Resultats de la cerca

Considerada com una manifestació de poca sociabilitat humana, pot respondre a un desmesurat exalçament de la pròpia personalitat, o bé a un sentiment pessimista i a una frustració quant a les possibilitats de collaboració amb els altres Modernament és inclosa dins els estats patològics de l’individu, acompanyada sovint de malenconia i hipocondria

Tant la definició com la classificació de les seves formes clíniques han estat objecte de llargues polèmiques Actualment hom centra l’interès en els trastorns primaris i fonamentals que provoquen l’aparició del deliri crònic confusions mentals infeccioses, alcoholisme, encefalitis i encefalopaties, paranoies i parafrènies, desordres afectius i passionals, etc Com a construcció intellectual i pensament que no corresponen a la realitat, les idees i els temes delirants poden ésser sistematitzats o polimorfs, i alhora poden gaudir d’una incoherència plena o d’una lògica tan subtilíssima que fan…

Tècniques psicoteràpeutiques d’aquest darrer tipus són, entre altres, el psicodrama, la psicoanàlisi, la teràpia de grup, la suggestió —hipnòtica o no— i la persuasió entre les tècniques no específicament psíquiques, la més emprada és la de la narcoanàlisi Element fonamental de la pràctica de la medicina de tots els temps, la psicoteràpia que hom pot denominar intuïtiva s’erigí en tècnica explícita a partir del s XIX, amb l’estudi i l’aplicació dels fenòmens hipnòtics, estudi i aplicació que culminaren en l’elaboració de la psicoanàlisi Hom distingeix entre psicoteràpies…

Hom sol distingir la memòria —com a capacitat, disposició o funció— del record, acte o procés de recordar Bé que aquesta distinció arrela en la filosofia grega i la seva diferenciació entre mnéme i anamnesi , aquests termes tenien un significat peculiar el primer es referia a la facultat de recordar les dades sensibles i a la retenció de les impressions i les percepcions, mentre que el segon alludia a l’acte espiritual mitjançant el qual l’ànima veu en el sensible l’intelligible, en virtut de força dels arquetips o idees que ha contemplat abans de la seva existència en el cos Si el sentit…

La recerca en psicopatologia assenyala la importància dels factors culturals, els quals afectarien les eines d’avaluació, els models conceptuals, la interacció entre terapeutes i pacients i la definició i interpretació dels símptomes No obstant això, la cultura actua conjuntament amb altres factors, com la classe social, la pobresa o la marginalitat, cosa que fa necessària una aproximació multidisciplinària

Bé que l’exigència de cientificitat no ha estat mai absent en els estudis de la psicologia més antiga Alcmèon de Crotona n’és testimoni, com també ho és Aristòtil mateix, malgrat la seva responsabilitat en el fet que durant els segles restessin oblidades les aportacions de l’anterior sobre el paper del cervell com a centre del pensament, hom pot distingir clarament, en la història de la psicologia, dues èpoques -sovint anomenades clàssica i científica-, diferenciables tant pel contingut com, sobretot, pel mètode d’aquesta ciència La psicologia clàssica , també coneguda com a psicologia…