Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
ajustament
Psicologia
Tipus de reacció gràcies a la qual un subjecte fa desaparèixer l’estímul que ha motivat la situació de desequilibri entre ell i l’ambient.
En sentit ampli, ajustament és emprat com a sinònim d'adaptació
inversió sexual
Psicologia
Comportament de l’individu que refusa com a propis els papers que han estat assignats per la societat al seu sexe.
Expressió molt més cultural i literària que científica, és emprada com a sinònim d'homosexualitat, transsexualitat i transvestisme
desplaer
Psicologia
Estat afectiu que comporta un impuls encaminat cap a la supressió de la situació que el provoca.
El desplaer pot ésser provocat per estímuls físics o per representacions i conceptes plaer No és sinònim de dolor, bé que correntment hi sigui identificat
acting out
Psicologia
Terme emprat correntment en la literatura psicoanalítica com a sinònim d’ actuació externa
.
ansietat
Psicologia
Sentiment de neguit, de tensió nerviosa, causat principalment per l’espera d’un esdeveniment futur o incert.
Pot arribar a desencadenar estats neuròtics En el món anglosaxó i germànic, principalment, es considera l’ansietat com a sinònim d’angoixa L’ansietat té un clar component familiar i això indica que fins a un cert punt té un origen genètic Estudis de bessons i anàlisis moleculars realitzades en animals han demostrat que una part important de la probabilitat de patir qualsevol desordre relacionat amb l’ansietat es deu a factors genètics que influeixen sobre la neurobiologia del cervell Per aquest motiu, la predisposició a patir aquest estat de tensió nerviosa és hereditària, tot i…
intel·ligència
Filosofia
Psicologia
Facultat o capacitat de l’home per a comprendre el món o de les relacions i prendre’n consciència, per a resoldre situacions noves mitjançant unes respostes també noves o per a aprendre a fer-ho.
En un sentit general, hom anomena intelligència la facultat del coneixement sensació, memòria, raonament, en oposició a les facultats afectiva i motora però en un sentit més estricte, com a sinònim d’enteniment i intellecte i en oposició a la sensació i a la intuïció, es refereix al coneixement conceptual i racional, és a dir, a la capacitat d’adaptar reflexivament uns mitjans a uns fins En un sentit més popular, i en oposició a la invenció, indica facilitat de comprensió Basant-se en la perspectiva del processament de la informació que proposa el cognitivisme, l’èmfasi d’…
paper
Psicologia
Comportament que, en una societat determinada, cal esperar d’una persona amb relació a una posició o estatus social determinat.
El terme de paper sovint és utilitzat com a sinònim de posició social Tanmateix, hom considera el paper social com a actualització d’una posició en el curs d’una interacció social, en la qual és essencial l’existència d’un altre paper que li és complementari o oposat així, el metge desenvolupa el seu paper amb relació al paper que correspon al pacient Segons el context, els individus que desenvolupen els papers hi adscriuen una sèrie d’expectatives compreses en un conjunt de drets i obligacions Tanmateix, aquestes expectatives posseeixen sempre un marge d’incertesa,…
ment
Biologia
Psicologia
Terme emprat sovint com a sinònim de la facultat cognoscitiva (intel·ligència), de l’intel·lecte (sobretot en el sentit del tradicional intel·lecte passiu), de l’esperit humà o àdhuc del conjunt de les funcions psíquiques.
memòria
Filosofia
Psicologia
Facultat de recordar.
Hom sol distingir la memòria —com a capacitat, disposició o funció— del record, acte o procés de recordar Bé que aquesta distinció arrela en la filosofia grega i la seva diferenciació entre mnéme i anamnesi , aquests termes tenien un significat peculiar el primer es referia a la facultat de recordar les dades sensibles i a la retenció de les impressions i les percepcions, mentre que el segon alludia a l’acte espiritual mitjançant el qual l’ànima veu en el sensible l’intelligible, en virtut de força dels arquetips o idees que ha contemplat abans de la seva existència en el cos Si el sentit…
consciència
Filosofia
Psicologia
En general, facultat i acte específics de la vida psíquica.
Hom pot caracteritzar-los diversament com el fet d’adonar-se d’alguna cosa, com a efecte concomitant de la funció nerviosa, com a moment subjectiu de l’activitat cerebral, o com a relació del jo amb el medi ambient Sovint el terme consciència és emprat, per restricció, en el sentit de consciència moral Hom l’empra també com a sinònim d’experiència En el terreny neuropsicològic aquest mot abasta quatre tipus de funcions El primer és el de la consciència del món que envolta la persona És anomenada també, en els seus graus més elementals, vigilància, i comprèn les reactivitats i les…