Resultats de la cerca

Hom distingeix popularment entre drogues dures , que creen dependència física i psíquica, i drogues toves , que no comporten dependència física, bé que aquesta distinció és difícil d’establir Les drogues més emprades pels drogoaddictes poden ésser classificades, segons els seus efectes, de la manera següent substàncies volàtils , com ara l’èter, el tricloroetilè, la benzina, els vernissos, les coles, els dissolvents, els llevataques, etc, que produeixen en qui les aspira un estat d’embriaguesa, i els efectes nocius de les quals són de caràcter mental i orgànic, ja…

Aquest estudi comprèn els efectes dels estimulants i sedants, alcohol, drogues allucinògenes, la bioquímica dels desordres mentals, les influències hormonals a la conducta, les reaccions paradoxals, etc

Emigrat als EUA quan tenia 13 anys, es formà en aquest país i el 1932 es doctorà a la Universitat de Columbia La investigació experimental dels efectes de la persuasió i la pressió social el portaren a demostrar que les percepcions d’un individu queden fortament alterades per les creences sobre allò que perceben els individus del seu entorn social Aquests resultats són la base de tots els seus treballs posteriors sobre obediència a l’autoritat Publicà Social Psychology 1952

A diferència del que succeeix en el cas de la psicologia clínica, l’aplicació d’aquestes tècniques cerca la comprensió dels mecanismes que produeixen l’estat hipnòtic, més que no pas els possibles efectes terapèutics L’estudi sistemàtic dels processos hipnòtics ha permès determinar un gran nombre d’aspectes relacionats amb aquest fenomen Per exemple, s’ha trobat que no hi ha diferències de susceptibilitat hipnòtica entre sexes, que l’edat crítica de susceptibilitat se situa entre els vuit i els dotze anys i que el registre electroencefalogràfic d’una persona hipnotitzada és…

Professor a Würzburg, Viena i Leipzig Gran coneixedor d’Aristòtil, volgué fonamentar la filosofia en una rigorosa elaboració dels conceptes El seu punt de partida és la psicologia com a estudi dels fenòmens psíquics, els quals es caracteritzen per la intencionalitat, o pel fet d’anar dirigits vers un objecte donat interiorment Afirmà l’existència de judicis evidents en ells mateixos i per això veritables, i, d’una forma anàloga, l’existència d’efectes justos o rectes en ells mateixos Amb això fonamentà una teoria objectiva dels valors i una metafísica Ha tingut influència, entre…

Els efectes de l’assetjament sobre la víctima poden ser diversos, però són recurrents la pèrdua d’autoestima, la inseguretat, que impedeix enfrontar-se a l’assetjador o als assetjadors, els sentiment d’impotència i la sensació d’amenaça o de terror, reaccions que poden comportar alteracions greus en l’equilibri psíquic i conduir a estats d’angoixa, depressius o, fins i tot, al suïcidi Hom distingeix diferents tipus d’assetjament, segons el context en què es produeix, els objectius, el mitjà, el tipus de víctima o altres criteris Entre els més habituals hi ha l’ assetjament…

La gamma de fenòmens subratllats pels analistes sota aquest nom és molt amplia Generalment hom considera que el jo té a la seva disposició, entre altres mecanismes de defensa, els mitjans de la repressió i de la sublimació per a protegir-se de les exigències de l’allò

Les dues primeres fases de l’estrès —d’alarma reacció neurovegetativa, incitació de l’hipotàlem i la prehipòfisi, excitació suprarenal i de resistència catabolisme proteínic, addició d’aigua i sal a les hormones— són correntment seguides per una altra fase, d’esgotament, per tal com la resistència a l’agressió comporta una disminució de defenses davant altres agents patògens Hans Seyle és considerat el primer investigador que definí i estudià el fenomen al principi de la dècada de 1930 L’estrès comporta un conjunt de diverses reaccions d’ordre fisiològic, psicològic o conductual, com ara l’…

Des del 1860 residí a Viena, on es doctorà 1881 a la universitat, investigà la fisiologia del sistema nerviós i descobrí els efectes anestèsics de la cocaïna es dedicà a la neuropatologia El 1885 estudià, a París, amb JM Charcot, l’aplicació de la hipnosi en el guariment de la histèria, i el 1889 ho feu també a Nancy, amb H Liébault i AA Bernheim El 1887 es casà amb Martha Bernays, de la qual tingué tres fills i tres filles, una de les quals, Anna, ha estat una de les més destacades figures contemporànies de la psicoanàlisi El 1895 publicà, en collaboració amb Josef Breuer,…

Com a moment primari del procés cognoscitiu, diferent del de la percepció, bé que sovint identificat amb ell, la sensació mai no es dóna en l’home independentment d’aquesta percepció i és alhora ordenat a la mateixa aprehensió intellectual coneixement 2 2 Objecte, en Kant, de l’anomenada estètica transcendental entès el terme estètica en el seu sentit etimològic d' aisthánomai , ‘sentir’, el fet que aquesta sigui una part de la Crítica de la raó pura i, a més, tingui en el temps com a forma pura de la intuïció un vincle inqüestionable amb l' analítica transcendental o exposició de les…