Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
anàlisi isentròpica
Meteorologia
Examen i discussió de les dades d’una carta isentròpica per tal de predir el temps.
La predicció és feta actualment a partir de les dades globals d’un mapa del temps anàlisi del temps
climograma
Meteorologia
Geografia
Diagrama en què són representades les dades de temperatures (ordenades) i precipitacions (abscisses) mensuals d’una localitat, la gràfica resultant del qual permet d’obtenir els índexs climàtics.
El terme fou creat per T Griffith Taylor Amb canvis d’escala i afegint noves dades hom confecciona diferents tipus de climogrames, com el de Visher, per a predir les collites, o el de Gaussin, per a estudiar l’aridesa
atles climatològic
Meteorologia
Recopilació de dades meteorològiques.
Per al Principat el més interessant d’aquests atles és l’ Atles pluviomètric de Catalunya de Joaquim Febrer i que correspon al volum I de les Memòries Patxot, publicat a Barcelona l’any 1930 Cal citar també dins aquest grup, bé que amb un caràcter molt diferent l’ Atles elemental de núvols d’Eduard Fontserè, en el qual són establerts tots els tipus de núvols d’acord amb una determinada classificació
carta del temps

Exemple de mapa del temps de superfície
Meteorologia
Qualsevol carta o mapa en els quals són representades les dades i les anàlisis que descriuen l’estat de l’atmosfera sobre una gran àrea per a un instant determinat.
Les més importants són les cartes de superfície , les quals representen la distribució de la pressió a nivell del mar cartes isobàriques i, per tant, les posicions de les àrees d’altes pressions i de baixes pressions i la posició i la natura dels fronts i les masses d’aire, i les cartes de pressió constant o cartes de nivell superior , que contenen gràfics de dades i anàlisis de distribució de factors tals com l’alçada de la superfície, el vent, la temperatura i la humitat Entre les cartes auxiliars cal destacar les cartes de gruix , que representen el gruix d’un cert estat…
xarxa meteorològica
Meteorologia
Conjunt d’estacions distribuïdes geogràficament dins una regió o un país i destinades a fornir informació meteorològica a un servei central.
Les estacions de la xarxa poden ésser principals o termopluviomètriques Mentre que les primeres enregistren dades de gairebé tots els elements meteorològics, les segones, que són les més nombroses, es limiten només a recollir dades de pluges i temperatures
estat del temps
Meteorologia
Geografia
Conjunt de circumstàncies que caracteritzen la situació atmosfèrica en un moment i en un lloc determinats.
Figuren com a dades importants l’estat del temps actual i el del passat de les darreres hores En particular, són tinguts en compte, per a definir l’estat del temps, el vent i els hidrometeors
CAPE
Meteorologia
Energia potencial convectiva disponible per convecció d’una parcel·la d’aire que ascendeix per damunt del seu nivell de convecció lliure, fins a assolir de nou el nivell d’equilibri tèrmic amb l’ambient que l’envolta.
Expressada generalment en J/kg, indica sovint el grau de severitat que pot tenir una tempesta i es calcula a partir de les dades dels perfils de temperatura i humitat de l’atmosfera obtinguts mitjançant el radiosondatge Els valors inferiors als 1000 J/kg indiquen moderada convecció poc important, entre 1000 i 2500, i per valors superiors forta severa
xarxa sinòptica
Meteorologia
Xarxa d’estacions meteorològiques que tenen un programa específic d’observacions simultànies, generalment coordinades per l’Organització Meteorològica Mundial.
Aquesta xarxa actua a gran escala les estacions disten entre si, com a mínim, uns 100 km i abasta una gran extensió de territori, com pot ser un continent, un hemisferi o la totalitat de la superfície terrestre Les dades de la xarxa sinòptica constitueixen l’entrada per a inicialitzar l’estat de l’atmosfera als models numèrics de predicció meteorològica
Vicenç Aloy i Bardella

Vicenç Aloy i Bardella
© Escola Pia
Meteorologia
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi, meteoròleg.
Biografia Entrà a l’Escola Pia a Moià el 29 de setembre de 1901 i hi professà el 19 d’agost de 1906 Cursà els estudis eclesiàstics a les cases centrals d’estudis d’Iratxe i de Terrassa Fou ordenat sacerdot el desembre del 1911 Exercí el magisteri de les primeres lletres a Moià 1911-14 i després a Igualada, Castellar del Vallès i Puigcerdà A Moià s’encarregà del naixent observatori meteorològic que havia iniciat el pare Josep M Jaume Adquirí un conjunt d’aparells, com baròmetre, termòmetre de mínimes, psicròmetre, evaporímetre i pluviòmetre Començà a anotar els núvols que hi havia i el grau…
Jacob Aall Bonnevie Bjerknes
Meteorologia
Meteoròleg noruec naturalitzat nord-americà.
Fill de Vilhelm Friman Koren Bjerknes Estudià a la Universitat d’Oslo on es doctorà l’any 1924 Juntament amb el seu pare organitzà una xarxa meteorològica amb què obtingueren les dades que els permeteren de formular cap al 1920 la teoria del front polar El 1939 emigrà als EUA, on exercí de professor a la Universitat de Califòrnia i treballà en el camp dels corrents d’aire en l’alta atmosfera Fou capdavanter en l’anàlisi del temps sinòptic mitjançant fotografia aèria