Resultats de la cerca

Tracta, doncs, de tot allò que pot accelerar la pèrdua d’una funció fisiològica o la integritat somaticopsicològica de l’individu i en aquest aspecte es confon de vegades amb la geriatria i, a més, dels múltiples problemes de caràcter psicològic, familiar, econòmic, sociològic, etc, que són inherents a les persones en arribar a la vellesa

Els danys, de tipus psicològic, comporten la pèrdua de l’autoestima i de l’equilibri psíquic de la víctima L’agressor o agressors poden ser tant companys de feina com superiors que aprofitin la seva posició en la jerarquia per tal de vexar reiteradament el subordinat El resultat és, en molts casos, la baixa per depressió o, fins i tot, l’abandonament del lloc de treball El fort component subjectiu i la subtilesa que sol caracteritzar els tractes humiliants en fan difícil la determinació Designat sovint amb l’expressió anglesa de mobbing , no és tipificat en el codi penal espanyol, però el…

Terme introduït per Jung com a complex ideoafectiu o complex de tonalitat afectiva Els complexos es defineixen com a grups d’idees o imatges emocionalment intenses Són agrupacions de continguts psíquics que s’han deslligat de la consciència i funcionen de forma autònoma en l’inconscient Són constituïts per un nucli arquetípic, inconscient i autònom, al voltant del qual es van unint idees amb accent en el sentiment i lligades entre si per una determinada tonalitat afectiva Aquestes associacions depenen en part de la disposició personal i en part de les vivències de l’individu El complex té…

Els efectes de l’assetjament sobre la víctima poden ser diversos, però són recurrents la pèrdua d’autoestima, la inseguretat, que impedeix enfrontar-se a l’assetjador o als assetjadors, els sentiment d’impotència i la sensació d’amenaça o de terror, reaccions que poden comportar alteracions greus en l’equilibri psíquic i conduir a estats d’angoixa, depressius o, fins i tot, al suïcidi Hom distingeix diferents tipus d’assetjament, segons el context en què es produeix, els objectius, el mitjà, el tipus de víctima o altres criteris Entre els més habituals hi ha l’ assetjament…

Les dues primeres fases de l’estrès —d’alarma reacció neurovegetativa, incitació de l’hipotàlem i la prehipòfisi, excitació suprarenal i de resistència catabolisme proteínic, addició d’aigua i sal a les hormones— són correntment seguides per una altra fase, d’esgotament, per tal com la resistència a l’agressió comporta una disminució de defenses davant altres agents patògens Hans Seyle és considerat el primer investigador que definí i estudià el fenomen al principi de la dècada de 1930 L’estrès comporta un conjunt de diverses reaccions d’ordre fisiològic, psicològic o conductual, com ara l’…