Resultats de la cerca

És formada per lava fosa, amb molt poca aigua 0,25-2,3% i amb molts gasos procedents del volcà És negra o molt fosca, i de vegades té reflexos metàllics Amb el microscopi hom pot veure que no té cap element cristallitzat Presenta una textura microsferulítica i una fractura concoidal Posseeix els mateixos elements que la traquita Hom la troba com a lava a les comarques volcàniques

Conté sempre Al 2 O 3 i Fe 2 O 3 , per la qual cosa representa el terme de transició cap a l’augita Es dóna en inclusions dins els grans grossos de les roques profundes, com els gabres, les peridotites i les piroxenites És de color gris verd, verd marró i negre marronós, amb les vores més fosques que el centre Sovint conté petites làmines de ferro titanat que originen uns reflexos metàllics És un mineral molt difós en les roques ígnies i que, per alteració, passa a serpentina o a una mescla de serpentina i clorita

Es troba a la natura com a fruit de la cristallització de solucions aquoses, en llacs de regions volcàniques o en fonts termominerals Es fon al bufador formant una perla incolora dissolvent dels òxids metàllics En contacte amb l’aigua s’hidrolitza i dóna reacció alcalina i deixa lliure àcid bòric, d’ací les seves propietats antisèptiques És emprat com a primera matèria per a obtenir tots els composts de bor, en els vidratges i la fabricació d’esmalts i en soldadura, car en dissoldre la capa superficial d’òxid metàllic permet la unió de les dues superfícies metàlliques en el…

Mineral d’estructura igual a la de la calcita, substituint la meitat dels àtoms de calci pels d’un altre metall divalent, en aquest cas el magnesi Els cristalls són normalment romboèdrics, bé que també poden ésser prismàtics o tabulars Quan forma part de les roques es presenta compacte o en masses granulars Té una duresa de 3,5-4 i una densitat de 2,8 Incolora i transparent o bé blanca, grisa o verdosa, esdevé d’un groc marró o marró en augmentar el contingut en ferro divalent És molt abundant en els terrenys sedimentaris, formada segurament per transformació de la calcita sota l’acció de…

Mineral que cristallitza en la singonia ròmbica formant cristalls d’una gran bellesa, de formes tabulars, que apareixen aïllats o implantats És anomenat també espat pesant Presenta agregats típics en forma de llibre obert És de bona exfoliació, transparent, blanc o incolor, però també pot ésser de colors diferents, segons les impureses, de lluïssor vítria o nacrada, de duresa 3,5 i de pes específic elevat 4,5 Òpticament és biaxial positiu És abundant en la natura, en filons, juntament amb sulfurs metàllics, o bé en dipòsits sedimentaris nodulosos Les aplicacions industrials del mineral són…

Abundant com a component de les roques, és infusible i insoluble, la seva densitat oscilla entre 2,65 i 2,80, representa el paper d’àcid dins el grup dels silicats i presenta una fractura vítria Pot ésser també preparada sintèticament a partir de silicats solubles, per deshidratació i calcinació La sílice presenta una estructura polimèrica, constituïda per tetràedres de SiO 4 , els vèrtexs dels quals són ocupats pels quatre àtoms d’oxigen Es presenta en forma de cristalls incolors o pólvores cristallines blanques, inodores i insípides, insolubles en l’aigua i els àcids, excepte el fluorhídric…

La mineralogia no solament s’ocupa de les substàncies que formen l’escorça terrestre, sinó que també comprèn els meteorits i les mostres de minerals extraterrestres que hom pot obtenir La mineralogia és una part de la geologia, puix que els minerals són els elements constituents de les roques, i, d’altra banda, té punts de contacte amb la química, puix que els minerals són composts químics La mineralogia té l’origen en els temps prehistòrics, quan els homes utilitzaven colorants naturals per a fer pintures Durant l’edat de la pedra, alguns minerals principalment varietats del quars foren…

Hom acostuma a designar-ne les diverses varietats mitjançant adjectius concrets així, hom parla de pedres calcàries, quarsoses, silícies, etc