Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
piroxens
Mineralogia i petrografia
Grup de minerals relacionats entre ells per l’estructura, per les propietats físiques i per la composició química; els minerals que pertanyen a aquest grup cristal·litzen en dos sistemes diferents: el ròmbic i el monoclínic; en totes les espècies del grup, la forma cristal·lina més corrent és el prisma.
Les principals espècies del grup són l’enstatita i la hiperstena, del sistema ròmbic, i el diòpsid, l’augita, l’egirina, la jadeïta i l’espodumena, del sistema monoclínic Els piroxens, que sovint formen les roques , poden ésser considerats com a fases del sistema, ternari MgSiO 3 —FeSiO 3 —CaSiO 3 on aquesta última espècie no passa del 50%
plagiòclasi
plagiòclasi albita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Silicatoaluminat de sodi i calci, (Ca,Na) (AlSi) AlSi2 O8.
Mineral del grup dels feldspasts, que cristallitza en el sistema triclínic Es presenta en grans irregulars i masses exfoliables, de color blanc o gris Té una duresa de 6 i una densitat de 2,62-2,76 L’esclat és de vidre o de perla De fet, les plagiòclasis constitueixen una sèrie que va des de l’albita pura NaAlSi 3 O 8 fins a l’anortita pura CaAl 2 Si 2 O 8 Aquesta sèrie acostuma a ésser dividida arbitràriament en sis espècies albita, oligòclasi, andesina, labradorita, bytownita i anortita Normalment hom estableix òpticament les diferències entre les espècies Les…
epitàxia
Mineralogia i petrografia
Fenomen consistent en el creixement orientat de dues espècies cristal·lines diferents.
Des del punt de vista morfològic, el problema és semblant al de les macles i, per tant, el fenomen pot ésser definit per la llei del creixement , indicant quines arestes són paralleles a tots dos cristalls i quina és la cara comuna Hom ha observat que, en general, aquest fenomen es dóna quan hi ha una gran semblança en la forma i en les dimensions del reticle cristallí de les dues substàncies, amb un marge del 15% en la variació de les dimensions del reticle
granat
granat
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Conjunt de minerals isomorfs, de fórmula general X 3
Y 2
(SiO 4
) 3
, que pertany al subgrup dels nesosilicats (X pot ésser calci, alumini, magnesi, ferro o manganès divalents, i Y, alumini, ferro o crom trivalents).
Comprèn diferents espècies, com almandina, pirop, espessartita, grossulària, andradita i uvarovita Cristallitzen en el sistema cúbic i tenen correntment un color vermell fosc o marró vermellós Tenen un esclat de vidre o de resina, una duresa de 7-7,5 i una densitat de 3,6-4,3 Són utilitzats com a abrasius, i els exemplars transparents, en joieria
peridotita
Mineralogia i petrografia
Roca ígnia bàsica, de color fosc.
El seu contingut en sílice oscilla al voltant del 40% conté molt poc quars o no en té, i no conté feldespats La densitat d’aquest tipus de roca oscilla entre 3 i 3,5 Els minerals predominants són l’olivina i els piroxens Des d’un punt de vista econòmic, les peridotites tenen importància perquè molt sovint contenen espècies minerals particulars, com ara el crom, el níquel i el platí natiu
harzburgita
Mineralogia i petrografia
Roca ígnia ultramàfica composta per olivina i ortopiroxens.
Pertany al grup de les peridotites L’olivina és de tipus forsterita, mentre que els ortopiroxens són de les espècies enstatita i bronzita Hi pot haver espinella accessòria Es tracta d’una roca granelluda, de color verd d’oliva fosc, que pren colors vermells en les superfícies d’alteració Les harzburgites poden formar-se com a residu de la diferenciació d’un magma basàltic són freqüents en xenòlits, i també apareixen en els complexos ofiolítics, on representen el mantell
miques
mica 1
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Grup de minerals pertanyent a la subclasse dels fil·losilicats
.
En el cas de les miques, la reunió íntima de les capes de SiO₄⁴ - de dues en dues i formant estrats es realitza mitjançant ions de magnesi, alumini i hidroxil, i els estrats s’uneixen entre ells mitjançant ions sodi i potassi Les diferents espècies minerals d’aquest grup són polimorfes i resulten de les diferents maneres segons les quals té lloc la superposició dels esmentats estrats Tots els minerals del grup de les miques tenen, però, simetria monoclínica, amb un hàbit cristallí pseudohexagonal tabular Es caracteritzen per la perfecta exfoliació basal, la qual dóna origen a…
creixement d’un cristall
Mineralogia i petrografia
Increment de les dimensions d’un cristall.
El creixement d’un cristall consisteix, bàsicament, en l’adjunció dels constituents elementals àtom, ions, molècules del medi mare en què és submergit el cristall, a les cares ja existents del cristall Aquest mecanisme depèn del transport de matèria i calor experimentat en les interfícies cristall/medi mare, i de la cinètica de les interfícies En termes molt simplificats, els constituents elementals del medi mare una solució, un vapor, una solució sòlida, etc incideixen sobre la superfície del cristall, “rellisquen” sobre les cares ja existents i són fixats en els punts en què experimenten…
roca

Classificació de les roques
© fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Qualsevol matèria mineral de l’escorça terrestre que presenta uns mateixos caràcters de conjunt.
Totes les roques són formades per diverses espècies minerals, cadascuna amb propietats característiques Així, doncs, en el granit hom troba fonamentalment tres espècies minerals el quars, l’ortosa i la mica La majoria de les roques són coherents i poc deformables, però n'hi ha algunes d’incoherents, com ara la sorra, i d’altres de plàstiques, com l’argila En alguns casos un sol mineral pot originar diferents tipus de roques, com el cas del quars, que forma les sorres, el gres i les quarsites Tots els petròlegs d’avui estan d’acord a classificar les roques en tres…
períclasi
Mineralogia i petrografia
Mineral, espècies que dóna nom al grup, òxid de magnesi, amb el 60,2% de magnesi i el 39,8% d’oxigen, i amb petites quantitats de ferro, manganès i zinc.
Cristallitza en el sistema regular, en cristalls octaèdrics, o també en grans irregulars Lluïsor vítria Transparent El color és molt variable incolor, blanc grisenc, groc, verd, negre la seva duresa és 5,5, i la seva densitat 3,58 Té un esclat de vidre La periclasa pot contenir ferro substituint fins a un 8% el magnesi Es forma a partir de les calcàries dolomítiques en processos metamòrfics d’elevada temperatura, i s’altera amb facilitat No és un mineral gaire corrent