Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
ítem
Psicologia
Cadascuna de les preguntes, tasques o exercicis que proposa un test, a través de les quals hom mesura les capacitats, la intel·ligència, les actituds o els trets de personalitat d’un individu.
L’ítem és la unitat bàsica del test, però només és possible obtenir la mesura de les característiques psicològiques quan es té en compte tot el conjunt d’ítems que formen el test, no amb un ítem aïllat
operant
Psicologia
Terme bàsic de la teoria del psicòleg nord-americà Burrhus Frederic Skinner desenvolupada a partir del condicionament instrumental.
Es refereix a una unitat bàsica de conducta per a la qual un reforçament és contingent, de manera que hom pot identificar la conducta per les conseqüències que té sobre el medi Malgrat que un operant es presenti en una situació clarament definida, no sembla possible provocar-ne l’aparició a partir d’un estímul específic
actitud
Psicologia
Disposició contínua a reaccionar amb una tonalitat afectiva, una expressivitat o una conducta característiques.
L’actitud constitueix un estat motivacional, és a dir, un estat psicològic previ o passiu en relació amb els estímuls o motius provinents del món exterior al subjecte, però alhora condicionador del tipus de reaccions i d’un cert grau de coherència en l’activitat i en la conducta individuals Les diverses actituds són determinades en gran part per factors emocionals Poden ésser adquirides conscientment o inconscientment i resten integrades a l’estructura caracterològica de la personalitat, la qual defineixen en la seva dimensió bàsica, prèvia i disposicional
cognitivisme
Psicologia
Teoria psicològica segons la qual l’adaptació al medi és el resultat del processament de la informació rebuda per l’individu en forma d’estímuls.
El conjunt de la informació processada constitueix, pròpiament, el coneixement El cognitivisme estableix, per tant, una analogia bàsica entre les operacions dels ordinadors i les del cervell humà i, al contrari del conductisme, pressuposa un paper molt més actiu del subjecte Aquesta teoria permet, a més, explicar la diversitat de respostes als mateixos estímuls en individus diversos o en moments diferents, conseqüència tant d’experiències anteriors no coincidents com de circuits neuronals diversament organitzats àmbits que d’altra banda, s’influeixen recíprocament A més de l’…
Societat Catalana de Recerca i Teràpia del Comportament
Psicologia
Entitat científica i professional fundada el 1983 per promoure la recerca bàsica, la docència i les aplicacions de les ciències del comportament.
Integrada principalment per psicòlegs, agrupa també representants d’altres camps medicina, infermeria, treball social, educació, etc Entre les seves activitats principals destaquen l’organització de cursos monogràfics de formació i la convocatòria de diversos premis premi Pavlov per a trajectòries professionals i màxim guardó de la Societat, premi SCRITC de treballs per a estudis d’investigació i premi SCRITC de cartells per a treballs presentats a les jornades de la Societat Cada any organitza unes jornades que serveixen de punt de trobada per a professionals, docents i investigadors de…
ira
Psicologia
Emoció bàsica que sol manifestar-se amb una forta descàrrega del sistema nerviós autònom, sovint acompanyada d’activitats somàtiques agressives (injúries, càstigs, venjances, etc) i normalment provocada per ofenses o restriccions reals o imaginàries.
sensació
Filosofia
Psicologia
Impressió causada en el subjecte mitjançant els sentits.
Com a moment primari del procés cognoscitiu, diferent del de la percepció, bé que sovint identificat amb ell, la sensació mai no es dóna en l’home independentment d’aquesta percepció i és alhora ordenat a la mateixa aprehensió intellectual coneixement 2 2 Objecte, en Kant, de l’anomenada estètica transcendental entès el terme estètica en el seu sentit etimològic d' aisthánomai , ‘sentir’, el fet que aquesta sigui una part de la Crítica de la raó pura i, a més, tingui en el temps com a forma pura de la intuïció un vincle inqüestionable amb l' analítica transcendental o exposició de les…
amor
Psicologia
Literatura
Inclinació o afecció profunda envers una persona basada en l’atracció sexual, però que sovint comporta d’altres sentiments.
La visió psicològica del fenomen amorós arrenca de les dades físiques o biològuiques que ha aportat en els darrers temps l’endocrinologia L’estricta consideració d’aquestes dades identificaria, però, l’amor a l’instint sexual, punt de vista que totes les tendències psicològiques intenten de superar a partir de la següent fórmula bàsica en l’espècie humana, l’amor constitueix un fenomen complex en el qual intervenen dues arrels fonamentals, una d’instintiva o biològica, la sexualitat, i una altra de caràcter psíquic o espiritual, l’eròtica o erotisme Segons l’orientació reflexològica d’Ivan…