Resultats de la cerca

El concepte fou introduït per WLStern l’any 1912 i adaptat per LTerman a la revisió de l’escala de Binet-Simon Aplicat als adults, però, Wechsler el definí com la proporció entre la intelligència, detectada per un determinat tipus de tests, i el nivell mitjà corresponent a la seva edat i al seu grup social Aquesta relació té una extensa gamma de valors hom considera 100 el punt mitjà, per sota de 70 com de deficiència intellectual, i una intelligència superior per sobre de 130 Té un valor relatiu, puix que els patrons utilitzats són molt variablesS'observa que el quocient intellectual s’…

La psicoanàlisi, partint de les zones erotògenes, descriu cinc estadis afectius fonamentals l' estadi oral primer any de vida, en el qual el plaer, localitzat entorn de la boca, s’obté essencialment per l’acte de mamar l' estadi anal segon i tercer anys, en què l’interès es trasllada a les funcions d’expulsió d’excrements l' estadi fàllic quart i cinquè anys, caracteritzat per la prevalença dels òrgans genitals penis i clítoris, per la tendència a la masturbació i pels desigs incestuosos, i en el qual es produeixen l’angoixa de castració i el complex d’Èdip, en els nois, i l’enveja del penis…

Originat durant l’època de desenvolupament de la personalitat, el retard mental és associat a un deteriorament en l’aprenentatge, l’adaptació social i la maduresa El 1968 fou acordat un ordre internacional dels graus de retard mental a partir de la consideració quantitativa de l’anomenat quocient intellectual quan aquest és de 68 a 83, el retardat mental pot viure amb una certa independència i fer feines simples quan és de 52 a 67 o de 36 a 51, ha d’ésser sotmès en les seves activitats a una discreta vigilància o àdhuc a una contínua supervisió, respectivament i quan és de 20 a 35 o inferior…

El quocient intellectual és expressat per la relació entre l’edat mental i l’edat cronològica, fixant en 100 el d’un individu mitjà

Homònim d' espècie , tradicionalment hom n'ha distingit dos tipus la imatge sensible anomenada també impresa , que respon a la representació que els sentits es fan de l’objecte singular, i la imatge intelligible també anomenada expressa , que correspon a la comprensió intellectual d’aquest objecte, com a universal segons Aristòtil, el tomisme, etc, i com a singular, per exemple, segons Suárez En Kant, d’altra banda, la imatge és un terme mitjà entre l’aprehensió sensible i el concepte intellectual i comporta una síntesi de les dades sensibles que prepara la intellecció de l’objecte

Es caracteritza per la pèrdua del dinamisme, l’astènia i, sovint, la confusió mental

Cal distinguir la maduresa de la maduració aquesta es refereix als canvis que menen cap a la primera La maduresa de la conducta pot referir-se també a un tret destacat de la personalitat, com la maduresa intellectual, emocional, social, etc

Filosòficament parlant, hom sol distingir entre el pensar —activitat o procés d’ordre psíquic— i el pensament —entitat ideal, atemporal i no psíquica—, segons que sigui psicològica o lògica la perspectiva que sigui presa Entès com a allò amb què s’enfronta el pensar, el pensament és quelcom ideal, allò que apareix a l’home i que és objecte de la fenomenologia i de les teories de l’objecte o ontologies regionals EHusserl, APfänder, etc Entès, en canvi, com a activitat intellectual i psicològica, el pensar ha estat estudiat en relació amb el real i amb l’anomenat coneixement sensible relació…