Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
escopòfil | escopòfila
estímul psíquic
Psicologia
Estímul que afecta la conducta o les vivències d’un animal superior.
L’estímul pot ésser adequat , quan provoca la reacció normal d’un receptor inadequat , quan provoca l’experiència modal típica per la seva acció directa sobre el nervi o si actua anormalment sobre un receptor, i també, en reflexologia, si és condicionat a una reacció que no provoca espontàniament supraliminar , si es produeix molt per damunt del llindar, condició en la qual és percebut d’una manera diferent liminar , quan és a la regió del llindar, on la percepció pot presentar-se o no i subliminar , quan és per sota del llindar, on no pot produir un efecte directe, però sí indirecte Pavlov i…
estil cognitiu
Psicologia
Manera preferent i relativament estable que té el sistema cognitiu d’un individu de processar la informació rebuda de l’entorn.
Si bé hi ha diverses maneres de classificar l’estil cognitiu d’un individu —reflexiu o impulsiu racional, empíric o metafòric, etc—, la més emprada es basa en la dependència o independència de camp , perquè s’ha demostrat que afecta nombrosos aspectes de la conducta Segons aquesta classificació, els individus independents de camp estructuren amb més facilitat un camp perceptiu que els dependents de camp
Otto Rank
Psicologia
Psicoanalista austríac.
Procedent del cercle freudià, el 1919 fundà a Viena una editorial psicoanalítica internacional, que dirigí fins el 1924 Aquest any publicà la seva obra central, Das Trauma der Geburt ‘El trauma del naixement’, en què establí que el terror experimentat durant el naixement afecta el curs del desenvolupament psíquic i pot àdhuc ésser causa de neurosis i trastorns ulteriors Després de rompre amb Freud, el 1936 emigrà als EUA
trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat
Psicologia
Alteració psicopatològica que es caracteritza per impulsivitat, manca d’atenció i hiperactivitat.
Als símptomes principals se solen associar també problemes d’aprenentatge, alteracions en el comportament, depressió i ansietat Sol manifestar-se abans dels 7 anys i afecta entre un 2% i un 5% d’infants en edat escolar, principalment del sexe masculí Els símptomes es mantenen en l’edat adulta en un 75% dels casos Les causes i les condicions associades a la seva aparició, com també la situació en l’espectre de la normalitat, són objecte de debat Diagnosticat d'una manera sistemàtica des del 1902, no fou fins el 1987 que adoptà la denominació actual La causa més probable del trastorn s’…
hospitalisme
Psicologia
Tipus de manca afectiva que afecta els nens més petits de 15 mesos privats de forma sobtada i prolongada de la mare i que no es poden beneficiar d’un substitut matern.
El nens pateixen problemes físics, afectius i intellectuals, algunes vegades irreversibles El terme fou descrit per primera vegada per R Spitz l’any 1945
depressió
Psicologia
Estat emocional caracteritzat per un afebliment o disminució de les forces anímiques, intel·lectuals i àdhuc físiques de la persona; l’ansietat (depressió ansiosa), el cansament i el desànim o un cert sentit d’impotència, inferioritat i dependència, en són també trets característics.
Com a estat concret i esporàdic, i ocasionat per situacions difícils o esdeveniments de fort impacte emocional depressió reactiva o per canvis psicosomàtics de la persona depressió menopàusica o climatèrica , també anomenada involucional , la depressió no suposa res d’anormal ni patològic, i la seva durada no és excessivament llarga En aquest sentit cal distingir-la de la depressió com a estat malaltís, de caràcter psicòtic psicosi, que pot revestir formes neuròtiques neurosi Àdhuc en aquests casos la terapèutica de la depressió és relativament brillant des de la introducció dels fàrmacs…
psicologia
Psicologia
Ciència que estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona humana, considerada individualment o bé, i àdhuc alhora, com a membre d’un grup social; per tal de diferenciar-la de la psicologia animal, hom en diu també psicologia humana.
Bé que l’exigència de cientificitat no ha estat mai absent en els estudis de la psicologia més antiga Alcmèon de Crotona n’és testimoni, com també ho és Aristòtil mateix, malgrat la seva responsabilitat en el fet que durant els segles restessin oblidades les aportacions de l’anterior sobre el paper del cervell com a centre del pensament, hom pot distingir clarament, en la història de la psicologia, dues èpoques -sovint anomenades clàssica i científica-, diferenciables tant pel contingut com, sobretot, pel mètode d’aquesta ciència La psicologia clàssica , també coneguda com a psicologia…
color

Mescla additiva (a l’esquerra) i substractiva (a la dreta) de colors
© Fototeca.cat
Art
Física
Psicologia
Qualitat de la sensació produïda en un observador per l’efecte distint que provoquen en la retina les llums de diferents longituds d’ona compreses entre uns 380 i uns 760 nm.
El color resulta de la interacció de la llum amb la retina en la seva producció hi ha un component neurofisiològic, que depèn d’uns processos fotoquímics en la retina, els quals produeixen impulsos elèctrics que provoquen determinats mecanismes cerebrals visió , i un component físic, que depèn de determinades característiques de la llum, distintes de les d’espai i temps Aquestes característiques són el to, la saturació o puresa i la lluminositat o brillantor El to es refereix a aquella característica que permet de classificar un color com a vermell, blau, verd, etc la saturació descriu el…