Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
dislèxia
Psicologia
Dificultat d’identificar, comprendre i reproduir els símbols escrits.
Els símptomes que presenta són la confusió de les lletres que tenen semblances gràfiques trastorn òptic o fonètiques trastorn acústic i l’anormalitat en l’agrupació de les lletres en formar les paraules alteració de la funció de globalització o síntesi Hom ha parat especial atenció en les dislèxies en el camp de la pedagogia en apreciar la dificultat d’un bon nombre d’infants per a l’aprenentatge de la lectura Bé que pot derivar de pertorbacions cerebrals o nervioses, unides sovint a un cert desequilibri, alguns autors moderns veuen també la causa d’aquella dificultat en certs errors…
somni
Psicologia
Seguit d’imatges i fenòmens psíquics sobrevinguts durant el son.
Normalment els somnis tenen una durada de deu o quinze minuts i són produïts en les fases de son lleuger al principi i al final del son L’oblit del somni s’esdevé ràpidament així els somnis que hom recorda són els més pròxims al moment de despertar Segons Freud, el llenguatge emanat dels somnis contingut manifest té sempre un sentit profund contingut latent, que hom pot comprendre si l’analitza i fa associacions d’idees Els sentiments més complexos i els conceptes hi són traduïts en imatges visuals sota una forma habitualment condensada i simbòlica El somni és un llenguatge…
James Mark Baldwin
Filosofia
Psicologia
Sociologia
Psicòleg, filòsof i sociòleg nord-americà.
Professor a les universitats de Toronto, Princeton, John Hopkins Baltimore i Mèxic Situat en el corrent de l’evolucionisme filosòfic, treballà sobretot en el camp de la psicologia, de l’epistemologia i de la metafísica Trobà dues maneres de comprendre la realitat la agenètica, que hom aplica a la mecànica, i la genètica, aplicada a la vida i a la cultura Com que no pot existir una completa dualitat de mètodes, cal sobreposar-hi una concepció unitària que, segons ell, és d’índole estètica Juntament amb Mc Keen Cattell, fundà la “Psychological Review” 1894-1909 En sociologia intentà de…
prospectiva
Filosofia
Psicologia
Ciència de caràcter multidisciplinari que estudia el futur per comprendre’l i influir-lo i consisteix en una actitud mental positiva, amb vista a l’acció.
Es distingeix de la futurologia en el fet que no pretén de fer pronòstics També es distingeix de la previsió en el fet que aquesta considera el futur immediat partint dels precedents, analogies i extrapolacions Previsió i prospectiva es complementen Les cinc característiques de la prospectiva són veure al lluny, és a dir, concentrar l’atenció amb intensitat sobre l’esdevenidor llunyà veure amb amplitud, o sia mirar amb visió global i multidisciplinària d’equip, superant la visió parcial i limitada de l’especialista analitzar en profunditat, és a dir, interessar-se més per les situacions que…
empatia
Psicologia
Facultat de comprendre les emocions i els sentiments externs per un procés d’identificació amb l’objecte, el grup o l’individu amb el qual hom es relaciona.
parapsicologia
Psicologia
Branca de la psicologia que estudia, entre altres, els fenòmens dits de percepció extrasensorial, consistents en processos psíquics que no es poden comprendre a partir dels processos sensorials ordinaris.
Objecte preferent de la parapsicologia és, doncs, el conjunt de fenòmens que hom anomena metapsíquics metapsíquica, així com la telepatia i la clarividència clarivident 2 Entre els qui més enllà de possibles enganys, que no ha deixat d’haver-n'hi sovint han estudiat científicament aquests fenòmens cal esmentar l’italià EServadio, l’anglès LT Bendit i els nord-americans JBRhine i JGPratt Tanmateix, hom no sap encara explicar satisfactòriament els processos que aquests fenòmens comporten
Sigmund Freud
Sigmund Freud (1931)
© Fototeca.cat
Psiquiatria
Psicologia
Neuròleg i psiquiatre austríac, fundador de la psicoanàlisi.
Des del 1860 residí a Viena, on es doctorà 1881 a la universitat, investigà la fisiologia del sistema nerviós i descobrí els efectes anestèsics de la cocaïna es dedicà a la neuropatologia El 1885 estudià, a París, amb JM Charcot, l’aplicació de la hipnosi en el guariment de la histèria, i el 1889 ho feu també a Nancy, amb H Liébault i AA Bernheim El 1887 es casà amb Martha Bernays, de la qual tingué tres fills i tres filles, una de les quals, Anna, ha estat una de les més destacades figures contemporànies de la psicoanàlisi El 1895 publicà, en collaboració amb Josef Breuer, Studien über…
intel·ligència
Filosofia
Psicologia
Facultat o capacitat de l’home per a comprendre el món o de les relacions i prendre’n consciència, per a resoldre situacions noves mitjançant unes respostes també noves o per a aprendre a fer-ho.
En un sentit general, hom anomena intelligència la facultat del coneixement sensació, memòria, raonament, en oposició a les facultats afectiva i motora però en un sentit més estricte, com a sinònim d’enteniment i intellecte i en oposició a la sensació i a la intuïció, es refereix al coneixement conceptual i racional, és a dir, a la capacitat d’adaptar reflexivament uns mitjans a uns fins En un sentit més popular, i en oposició a la invenció, indica facilitat de comprensió Basant-se en la perspectiva del processament de la informació que proposa el cognitivisme, l’èmfasi d’investigació de les…
intel·ligència emocional

Classe de desenvolupament de la intel·ligència emocial
@ IE University
Psicologia
Capacitat d’una persona de percebre i reconèixer els sentiments de forma apropiada i precisa, de comprendre’ls i assimilar-los, i de regular i modificar adequadament els estats d’ànim propis o aliens, la qual cosa afavoreix l’automotivació, el treball en equip i l’adaptació al medi.
psicoanàlisi
Psicologia
Mètode per al tractament dels desajusts emocionals i mentals, fundat per Sigmund Freud el 1896 i basat en fenòmens com els de motivació inconscient, conflicte i simbolisme oníric.
Malgrat aquesta fonamental arrel freudiana de la psicoanàlisi, la seva exacta delimitació no resta sempre ben clara així, quan la doctrina que sustenta el mètode psicoanalític es refereix al tema de l’inconscient, rep el nom de psicologia profunda i engloba variants de la psicoanàlisi com és ara la psicologia analítica, la psicologia individual i l’anomenada neopsicoanàlisi, mentre que, quan insisteix en el paper primordial de la motivació, s’orienta en el sentit de la psicologia dinàmica i, quan ultrapassa l’àmbit psicologicoindividual i incideix en la cultura sociologia, literatura, art,…