Resultats de la cerca

És constituït per tot allò que pertany a la dimensió històrica i anecdòtica del subjecte però que no ha estat assumit per la consciència i, a més a més, inclou continguts provinents de l’inconscient collectiu que encara no han emergit a la consciència i, per tant, no han estat desenvolupats ni assimilats per ella Si bé recull tot allò reprimit, oblidat o només percebut subliminarment pel jo, es diferencia del concepte d’inconscient de Freud en què conté possibilitats de desenvolupament no reconegudes i qualitats positives desconegudes pel jo

D’ús freqüent en la investigació experimental psicològica i pedagògica, és basada en la teoria de les correlacions i té per objecte de manifestar el grau de variabilitat comuna existent en un cert camp de fenòmens cada una de les dimensions d’aquesta variabilitat és anomenada factor, i n'existeixen de diversos ordres entre ells cal diferenciar els comuns i els específics S'aplica, sobretot, en l’estudi de les diferències individuals i en la indagació de les aptituds i les qualitats de la personalitat L’iniciador fou Charles Spearman, el 1904, amb la teoria bifactorial, i un dels…

En introduir aquest concepte —traducció del terme alemany Gestalt — hom es proposà d’aprehendre els fenòmens psíquics en llur totalitat, sense dissociar els elements del conjunt en què s’integren, fora del qual aquests no tenen cap significat Aplicada primerament a la percepció, la noció de forma s’estengué a tota la psicologia, on donà origen a l’escola de la psicologia de la forma , fundada el 1912 per MWertheimer, segons la qual els processos psíquics són considerats com a conjunts unificats i no com a addicions d’activitats o elements separats, i els components del sistema de la…

Com a moment primari del procés cognoscitiu, diferent del de la percepció, bé que sovint identificat amb ell, la sensació mai no es dóna en l’home independentment d’aquesta percepció i és alhora ordenat a la mateixa aprehensió intellectual coneixement 2 2 Objecte, en Kant, de l’anomenada estètica transcendental entès el terme estètica en el seu sentit etimològic d' aisthánomai , ‘sentir’, el fet que aquesta sigui una part de la Crítica de la raó pura i, a més, tingui en el temps com a forma pura de la intuïció un vincle inqüestionable amb l' analítica transcendental o exposició de les…

L’afecte es troba a la base de la vida instintiva, essent, però, absolutament inseparable de la intelligència i de la voluntat, ja que ambdues neixen de la necessitat que té el subjecte d’adaptar-se a les exigències que la realitat li presenta L’afecte és desencadenat primitivament pel contacte amb el món exterior o per modificacions internes de l’organisme més tard, per mitjà d’un condicionament, també pot ésser provocat per una representació o per un concepte, els quals donen lloc als afectes intellectuals L’afecte és l’element essencial constitutiu de l'afectivitat

Com a moment del procés cognoscitiu intermedi entre la pura sensació i l’aprehensió pròpiament intellectual coneixement 2 2, la percepció ha estat diversament interpretada, segons les diferents doctrines gnoseològiques, com a afí i intrínsecament propera bé a la sensació bé a la intellecció Així, Locke estableix la percepció com a acte propi del mateix intellecte, mentre que Leibniz distingeix ja entre ella i l’apercepció, o consciència la filosofia més recent, d’altra banda, insisteix en el caràcter intermedi de la percepció, més o menys vinculada a la sensació o a la intellecció,…