Resultats de la cerca

Pot ésser enumerativa o sistemàtica quan actua en extensió, i analítica o descriptiva quan estudia l’imprès en profunditat La primera organitza el material segons esquemes convencionals que proporcionen un coneixement progressiu sobre una matèria Pot ésser general, sobre la totalitat d’un tema, d’una matèria o d’un autor, i especial, sobre una part En cadascuna d’aquestes modalitats, els criteris d’associació poden ésser cronològics, geogràfics, lingüístics, etc La bibliografia analítica estudia el text imprès en ell mateix, deixant de banda qualsevol consideració sobre el seu contingut, amb…

Modernament, els arxius són considerats no pas com a dipòsits o museus, sinó com a instruments de treball Els principis bàsics de l’arxivística són salvar els documents quan són considerats caducats en l’administració que els ha produïts i fer que puguin ésser consultats fàcilment la tria tècnica d’aquells documents que poden ésser destruïts la installació adequada la conservació contra els perills de la llum solar, la humitat, el foc, els insectes o els furts la reconstrucció dels fons originaris, i la publicació de guies, inventaris i d’altres sistemes de divulgació Tenen íntima relació amb…

Sense desdenyar llur valor intrínsec i literari, estudia preferentment els aspectes materials, bibliogràfics i històrics

Comprèn el coneixement del llibre en tots els seus aspectes els materials de què és format, la impressió, la relligadura i la venda Estudia també les biblioteques, llur història i tots els aspectes de la biblioteconomia

Estudià al seminari i a la Universitat de Barcelona, on es doctorà en dret civil i canònic S'ordenà el 1855 Fou canonge de Barcelona 1876 i ardiaca 1893 Nomenat arxiver de la catedral, ordenà l’arxiu i l’obrí als investigadors Collaborà en el Diari de Barcelona i escriví algunes obres d’investigació, com Lo bisbe Sapera 1891 Entrà a l’Acadèmia de Bones Lletres, on publicà un treball històric sobre sant Ramon de Penyafort

Estudià a l’École de Chartres 1893-97 i féu la tesi Essai sur la réforme de l’ordre de Fontevrault 1459-1641 Després de treballar a la Bibliothèque Mazarine de París, fou arxiver durant deu anys dels Pirineus Orientals Apassionat per la història local, publicà nombrosos articles a la Revue d’Histoire et d’Archéologie du Roussillon , que ell havia fundat Fou un dels promotors del LXXIII Congrès Archéologique de France 1906, celebrat a Perpinyà i a Carcassona

Estudià a l’Escola de Bibliotecàries 1935-38 Treballà a la Biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges 1939-44, a la Biblioteca de Catalunya, on treballà en diverses seccions, i a la Central de Biblioteques Populars, on treballà fins a la jubilació 1980 Al maig del 1969 succeí Justa Balló en la direcció de la Central Malgrat les dificultats polítiques del franquisme, sabé promoure la cultura catalana a les biblioteques públiques Aconseguí que els anys seixanta la Diputació de Barcelona hi organitzés classes de català Participà en congressos nacionals i internacionals i collaborà en…

D’una família de llauradors, estudià al seminari de València, i es llicencià en filosofia i lletres, a Madrid 1885 El 1886 ingressà al cos d’arxivers i exercí a Alcalá de Henares i a Madrid La seva obra més important és Ensayo bio-bibliográfico sobre los historiadores y geógrafos arábigo-españoles 1897 Des del 1887, publicà regularment articles sobre història del País Valencià a la revista valenciana El Archivo Deixà, inèdit, un Ensayo bio-bibliográfico sobre los naturalistas arábigo-españoles i una traducció al castellà de l’obra Ḥayy ibn Yaqẓān 1900, d’Ibn Ṭufayl

Fou director de la Biblioteca Imperial de Viena Era membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Publicà diversos estudis de manuscrits hispànics Lex Romana Wisigothorum de Lleó, 1887 Hand-schriftenschätze Spaniens , ‘Tresors manuscrits d’Espanya’, 1894 Després d’estudiar el mestre Renall de Barcelona 1887, féu un treball important sobre els manuscrits de Ripoll 1907-08 traducció catalana de Pere Barnils, 1910-11, on estudià críticament per primera vegada la figura de l’abat Oliba Deixà incomplet un catàleg dels manuscrits de Ripoll conservats a l’Arxiu de la…

Administrador en cap de la Bibliothèque Nationale de París, s’ocupà sobretot de la secció de manuscrits, de la qual refeu la història Le Cabinet des Manuscrits , 4 volums, 1868-81 La seva producció científica fou molt extensa i variada A més de colleccions diplomàtiques importants, començà els catàlegs sistemàtics dels riquíssims fons de la Bibliothèque Nationale, en els quals donà a conèixer molts manuscrits d’origen català, alguns del papa Luna Estudià també els manuscrits de l' Apocalipsi de Beatus 1880 En l’obra Rouleaux des morts 1867 publicà les encícliques mortuòries dels…