Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
mentida
Psicologia
Acció de manifestar quelcom que no respon a la veritat.
Hom sol entendre la mentida com a fruit d’una expressa intenció d’amagar la veritat, i és en aquest sentit que hom en diu mentida integral , referida a subjectes d’una intelligència i un estat psíquic normals i objecte propi de qualificació moral Tanmateix, la mentida és sovint resultant d’incidències i de determinacions morboses o patològiques, i aleshores ha d’ésser contraposada no tant a la veritat com a la sinceritat, i la intenció d’amagar la veritat no pot ésser prou minvada Entre els diversos factors, personals o socials, que incideixen en el fet de la mentida cal destacar la capacitat…
absència
Psicologia
Pèrdua momentània de la memòria o del coneixement que respon a causes diverses.
imatge
Filosofia
Psicologia
Representació interna (és a dir, en l’àmbit del cognoscent) d’un objecte extern.
Homònim d' espècie , tradicionalment hom n'ha distingit dos tipus la imatge sensible anomenada també impresa , que respon a la representació que els sentits es fan de l’objecte singular, i la imatge intelligible també anomenada expressa , que correspon a la comprensió intellectual d’aquest objecte, com a universal segons Aristòtil, el tomisme, etc, i com a singular, per exemple, segons Suárez En Kant, d’altra banda, la imatge és un terme mitjà entre l’aprehensió sensible i el concepte intellectual i comporta una síntesi de les dades sensibles que prepara la intellecció de l’…
col·leccionisme
Psicologia
Recerca i conservació d’objectes per una necessitat poc o molt electiva però patològica.
Aquesta tendència, en el megalòman i maniàtic respon a una intenció d’apropiació, unida a l’instint de conservació i a una valoració subjectiva pedres vulgars es converteixen en diamants en el cleptòman la recerca d’objectes neix de la necessitat obsessiva de posseir, i en el fetitxisme és determinada i orientada per la provocació i la satisfacció eròtiques en l' avar hi ha de vegades un colleccionisme de símbols de riquesa Clínicament, el colleccionisme es dóna en obsessos, dements senils i insuficients mentals primitius, i pot ésser considerat en alguns casos com una perversió…
idea
Filosofia
Psicologia
Representació intel·lectual d’una cosa, concepte entès com a acte o objecte del pensament, no com a terme lògic.
Segons les diferents concepcions gnoseològiques, les idees són interpretades com a corresponents a l’essència mateixa de les coses Aristòtil, escolàstica, realisme crític, com a simples noms que designen un nombre indefinit de coses nominalisme o com a representació fins i tot sensible sensualisme El criticisme kantià, d’altra banda, distingeix la idea, en sentit tradicional, i l’anomenada idea transcendental , concepte exigit per la raó, sense, però, cap objecte és a dir, sense terme cognoscible que hi correspongui en el món de la sensibilitat Com a elements psicològics, les…
funcionalisme
Antropologia
Psicologia
Sociologia
Corrent de pensament, iniciat al començ del segle XX.
Es caracteritza per la comprensió dels diversos estats, fets, etc, com a realitats que són constituïdes per elements interrelacionats i interdependents i que, lluny d’ésser preses aïlladament, cal veure en relació amb altres factors circumstancials o també, generalment, en perspectiva teleològica En el camp de la psicologia, el funcionalisme brollà als EUA, representat, entre altres, per William James i John Dewey, s’orientà en contra dels partidaris de l’estructuralisme W Wundt i GB Titchener i de llur descripció de l’estructura de la consciència, com a realitat que hom explica a partir…
voluntarisme
Filosofia
Psicologia
Doctrina segons la qual la voluntat té una radical primacia per damunt de l’intel·lecte, tant pel que fa a una explicació o fonamentació darrers de l’univers o de la llei moral, respectivament, com pel que pertoca a l’individu humà i a les seves facultats.
Bé que el terme és recent —fou encunyat per FTonnies el 1883 i difós després sobretot per WWundt—, respon a la ja antiga qüestió sobre la relació entre raó pràctica i raó teorètica, i la primacia de l’una o de l’altra determina, respectivament, el voluntarisme i l'intellectualisme D’altra banda, hom pot vincular el primer a una actitud i una cosmovisió de caràcter més radicalment actiu com és el cas del cristianisme davant un tarannà més pròpiament passiu —fatalista— amb què hom pot caracteritzar en general el pensament grec, i en aquest sentit és possible de parlar d’un cert voluntarisme —no…
constructivisme
Pedagogia
Psicologia
Corrent psicopedagògic que es caracteritza pel fet d’entendre el procés d’aprenentatge humà com una articulació de construccions mentals elaborades activament per cada individu.
Aquest corrent s’emmarca dins de la família dels enfocaments cognoscitivistes, l’origen dels quals es troba en les teories del psicòleg suís Jean Piaget L’ésser humà no és entès com a receptor de coneixements passiu sinó com a creador d’estructures mentals actives que integren i desenvolupen coneixements El constructivisme beu en les fonts filosòfiques de l’innatisme i de l’empirisme Segons aquest corrent, l’infant construeix mentalment els seus coneixements gràcies a la interacció que es produeix entre les seves capacitats —íntimament relacionades amb la competència cognoscitiva pròpia de l’…
adaptació
Psicologia
Conjunt i resultat de les reaccions per mitjà de les quals un individu respon harmònicament a les diferents condicions que li planteja un determinat ambient, modificant-se a si mateix, o bé modificant la realitat segons esquemes propis.
El grau d’adaptabilitat varia segons les disposicions individuals i els factors socials i ètics L’adaptació i les seves dificultats són especialment importants durant els primers anys de la vida del subjecte dins la família i a l’escola, en els quals l’individu estructura bàsicament la seva personalitat i rep, per mitjà de l’educació, els principals elements amb els quals haurà d’afrontar la realitat Segons Jean Piaget, en el nen hi ha dos mecanismes principals d’adaptació, l'assimilació i acomodació