Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
lechatelierita
Mineralogia i petrografia
Mineral incolor i amorf, no gaire abundant, format quan un llamp cau en arenes de quars pur i les fon.
eulitita
Mineralogia i petrografia
Mineral que cristal·litza en el sistema cúbic, de duresa 5-6 i esclat no metàl·lic.
Forma cristalls petits, tetraèdrics, sempre implantats És de color marró vermellós o groc de vi
sílice

fototeca.cat
©
Mineralogia i petrografia
Química
Mineral que ocorre a la natura tant en forma pura ( quars
, cristobalita
) com en una gran varietat de formes impures ( sorra
, àgata
, calcedònia
, òpal
, etc).
Abundant com a component de les roques, és infusible i insoluble, la seva densitat oscilla entre 2,65 i 2,80, representa el paper d’àcid dins el grup dels silicats i presenta una fractura vítria Pot ésser també preparada sintèticament a partir de silicats solubles, per deshidratació i calcinació La sílice presenta una estructura polimèrica, constituïda per tetràedres de SiO 4 , els vèrtexs dels quals són ocupats pels quatre àtoms d’oxigen Es presenta en forma de cristalls incolors o pólvores cristallines blanques, inodores i insípides, insolubles en l’aigua i els àcids, excepte…
olivina
olivina
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Silicat de magnesi i ferro, (Mg,Fe) 2
SiO 4
.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic L’olivina no és, de fet, un sol mineral, sinó que constitueix tota una sèrie, els termes extrems de la qual són la forsterita Mg 2 SiO 4 i la faialita Fe 2 SiO 4 És un element corrent de les roques eruptives bàsiques L’olivina abunda a Bohèmia i Moràvia, a Eifel i a Andalusia Als Països Catalans, n'hi ha sobretot a la regió de Girona i a Sóller Mallorca Occidental
forsterita
Mineralogia i petrografia
Silicat de magnesi, Mg2SiO4
.
Terme extrem de la sèrie de l’olivina La forsterita i l’olivina són incompatibles amb la sílice lliure SiO 2 , puix que hi reaccionen i originen piroxens El color és blanc, tirant a un verd d’oliva Es forma per metamorfisme de la calcària dolomítica Té duresa 7 i pes específic 3,222
anauxita
Mineralogia i petrografia
Silicat d’alúmina hidratat, Al2O3(SiO2)3·2H2O, del grup dels caolins.
Més ric en SiO 2 que la caolinita i veí de l’halloysita És producte d’alteració dels piroxens i dels amfíbols
silicat
Mineralogia i petrografia
Mineral format essencialment per grups tetraèdrics SiO4, units entre ells directament o bé per cations.
Els silicats són els components més importants de les roques i constitueixen amb el quars el 95% de la part coneguda de l’escorça terrestre Es troben, en gran part, com a constituents de les roques eruptives, formades a temperatura i pressió elevades, generalment amb amplis marges de variació d’ambdues variables, amb estructures denses i mancades d’aigua el quars, els feldespats i les miques, elements fonamentals del granit, en són un exemple conegut A les condicions de formació de les roques metamòrfiques s’originen una sèrie de silicats, alguns d’ells amb estructures menys denses i amb…
fil·losilicats
Mineralogia i petrografia
Grup de silicats caracteritzats pel fet de tenir estructura laminar.
Són constituïts per tetràedres de SiO 4 4 - , amb els tres vèrtexs units amb els de llurs veïns formant capes de SiO 4 4 - En la forma més simple d’aquesta unió hom obté una xarxa plana hexagonal de SiO 4 4 - Dues d’aquestes capes es poden enllaçar per mitjà de cations, de manera que restin unides íntimament formant estrats, i aquests s’uneixen entre ells també per mitjà de cations, com en el cas del grup de les miques, o més senzillament per mitjà de molècules d’aigua, com en els minerals argilosos
sorosilicats
Mineralogia i petrografia
Subgrup del grup dels silicats, classificat segons la seva estructura.
S'uneixen dos, tres, quatre o més grups tetraèdrics SiO 4 pels vèrtexs els tres darrers formant anells tancats i aquests complexos de tetràedres formen unitats individuals enllaçades amb elles mateixes únicament per cations Els oxígens dels vèrtexs d’unió no tenen cap càrrega, i el complex posseeix la suma de càrregues dels oxígens dels vèrtexs que resten El beril Si 6 O 1 8 Al 2 B 3 n'és un exemple, amb anells de sis tetràedres de SiO 4
magma
Mineralogia i petrografia
Líquid a alta temperatura (més de 600°C) que en refredar-se origina roques (magmatització).
Si el refredament és lent i s’esdevé a una certa profunditat, origina les roques plutòniques si s’esdevé a la superfície, el refredament és ràpid i origina les roques volcàniques Segons el seu quimisme pot ésser magma granític àcid, ric en SiO 2 , amb composició pròxima als granits, i que es forma sota els continents, a 20-30 km de profunditat, o magma basàltic bàsic, pobre en SiO 2 , amb composició pròxima al basalt, format a uns 40 km de profunditat en els continents, però només a 10 km als oceans