Resultats de la cerca

El 1906 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, i el 1907 es doctorà a la de Madrid i inicià la seva collaboració a l’Institut d’Estudis Catalans i a les tasques docents i d’investigació del seu pare Antoni Rubió i Lluch En 1911-13 fou lector de filologia hispànica a la Universitat d’Hamburg i realitzà les seves recerques sobre manuscrits lullians a les biblioteques de Munic i Innichen Tirol De retorn a Barcelona s’incorporà a les seves tasques anteriors i fou nomenat director de la Biblioteca de Catalunya, oberta al públic el 1914 L’any següent es…

Fill de l’arqueòleg Manuel Rubio y Borrás Doctor en filosofia i lletres, fou arxiver general de la Diputació de Barcelona, director de la Biblioteca Universitària i professor de l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona i de l’Escola Industrial de Vilanova i la Geltrú, on fou alcalde 1928-30 Publicà treballs de biblioteconomia i paleografia i llibres de divulgació Sobresurten La Generalitat de Catalunya 1920, La Deputació del General de Catalunya en los siglos XV y XVI 1950 i El palacio de la Excelentísima Diputación Provincial de Barcelona 1952 Aportà material de documentació per…

Vida i obra Fill de Lluís Ferran d’Alòs marquès de Dou i gran especialista en heràldica i numismàtica i Gertrudis de Dou i de Moner molt afeccionada a la genealogia, rebé una primera formació preparatòria en el mateix entorn familiar i heretà les afeccions històriques i bibliogràfiques de la família Estudià filosofia i lletres 1902-06 a la Universitat de Barcelona i entrà en contacte amb qui fou el seu mestre principal, Antoni Rubió i Lluch , que el decantà cap als Estudis Universitaris Catalans i el feu entrar a l’Institut d’Estudis Catalans com a secretari redactor, ja d’ençà de la fundació…

Deixeble d’Antoni Rubió i Lluch en la càtedra de literatura catalana, s’especialitzà en els estudis lullians El 1913 publicà amb E Duran i Reynals Les edicions lullianes de la Biblioteca Universitària de Barcelona als Estudis Universitaris Catalans Deixà en morir enllestida la seva obra principal, feta també en collaboració amb Duran i Reynals, Biblioteca de les impressions lullianes , que arriba fins el 1868 fou editada i prologada el 1927 per Ramon d’Alòs-Moner i és una obra bàsica dins l’especialitat

Des de Zenodot d’Efes, bibliotecari d’Alexandria, fins al s XIX, la cura de biblioteques solia ésser encomanada a persones que sobresortien en algun aspecte científic o literari Amb les grans biblioteques públiques hom reconegué el bibliotecari com un professional, però fins el 1885 la Library Association no establí un sistema de proves per a obtenir-ne el títol Arreu del món hi ha escoles de bibliotecaris L’Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació de Barcelona fou creada el 1915 per la Mancomunitat de Catalunya amb el nom d’Escola de Bibliotecàries Escola Universitària Jordi…

Directora de la Biblioteca Provincial i Universitària de Barcelona 1970-80, de la de Catalunya, Servei de Biblioteques de la Diputació i de l’Escola de Bibliotecàries 1973-82 Es casà el 1959 amb Jordi Rubió i Balaguer Publicà treballs sobre història literària de Catalunya, especialment sobre Ramon Llull i Jacint Verdaguer Ramon Llull en l’obra de Jacint Verdaguer 1953, Deu anys de publicacions verdaguerianes 1945-1954 1957, La llengua catalana segons ARubió i Lluch 1957, Notes sobre les edicions gramaticals erasmianes de Barcelona al segle XVI 1967, Notes sobre la tradició manuscrita i…

Llicenciat en filosofia i diplomat en biblioteconomia i documentació Des de 1997 és director del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya CBUC Prèviament ha estat director de les biblioteques de la Universitat Politècnica de Catalunya 1989-97 i professor a l’Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació Ha format part de diversos comitès nacionals i internacionals de biblioteques Actualment és membre del Consell General d’OCLC Online Computer Library Center, de la Comissió Executiva de LIBER Ligue des Bibliothèques Européennes de Recherche, del…

En fou l’inventor el bibliotecari nord-americà Melvil Dewey, que en publicà la primera edició l’any 1876 Divideix en deu grups el conjunt dels coneixements humans i els dóna com a símbol les xifres del 0 al 9 0 Obres Generals 1 Filosofia 2 Religió 3 Ciències Socials 4 Filologia 5 Ciències Pures 6 Ciències aplicades 7 Belles Arts 8 Literatura 9 Geografia, Història, Biografia Cada grup es divideix en deu altres grups que, alhora, se subdivideixen i precisen cada vegada més la matèria Aquesta classificació esdevingué ràpidament popular El 1905, l’Institut International de Bibliographie, de…

Als Països Catalans —deixant de banda les edicions incunables i les fetes al s XVI i següent d’obres lullianes, d’Ausiàs Marc, d’Eiximenis, de les cròniques, etc, les quals sovint són adaptades a la llengua de l’època o a una parla local—, no és fins al s XIX, amb la Renaixença, que els estudiosos es preocupen de difondre els vells texts autòctons i emprenen diverses colleccions El 1840 Josep Mde Grau i Joaquim Rubió i Ors iniciaren una “Collecció d’Antigues Obres Catalanes” que només publicà Vicenç Garcia i Pere Serafí És coneguda l’existència d’un ambiciós projecte de Milà i…

Vida i obra De jove collaborà a La Verdad , fundà el setmanari literari El Ruiseñor , la Revista Industrial i Mercantil , i, un cop establert a Barcelona 1898, la revista Barcelona Urbana Treballà a la Diputació Provincial de Barcelona 1905-32, on catalogà la biblioteca de Marià Aguiló Contribuí a crear el Centre Regional Valencià, edità la Biblioteca Valenciana Popular  1914-15, les obres de la qual prologà, i dirigí el Centre de Cultura Valenciana Promogué la publicació per L’Avenç d’algunes obres d’autors valencians Llorente, Guinot, Morales Sanmartín, si bé sempre es mantingué ambigu…