Resultats de la cerca
Es mostren 63 resultats
imatge
Filosofia
Psicologia
Representació interna (és a dir, en l’àmbit del cognoscent) d’un objecte extern.
Homònim d' espècie , tradicionalment hom n'ha distingit dos tipus la imatge sensible anomenada també impresa , que respon a la representació que els sentits es fan de l’objecte singular, i la imatge intelligible també anomenada expressa , que correspon a la comprensió intellectual d’aquest objecte, com a universal segons Aristòtil, el tomisme, etc, i com a singular, per exemple, segons Suárez En Kant, d’altra banda, la imatge és un terme mitjà entre l’aprehensió sensible i el concepte intellectual i comporta una síntesi de les dades sensibles que prepara…
idea
Filosofia
Psicologia
Representació intel·lectual d’una cosa, concepte entès com a acte o objecte del pensament, no com a terme lògic.
Segons les diferents concepcions gnoseològiques, les idees són interpretades com a corresponents a l’essència mateixa de les coses Aristòtil, escolàstica, realisme crític, com a simples noms que designen un nombre indefinit de coses nominalisme o com a representació fins i tot sensible sensualisme El criticisme kantià, d’altra banda, distingeix la idea, en sentit tradicional, i l’anomenada idea transcendental , concepte exigit per la raó, sense, però, cap objecte és a dir, sense terme cognoscible que hi correspongui en el món de la sensibilitat Com a elements psicològics, les…
figura il·lusòria
Psicologia
Fenomen visual produït per una determinada combinació d’elements estimulants (línies, cercles i altres figures geomètriques) que fan que es percebin els contorns d’un objecte inexistent.
El fenomen es coneix des del començament del s XX, però no fou estudiat sistemàticament fins a la dècada dels cinquanta, i encara avui les causes que el produeixen són objecte d’una intensa investigació Es considera que les figures illusòries, les quals hom fa servir en les investigacions de laboratori, són la manifestació d’una capacitat global del sistema visual humà per refusar la informació supèrflua de l’estímul i destacar-ne les regularitats
al·loerotisme
Psicologia
Tendència sexual dirigida vers un objecte exterior.
Oposat a autoerotisme
sacàdic | sacàdica
Psicologia
Dit de cadascun dels moviments ràpids, alternats per períodes breus de repòs, que efectuen els ulls mentre inspeccionen quelcom.
Quan hom observa un objecte, tot i que semblin estar immòbils, els ulls efectuen petites oscillacions molt ràpides amb períodes de fixació breu entre elles Els moviments sacàdics permeten compensar l’efecte de cansament que es produeix en les cèllules fotoreceptores de la retina en reaccionar a una estimulació constant, conseqüència d’observar contínuament un mateix objecte, i així hom aconsegueix una sensació de continuïtat en les imatges percebudes Cal diferenciar-los dels moviments que efectua el globus ocular mentre hom segueix un objecte amb la…
simbolisme
Psicologia
Conjunt dels processos de representació deformada en la consciència de continguts o esdeveniments inconscients.
És característic en psicoanàlisi el simbolisme sexual, consistent en el desplaçament de l’objecte carregat de libido per una idea o objecte sense relació conscient amb la sexualitat
meditació

Persona meditant
Damien Bouchard - Fotolia.com
Religió
Psicologia
Aplicació de la ment a la consideració atenta d’un mateix, d’alguna cosa relacionada i compresa amb la pròpia existència en general i, en particular, a la conducta a seguir segons el sentit que hom li vulgui donar o d’algun aspecte de la convicció personal religiosa i de les seves exigències.
En la meditació, les facultats psíquiques afectives hi participen tant com les intellectuals, i àdhuc hom hi afegeix la participació activa de tot el cos postura, silenci, etc L’accentuació de la pròpia experiència o d’un contingut determinat, diferent d’aquesta experiència, com a objecte primordial de la meditació pot justificar la diferència entre un tipus de meditació oriental i un altre d’occidental En ambdós casos, tanmateix, les formes concretes de meditació han variat segons les diverses èpoques històriques o culturals Objecte important de l’estudi de la psicologia de la…
Alexius Meinong
Psicologia
Psicòleg austríac.
Deixeble, com Husserl, de Franz Brentano, orientà el seu pensament en una direcció parallela a la fenomenologia, en particular en la teoria de l’objecte conegut fora de tota existència És autor d' Über die Annahmen ‘Sobre les assumpcions’, 1902 i Untersuchungen zur Gegenstandtheorie und Psychologie ‘Investigacions sobre la teoria de l’objecte i la psicologia’, 1904
aprehendre
Psicologia
Conèixer simplement i immediatament un objecte, situació o comportament.
Constitueix el primer estadi de la comprensió
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina