Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
mentida
Psicologia
Acció de manifestar quelcom que no respon a la veritat.
Hom sol entendre la mentida com a fruit d’una expressa intenció d’amagar la veritat, i és en aquest sentit que hom en diu mentida integral , referida a subjectes d’una intelligència i un estat psíquic normals i objecte propi de qualificació moral Tanmateix, la mentida és sovint resultant d’incidències i de determinacions morboses o patològiques, i aleshores ha d’ésser contraposada no tant a la veritat com a la sinceritat, i la intenció d’amagar la veritat no pot ésser prou minvada Entre els diversos factors, personals o socials, que incideixen en el fet de la mentida cal destacar la capacitat…
sexisme
Psicologia
Ideologia que sosté la divisió de les persones per raó de la diferència dels sexes i la creació de tres identitats (masculina, femenina i homosexual) i unes normes de comportament que corresponen a aquestes.
El sexisme codifica com a norma ideal les pràctiques sexuals pròpiament dites la manera de fer l’amor, els comportaments afectius la manera de sentir-se home o dona i les normes culturals la manera de manifestar-se com a home o com a dona La jerarquització d’aquestes identitats, hom l’anomena masclisme quan tracta de la identitat masculina per damunt de la femenina, i heterosexisme quan tracta de la relació heterosexual per damunt de l’homosexual
anàlisi factorial
Psicologia
Matemàtiques
Tècnica estadística que descriu i explica les relacions entre unes variables aleatòries, directament observables, i unes altres de latents, també aleatòries, anomenades factors, que poden ser causa de les primeres.
D’ús freqüent en la investigació experimental psicològica i pedagògica, és basada en la teoria de les correlacions i té per objecte de manifestar el grau de variabilitat comuna existent en un cert camp de fenòmens cada una de les dimensions d’aquesta variabilitat és anomenada factor, i n'existeixen de diversos ordres entre ells cal diferenciar els comuns i els específics S'aplica, sobretot, en l’estudi de les diferències individuals i en la indagació de les aptituds i les qualitats de la personalitat L’iniciador fou Charles Spearman, el 1904, amb la teoria bifactorial, i un dels…
trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat
Psicologia
Alteració psicopatològica que es caracteritza per impulsivitat, manca d’atenció i hiperactivitat.
Als símptomes principals se solen associar també problemes d’aprenentatge, alteracions en el comportament, depressió i ansietat Sol manifestar-se abans dels 7 anys i afecta entre un 2% i un 5% d’infants en edat escolar, principalment del sexe masculí Els símptomes es mantenen en l’edat adulta en un 75% dels casos Les causes i les condicions associades a la seva aparició, com també la situació en l’espectre de la normalitat, són objecte de debat Diagnosticat d'una manera sistemàtica des del 1902, no fou fins el 1987 que adoptà la denominació actual La causa més probable del…
angoixa
Psicologia
Malestar profund alhora físic i psíquic, determinat per la impressió d’un perill imminent, indeterminat, davant el qual hom resta impotent.
Pot manifestar-se en forma de crisi o com un estat permanent, amb oscillacions d’intensitat Comporta trastorns del son malsons, dificultats a agafar-lo, irritabilitat, astènia, disminució del desig sexual i trastorns neurovegetatius molt diversos dispnea sospirosa, palpitacions, taquicàrdia, dolors precordials, crisis vasoconstrictores o congestives, constricció faríngia, nàusees, vòmits, epigastràlgies, diarrea o restrenyiment, suors, tremolors, sequedat de boca, parestèsies, cefalees, etc La situació és viscuda com un malson obsessionant, la qual cosa dóna lloc a una inquietud…
motivació
Filosofia
Psicologia
Procés que sosté i que dirigeix l’activitat de l’organisme i el comportament dels individus.
Quant a les qüestions filosòfiques que la dimensió motivacional dels actes humans planteja, la més important és el valor i el paper que hom atribueix als motius com a factors integrants i intrínsecs de la mateixa llibertat A aquest respecte les posicions filosòfiques relatives a la importància dels motius que intervenen en tot acte lliure van des de la de l’afirmació que tota elecció segueix el motiu o els motius més forts o millors fins a la d’una reducció dels motius com a simples elements concomitants o àdhuc condicionants, però mai no determinants, de la decisió concreta Cal remarcar, d’…
ira
Psicologia
Emoció bàsica que sol manifestar-se amb una forta descàrrega del sistema nerviós autònom, sovint acompanyada d’activitats somàtiques agressives (injúries, càstigs, venjances, etc) i normalment provocada per ofenses o restriccions reals o imaginàries.
psicoanàlisi
Psicologia
Mètode per al tractament dels desajusts emocionals i mentals, fundat per Sigmund Freud el 1896 i basat en fenòmens com els de motivació inconscient, conflicte i simbolisme oníric.
Malgrat aquesta fonamental arrel freudiana de la psicoanàlisi, la seva exacta delimitació no resta sempre ben clara així, quan la doctrina que sustenta el mètode psicoanalític es refereix al tema de l’inconscient, rep el nom de psicologia profunda i engloba variants de la psicoanàlisi com és ara la psicologia analítica, la psicologia individual i l’anomenada neopsicoanàlisi, mentre que, quan insisteix en el paper primordial de la motivació, s’orienta en el sentit de la psicologia dinàmica i, quan ultrapassa l’àmbit psicologicoindividual i incideix en la cultura sociologia, literatura, art,…