Resultats de la cerca

És considerat com un dels fundadors de la psicofísica, per tal com formulà la llei que porta el seu nom, sobre el caràcter constant del llindar diferencial relatiu de l’estímul sensible A partir d’aquesta llei, GTh Fechner elaborà la que ha estat coneguda com a llei de Weber-Fechner , o llei psicofísica Germà de Wilhelm Eduard Weber  

L’etòleg i psicoanalista JBowbly detectà 1969 que l’ésser humà neix amb una gran immaduresa biològica —si hom el compara amb altres animals—, però molt preparat per a establir vincles relacionals Per sobreviure, el nadó necessita la relació amb l’altre, i la qualitat d’aquesta relació influeix en el seu desenvolupament Actualment es considera que la proximitat amorosa, curosa i constant des del naixement és vital per a l’adequat desenvolupament de l’infant i per a la vertebració de la seva futura personalitat

Quan hom observa un objecte, tot i que semblin estar immòbils, els ulls efectuen petites oscillacions molt ràpides amb períodes de fixació breu entre elles Els moviments sacàdics permeten compensar l’efecte de cansament que es produeix en les cèllules fotoreceptores de la retina en reaccionar a una estimulació constant, conseqüència d’observar contínuament un mateix objecte, i així hom aconsegueix una sensació de continuïtat en les imatges percebudes Cal diferenciar-los dels moviments que efectua el globus ocular mentre hom segueix un objecte amb la mirada i dels moviments…

Utilitza en part els descobriments de la psicologia experimental amb l’aplicació dels tests i les proves psicotècnics la psicologia del comportament amb la introducció dels mètodes actius els treballs manuals a l’escola la psicologia genètica i els coneixements de Piaget sobre el desenvolupament i la formació de la intelligència la psicoanàlisi amb la consideració i el tractament donats al fracàs i als retards escolars, la inadaptació, etc, i també la dinàmica de grup en considerar que la classe no és més que un grup on el paper de cadascú està predefinit en part i les persones estan sotmeses…

Pot manifestar-se en forma de crisi o com un estat permanent, amb oscillacions d’intensitat Comporta trastorns del son malsons, dificultats a agafar-lo, irritabilitat, astènia, disminució del desig sexual i trastorns neurovegetatius molt diversos dispnea sospirosa, palpitacions, taquicàrdia, dolors precordials, crisis vasoconstrictores o congestives, constricció faríngia, nàusees, vòmits, epigastràlgies, diarrea o restrenyiment, suors, tremolors, sequedat de boca, parestèsies, cefalees, etc La situació és viscuda com un malson obsessionant, la qual cosa dóna lloc a una inquietud …

Com a moment del procés cognoscitiu intermedi entre la pura sensació i l’aprehensió pròpiament intellectual coneixement 2 2, la percepció ha estat diversament interpretada, segons les diferents doctrines gnoseològiques, com a afí i intrínsecament propera bé a la sensació bé a la intellecció Així, Locke estableix la percepció com a acte propi del mateix intellecte, mentre que Leibniz distingeix ja entre ella i l’apercepció, o consciència la filosofia més recent, d’altra banda, insisteix en el caràcter intermedi de la percepció, més o menys vinculada a la sensació o a la intellecció,…

Hom pot caracteritzar-los diversament com el fet d’adonar-se d’alguna cosa, com a efecte concomitant de la funció nerviosa, com a moment subjectiu de l’activitat cerebral, o com a relació del jo amb el medi ambient Sovint el terme consciència és emprat, per restricció, en el sentit de consciència moral Hom l’empra també com a sinònim d’experiència En el terreny neuropsicològic aquest mot abasta quatre tipus de funcions El primer és el de la consciència del món que envolta la persona És anomenada també, en els seus graus més elementals, vigilància, i comprèn les reactivitats i les…

El color resulta de la interacció de la llum amb la retina en la seva producció hi ha un component neurofisiològic, que depèn d’uns processos fotoquímics en la retina, els quals produeixen impulsos elèctrics que provoquen determinats mecanismes cerebrals visió , i un component físic, que depèn de determinades característiques de la llum, distintes de les d’espai i temps Aquestes característiques són el to, la saturació o puresa i la lluminositat o brillantor El to es refereix a aquella característica que permet de classificar un color com a vermell, blau, verd, etc la saturació descriu el…