Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
psitacisme
Psicologia
Trastorn de la parla consistent a pronunciar paraules, frases, etc, sense saber el que signifiquen.
inadaptació
Psicologia
Situació en què l’individu no s’adapta al propi ambient (físic, professional o social), bé per manca d’harmonia entre els diferents elements de la seva personalitat o per incapacitat per a modificar la realitat segons les pròpies necessitats.
Sol anar acompanyada de trastorns afectius i de conflictes ambientals, que poden produir problemes de conducta Segons l’àmbit en què es manifesta, hom parla d’inadaptació familiar, escolar, professional o social
sentit
Filosofia
Psicologia
Zoologia
Facultat d’experiència o de coneixement immediat a través dels òrgans dels sentits.
Tradicionalment hom parla dels cinc sentits vista, oïda, gust, olfacte i tacte o dels sentits corporals és clàssic oposar-los a la consciència, com si fossin realment dues fonts de coneixement o dos modes d’experiència
Lev Sem’onovič Vygotskij
Psicologia
Psicòleg rus.
Especialitzat en psicologia clínica i psicolingüística, elaborà la teoria de la “parla interior”, segons la qual el pensament deriva de l’acció pensada interiorment en el diàleg personal íntim Myslenije i reč , ‘Pensament i llenguatge’, 1934 Juntament amb Sakharov creà el mètode que porta el seu nom per a estudiar la formació de conceptes
catarsi
Psicologia
Exteriorització, sovint emocionada, i expressió verbal de continguts mentals vinculats a situacions traumàtiques (externes o internes), els quals han estat allunyats de la consciència mitjançant el mecanisme de la repressió.
El mot implica l’element curatiu o palliatiu que hom espera d’obtenir amb l’alliberament, descàrrega o abreacció dels continguts reprimits, en una mena d’acció “purgativa” catàrtica El concepte de catarsi, en psicopatologia, fou emprat per primera vegada per Breuer i Freud mètode catàrtic Ulteriorment, i d’una manera poc estricta, hom parla de catarsi en qualsevol mètode psicoteràpic en què es doni una exteriorització de continguts mentals carregats d’afecte
passió
Filosofia
Psicologia
Afecció o modificació del subjecte psíquic caracteritzada per una tan gran polarització de l’afectivitat en un únic sentiment que deixa afeblides i àdhuc anul·lades la capacitat de judici i la voluntat.
L’estudi de les passions centrà bona part de la doctrina psicològica de l’escolàstica, que en féu resultat i expressió dels apetits sensitius, existents tant en l’home com en els animals, però que en el primer cas corresponen a actes que són o poden ésser morals Descartes considera sis passions fonamentals o primitives admiració, amor, odi, desig, joia i tristesa, mentre que Spinoza només parla de tres desig, joia i tristesa, a les quals redueix totes les altres
plaer
Psicologia
Viva satisfacció dels sentits o de l’ànim provocada per la possessió o per la idea de quelcom agradable i atractiu.
Estat afectiu contrari al desplaer, comporta un impuls dirigit al manteniment de la situació que el provoca Motivat originàriament per un estímul físic, el plaer pot ésser també provocat, mitjançant el condicionament, per una representació o un concepte, en el qual cas hom parla sovint de plaer espiritual o de plaer estètic Les bases fisiològiques del plaer són només parcialment conegudes entre elles se'n destaquen dues el sistema nerviós autònom, relacionat amb activitats plaents fam, set, sexe, etc, i els centres cerebrals del plaer, situats en el sistema límbic
Karl Bühler
Psicologia
Psicòleg alemany.
Després d’haver ensenyat a Munic, Dresden i Viena on ocupà la càtedra de psicologia de la facultat de filosofia, emigrà a Califòrnia Influït per les investigacions de l’escola de Würzburg, s’orientà vers l’estudi experimental del pensament i del llenguatge, i seguí les teories biopsicològiques de l’escola de la Gestalt És autor de Die Gestaltwahrnehmungen ‘Les percepcions de les formes’, 1913, Die geistige Entwicklung des kindes ‘L’evolució psíquica de l’infant’ 1918, Die Krisis der Psychologie ‘La crisi de la psicologia’, 1927 i Sprachtheorie ‘Teoria de la parla’, 1934
estructura
Psicologia
Interrelació entre el sistema o conjunt psíquic i els seus elements integrants.
La consideració dels fenòmens psicològics com a totalitat sorgí en reacció a l’atomisme vigent en la psicologia del s XIX que portava a les dicotomies individu-societat, psiquesoma, conducta-consciència, etc i fou establerta a partir de l’anomenada psicologia de la forma Gestaltpsychologie Hom parla, en aquest sentit, de l’estructura de la personalitat, de la situació, del camp psicològic, etc En psicopatologia, així mateix, hom tendeix a veure el quadre clínic —més enllà de la seva comprensió com a addició de símptomes aïllats— com un conjunt o sistema d’organització de diferents trastorns…
corrent de consciència
Psicologia
Expressió, generalitzada per William James, d’allò que la consciència presenta com a trets fonamentals: el fet de canviar incessantment i el d’una simultània continuïtat.
El caràcter canviant de la consciència és tal, en efecte, que un estat de consciència una percepció, un sentiment, etc mai no és donat de nou idènticament car la situació del subjecte va essent sempre diferent, tot i que l’objecte de consciència pugui ésser el mateix Simultàniament, però, hom ha d’afirmar una continuïtat de consciència, tot i que hi siguin observables espais lacunars com els del temps de somni i malgrat, també, que la unió íntima dels estats de consciència sigui difícilment perceptible Sobre aquest punt, James parla d’estats de consciència substantius , que es presenten…