Resultats de la cerca

El forçament radioactiu d’un gas hivernacle depèn del temps que aquest roman a l’atmosfera El potencial d’escalfament global compara l’eficiència de la unitat de massa d’un gas en retenir energia per efecte hivernacle amb la del CO 2 Els gasos hivernacle que tenen un temps de residència a l’atmosfera gran presenten un potencial d’escalfament també gran Així, els CFC, per la seva llarga permanència a l’atmosfera, tenen potencials d’escalfament d’entre 1000 i 10000

Si hom refreda el gas per sota d’aquesta temperatura, hi ha condensació

Atès que el pes específic de l’aire atmosfèric disminueix en augmentar l’altura, la força ascensional acaba essent nulla, i s’assoleix aleshores l’equilibri aerostàtic En aquestes condicions, per a continuar elevant-se cal deixar anar llast , augmentar el volum i és aquesta la raó per la qual els balons destinats a atènyer grans altures són llançats parcialment omplerts, ja que així no agafen llur forma definitiva fins a una certa altura o, en el cas dels balons d’aire calent, escalfar l’aire del baló mitjançant un cremador Hom pot classificar els balons en captius i lliures i en tripulats i…

Omplert amb hidrogen o heli, l’escapament per l’obertura inferior del gas expandit en ascendir assegura que l’interior de l’embolcall no és mai a gran pressió, la qual cosa fa innecessari de construir-lo amb materials molt resistents ans permet d’usar materials força més lleugers, bé que resistents a les baixes temperatures -75 °C p ex, fibra de polietilè d’uns 10-25 µm de gruix, i, en conseqüència, és possible de realitzar embolcalls capaços de contenir fins a un milió de metres cúbics de gas Un volum tan gran els fa possible d’elevar uns 1 000 kg fins a 50 km d’…

S'estén des dels 500 km d’altitud fins a un màxim que pot ésser fixat entorn dels 800 km, on l’aire deixa d’ésser considerat com un gas, atesa la seva baixa densitat Més enfora, comença l’espai interestellar

Els límits de l’atmosfera estellar no són pas ben definits, ni cap al centre de l’estel, ni cap enfora d’una banda, les capes més exteriors anomenades cromosfèriques no contribueixen gaire a la formació de l’espectre i, per tant, no són estudiades com formant part de les atmosferes estellars d’altra banda, hom tampoc no hi considera incloses les capes més profundes, per tal com llur radiació és absorbida per les capes superiors i no arriba a l’observador Resta així una atmosfera estellar de gruix variable, però que sempre és reduïda en relació amb el radi R de l’estel, la qual cosa permet de…

Fou el primer professor de química del King's College de Londres Inventor de la pila 1836 i de l’higròmetre 1820 que duen el seu nom i del piròmetre 1830 Estudià un procediment d’illuminació amb gas basat en l’aprofitament de les resines naturals i la trementina, que fou emprat durant força temps a la ciutat de Nova York Entre les seves obres cal remarcar Meteorological Essays 1823, Essay on Artificial Climate Considered in Its Applications to Horticulture , on demostra la necessitat de mantenir una atmosfera humida als hivernacles destinats al conreu de plantes tropicals, i…

La xarxa mundial d’espectrofotòmetres Dobson installats en diverses estacions de superfície ha fet possible la confecció de mapes globals de la distribució d’ozó estratosfèric durant les últimes dècades, per bé que actualment es fan servir mesures provinents de satèllits meteorològics especialitzats

És anomenat, també, canvi global, per les implicacions socials, polítiques, econòmiques i culturals que té Al llarg de la història de la Terra el clima ha patit grans canvis, tant a causa de variacions en l’activitat solar com de diverses transformacions de la geosfera i la biosfera L’augment progressiu de les temperatures mitjanes des de la meitat del segle XVIII, coincidint amb la Revolució Industrial, ha fet pensar, però, que el canvi climàtic actual podria estar provocat en bona part per les activitats humanes Concretament, l’augment de la temperatura s’ha atribuït a la major…

Canvi climàtic s’assoleixen els valors màxims de diòxid de carboni dels últims 3 milions d’anys Les concentracions de gasos d’efecte hivernacle van arribar el 2019 a uns màxims històrics © Nacions Unides Al final de novembre del 2019, l’Organització Meteorològica Mundial OMM va alertar sobre els rècords històrics de les concentracions de gasos d’efecte hivernacle que s’havien assolit Amb una tendència a l’augment semblant a la dels anys anteriors, el 15 de maig de 2019 el diòxid de carboni CO 2 , principal gas d’aquestes emissions i que roman durant segles a l’atmosfera, va…