Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
telepatia
Psicologia
Fenomen, estudiat per la parapsicologia, consistent en la percepció extrasensorial d’allò que un altra persona sent o pensa.
Terme creat per FWHMeyers el 1882, fou definit primerament com la transmissió del pensament independent de les vies sensorials ordinàries La Society for Physical Research de Londres començà de classificar-ne casos espontanis posteriorment el fenomen ha estat observat experimentalment en casos provocats El camp de la investigació és cada cop més ample, per tal com és difícilment separable de la percepció extrasensorial en general, en la qual hi ha compresa la clarividència Diverses hipòtesis n'han pretès l’explicació dels mecanismes Sembla descartada la idea d’una transmissió anàloga a la de…
proxèmica
Psicologia
Disciplina que estudia les maneres com les persones estructuren i utilitzen l’espai en el procés d’interacció, en l’hàbitat, etc.
El terme fou introduït per ETHall el 1964 L’espai pot ésser organitzat en tres categories aspectes fixos organització de les ciutats, semifixos disposició d’objectes i, especialment estudiat per la proxèmica, informals distància interpersonal, que difereixen segons l’estatus, la situació i la cultura
figura il·lusòria
Psicologia
Fenomen visual produït per una determinada combinació d’elements estimulants (línies, cercles i altres figures geomètriques) que fan que es percebin els contorns d’un objecte inexistent.
El fenomen es coneix des del començament del s XX, però no fou estudiat sistemàticament fins a la dècada dels cinquanta, i encara avui les causes que el produeixen són objecte d’una intensa investigació Es considera que les figures illusòries, les quals hom fa servir en les investigacions de laboratori, són la manifestació d’una capacitat global del sistema visual humà per refusar la informació supèrflua de l’estímul i destacar-ne les regularitats
parapsicologia
Psicologia
Branca de la psicologia que estudia, entre altres, els fenòmens dits de percepció extrasensorial, consistents en processos psíquics que no es poden comprendre a partir dels processos sensorials ordinaris.
Objecte preferent de la parapsicologia és, doncs, el conjunt de fenòmens que hom anomena metapsíquics metapsíquica, així com la telepatia i la clarividència clarivident 2 Entre els qui més enllà de possibles enganys, que no ha deixat d’haver-n'hi sovint han estudiat científicament aquests fenòmens cal esmentar l’italià EServadio, l’anglès LT Bendit i els nord-americans JBRhine i JGPratt Tanmateix, hom no sap encara explicar satisfactòriament els processos que aquests fenòmens comporten
pensament
Filosofia
Psicologia
Lògica
Acció i efecte de pensar, el fet de pensar.
Filosòficament parlant, hom sol distingir entre el pensar —activitat o procés d’ordre psíquic— i el pensament —entitat ideal, atemporal i no psíquica—, segons que sigui psicològica o lògica la perspectiva que sigui presa Entès com a allò amb què s’enfronta el pensar, el pensament és quelcom ideal, allò que apareix a l’home i que és objecte de la fenomenologia i de les teories de l’objecte o ontologies regionals EHusserl, APfänder, etc Entès, en canvi, com a activitat intellectual i psicològica, el pensar ha estat estudiat en relació amb el real i amb l’anomenat coneixement…
sexualitat
Psicologia
Conjunt dels comportaments relacionats amb el sexe i la seva satisfacció.
El comportament sexual humà presenta un interès particular per raó de la riquesa neurològica que l’empara i de la variabilitat cultural que manifesta En l’anàlisi de l’etologia animal ja s’observa la notable complexitat que el comportament sexual implica com a resultat d’una delicada interacció d’elements sensorials i neurohormonals en diàleg continuat amb l’ambient i amb significatives variacions en l’experiència individual La neurologia humana, caracteritzada per la qualitat afectiva i pel desenvolupament de la intellectualitat i la consciència, representa l’enriquiment del comportament…
psicologia
Psicologia
Ciència que estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona humana, considerada individualment o bé, i àdhuc alhora, com a membre d’un grup social; per tal de diferenciar-la de la psicologia animal, hom en diu també psicologia humana.
Bé que l’exigència de cientificitat no ha estat mai absent en els estudis de la psicologia més antiga Alcmèon de Crotona n’és testimoni, com també ho és Aristòtil mateix, malgrat la seva responsabilitat en el fet que durant els segles restessin oblidades les aportacions de l’anterior sobre el paper del cervell com a centre del pensament, hom pot distingir clarament, en la història de la psicologia, dues èpoques -sovint anomenades clàssica i científica-, diferenciables tant pel contingut com, sobretot, pel mètode d’aquesta ciència La psicologia clàssica , també coneguda com a psicologia…