Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
enantiotropia
Mineralogia i petrografia
Propietat que presenten dues formes cristal·lines d’una mateixa substància, quan cadascuna és estable en un interval de temperatura definit i el canvi d’una forma a l’altra es dóna a una temperatura concreta.
Aquesta temperatura és el punt de transició i és l’única en la qual les dues formes cristallines poden coexistir en equilibri per a una pressió determinada
estructura cristal·lina
Mineralogia i petrografia
Distribució espacial dels elements que formen un cristall (àtoms o molècules) constituint en conjunt un edifici amb una energia lliure molt petita.
Les substàncies adopten, en cristallitzar, l’estructura més estable En general, l’estructura d’una determinada substància depèn de la tendència dels àtoms a formar una estructura que ompli de la millor manera possible l’espai La simetria de l’estructura tendeix a ésser la més elevada possible Els tipus d’estructures que hom pot obtenir poden ésser empaquetats, de coordinació, de cadenes, estratificades, tridimensionals, moleculars, etc
paràmetre
Mineralogia i petrografia
Cadascuna de les longituds dels segments que una cara general qualsevol d’un cristall determina sobre els tres eixos cristal·logràfics.
Hom els representa per oa, ob i oc Quan són coneguts els valors dels paràmetres d’una cara, aquesta resta totalment determinada en l’espai tanmateix, aquestes magnituds oa, ob i oc no són expressades generalment en valor absolut sinó en valor relatiu, prenent el paràmetre ob com a unitat Per a abreujar, hom expressa les relacions oa, ob i oc per les lletres a, b, c
filó
Mineralogia i petrografia
Dipòsit mineral epigènic format per l’ompliment d’esquerdes i caracteritzat pel poc gruix respecte a la longitud.
Un filó és delimitat per les parets , superfícies laterals, el sostre , superfície superior, i el mur , superfície inferior, i la seva localització és determinada per la direcció i el cabussament Hom anomena potència d’un filó el gruix mesurat perpendicularment a la direcció, i pot variar des d’uns quants centímetres fins a uns quants metres La longitud pot variar des d’uns quants metres fins a uns quants quilòmetres Els filons minerals es componen de la mena i de la ganga , segons que els materials siguin utilitzables o no per a l’explotació comercial Hi sol haver diversos…
turmalina
turmalina
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Silicat complex d’alumini, amb bor, ferro, magnesi, etc.
Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric, generalment en formes prismàtiques de secció transversal triangular Pertany al grup dels sorosilicats Presenta quasi sempre estries a les cares, segons la direcció de l’eix c Té una duresa de 7,5 i una densitat de 3-3,2, que augmenta amb el contingut de ferro El color generalment és negre o verd, bé que es poden presentar moltes varietats de color rosat i blau, i també és freqüent que presenti diverses coloracions situades concèntricament La varietat de color blau d’indi és anomenada indicolita La composició química de les turmalines és…
talla

Diversos estils de talla
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Mineralogia i petrografia
Operació que consisteix a obtenir una sèrie de cares per tal de fer ressaltar la bellesa d’un material, d’un mineral, etc.
L’operació de la talla és emprada normalment en joieria per tal de posar de manifest les propietats físiques dels materials utilitzats, naturals o bé sintètics o d’imitació El conjunt de cares amb una forma geomètrica determinada és anomenat estil de talla els més coneguts són l’estil de talla brillant , que és utilitzat per al diamant, i l’estil de talla maragda En el cas del diamant, la talla brillant ha estat fruit d’estudis matemàtics per tal de posar de manifest al màxim la qualitat de la pedra especialment, en aquest cas hom aprofita el fet de l’elevat índex de refracció…
intrusió
Mineralogia i petrografia
Acció d’introduir-se una estructura de roca determinada, en estat de fusió, dins una altra de ja formada.
El terme designa especialment les roques cristallines introduïdes a través de fissures, discordants amb l’estructura de la roca encaixada en roques de natura sedimentària, i que han format dics, capes interstratificades, filons, etc El procés d’intrusió ha estat originat a l’interior de l’escorça terrestre, i el terme amb què hom el designa dóna nom a totes les roques que han estat consolidades a l’interior de la Terra roques intrusives
fàbrica
Mineralogia i petrografia
Aparença d’una roca, determinada per la forma, la mida i la disposició dels elements (minerals i partícules cristal·lines) que la constitueixen; comprèn la seva textura i la seva estructura.
En són exemples l’estratificació d’una roca sedimentària i el bandat composicional en un gneis
constants cristal·logràfiques
Mineralogia i petrografia
Relació constant entre els elements reals del cristall, de tal manera que la posició d’una cara qualsevol és determinada pels angles que forma amb les altres, que hom pren com a plans de referència.
Aquesta relació és possible gràcies a la simetria interna que presenta la matèria cristallina Donades tres cares o plans de referència, s’intersequen entre elles en tres arestes, les quals són els tres eixos d’un sistema de coordenades o eixos cristallogràfics aquests formen tres angles, que són les constants angulars del cristall Qualsevol cara fonamental que no sigui parallela als tres plans de referència, si és traslladada parallelament a ella mateixa, talla tots tres eixos cristallogràfics a unes distàncies a,b,c, fixes La relació entre aquests tres paràmetres a b c és anomenada…
rotació
Mineralogia i petrografia
Desplaçament sense deformació d’una figura, tal que en el seu moviment cadascun dels punts gira amb el mateix angle i en el mateix sentit al voltant d’una recta determinada en posició i que és anomenada eix de rotació
.
Hom diu que la rotació és alternant , quan l’operació de simetria és formada per una rotació i una reflexió simultànies La rotació helicoidal és una operació de simetria que es caracteritza per una rotació simple acompanyada d’un desplaçament simultani segons l’eix de rotació anomenat, en aquest cas, eix helicoidal