics en funció de la totalitat de la situació present i no com a simple reacció mecànica a determinats estímuls Aquests principis originaren una teoria funcional de l’educació que es traduí, en el terreny pràctic, en l' escola …
apàtic | apàtica
Psicologia
Dit de l’individu de personalitat no emotiva i no activa, amb tendència a la soledat, a la intransigència i a la primacia del pensament racional sobre els sentiments i l’acció.
sensació
Filosofia
Psicologia
Impressió causada en el subjecte mitjançant els sentits.
Com a moment primari del procés cognoscitiu, diferent del de la percepció, bé que sovint identificat amb ell, la sensació mai no es dóna en l’home independentment d’aquesta percepció i és alhora ordenat a la mateixa aprehensió intellectual coneixement 2 2 Objecte, en Kant, de l’anomenada estètica transcendental entès el terme estètica en el seu sentit etimològic d' aisthánomai , ‘sentir’, el fet que aquesta sigui una part de la Crítica de la raó pura i, a més, tingui en el temps com a forma pura de la intuïció un vincle inqüestionable amb l' analítica transcendental o exposició de les…
temps
Filosofia
Psicologia
Concepte genèric, irreductible a qualsevol altre i, com a tal, no susceptible de definició, al qual hom remet sempre, en referir-se als esdeveniments, als processos i a la successió de les coses i a la duració mateixa del real, en virtut de la consciència de la pròpia permanència i de la diferència que hom hi experimenta entre el que és i el que (objecte ja del record) ha estat.
Imaginable com a línia o figura unidimensional ininterrompuda, bé que formada d’infinits punts contigus, els límits de la qual van creixent contínuament, com prolongant-la sense fi i allunyant aquests extrems d’un mateix, el temps és concebut com a referència pretesament “absoluta” amb relació a la qual hom ordena la pròpia experiència i els continguts d’aquesta relatius a la realitat sencera tant pel que fa al que precedeix com respecte al que pot venir tanmateix, la mesura o determinació concreta del temps és feta a partir de dades convencionals corresponents a realitats que, per definició…