Resultats de la cerca
Es mostren 455 resultats
creixement d’un cristall
Mineralogia i petrografia
Increment de les dimensions d’un cristall.
El creixement d’un cristall consisteix, bàsicament, en l’adjunció dels constituents elementals àtom, ions, molècules del medi mare en què és submergit el cristall, a les cares ja existents del cristall Aquest mecanisme depèn del transport de matèria i calor experimentat en les interfícies cristall/medi mare, i de la cinètica de les interfícies En termes molt simplificats, els constituents elementals del medi mare una solució, un vapor, una solució sòlida, etc incideixen sobre la superfície del cristall, “rellisquen” sobre les cares ja existents i són fixats en els punts en què experimenten…
element geomètric d’un cristall
Mineralogia i petrografia
Cadascun dels paràmetres o conceptes relacionats amb la forma externa d’un cristall.
Els elements reals són els que hom pot apreciar a ull nu cares, arestes, vèrtexs i angles Els elements ideals són els que hom defineix teòricament a fi de fer possible l’estudi del cristall, com són els elements cristallogràfics eixos, angles, etc i els de simetria plans, eixos i centres de simetria
defecte

Principals defectes puntuals d’un cristall: a, vacant; b, defecte intersticial; c, impuresa intersticial; d, impuresa substitucional; e, defecte de Frenkel; f, defecte de Schottky
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Interrupció de la regularitat de la xarxa cristal·lina d’un sòlid.
Dins tots els sòlids hi ha defectes, ja siguin causats en el moment de llur formació o bé per accions posteriors, i llur presència es reflecteix palesament en les propietats elèctriques, òptiques, magnètiques, tèrmiques i mecàniques d’un sòlid, les quals depenen del nombre i de la classe de defectes presents a la mostra considerada Els principals defectes d’un cristall són els defectes puntuals , els defectes lineals , els defectes superficials i els defectes volúmics Els defectes puntuals d’un sòlid són classificats en dues categories principals els…
fang

Home treballant amb fang fent un càntir
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Mescla de llim, argila i aigua.
Quan s’ha endurit, rep el nom de fangolita Amb el fang hom fabrica peces de terrisseria, i és utilitzat en escultura per a modelar
pseudomorfisme
Mineralogia i petrografia
Propietat segons la qual un mineral n’ha substituït un altre, però conservant la forma externa d’aquest darrer.
Aquesta substitució té lloc d’una manera lenta i contínua Un exemple típic de pseudomorfisme és la transformació de pirita en limonita, en què aquesta conserva les formes geomètriques de la pirita de vegades aquesta transformació no és total, i hom pot apreciar-hi, a l’interior, un nucli de pirita Un altre exemple és el de la leucita, que pertany al sistema regular per damunt de 600°C per sota d’aquesta temperatura passa al sistema tetragonal, però manté la forma externa del sistema regular
bretxa
bretxa calcària
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Roca constituïda per cairells units per un ciment natural.
El seu origen és molt variat Les bretxes sedimentàries solen tenir un ciment calcari o silícic Segons el caràcter dels cairells, hom distingeix bretxes calcàries, silíciques, poligenètiques formades per cairells de roques variades En el curs d’un procés de sedimentació, una alteració causada per un esllavissament submarí, un sisme, una variació del nivell marí, etc, poden remoure uns sediments encara no totalment consolidats, fragmentant-los en blocs i cairells, que posteriorment són cementats i coberts per nous materials sedimentaris es formen així les bretxes intraformacionals La…
uniaxial
Mineralogia i petrografia
Dit dels cristalls que tenen un sol eix òptic.
Els materials anisòtrops, amb més d’un índex de refracció, presenten una direcció en la qual el material és isòtrop Els cristalls uniaxials pertanyen als sistemes tetragonal, hexagonal o romboèdric La superfície òptica indicadora dels cristalls uniaxials és un ellipsoide de revolució
microperthita
Mineralogia i petrografia
Creixement de làmines d’albita dins un cristall d’ortosa.
L’albita forma un feix de làmines paralleles a la cara Quan el creixement és a la inversa, o sia, que les làmines d’ortosa creixen dins un cristall d’albita, hom l’anomena antipertita
dipir
Mineralogia i petrografia
Un dels termes mitjans de la sèrie isomorfa de l’escapolita.
La seva composició abraça des d’un 80% de marialita i un 20% de meionita fins a un 50% de marialita i un 50% de meionita, essent la marialita i la meionita els termes extrems de la sèrie esmentada Presenta cristalls prismàtics, arrodonits pels extrems, i d’una longitud de 3 a 5 mm És de color blanc o vermellós Apareix sovint en els esquists i calcàries de molts indrets dels Pirineus
talla

Diversos estils de talla
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Mineralogia i petrografia
Operació que consisteix a obtenir una sèrie de cares per tal de fer ressaltar la bellesa d’un material, d’un mineral, etc.
L’operació de la talla és emprada normalment en joieria per tal de posar de manifest les propietats físiques dels materials utilitzats, naturals o bé sintètics o d’imitació El conjunt de cares amb una forma geomètrica determinada és anomenat estil de talla els més coneguts són l’estil de talla brillant , que és utilitzat per al diamant, i l’estil de talla maragda En el cas del diamant, la talla brillant ha estat fruit d’estudis matemàtics per tal de posar de manifest al màxim la qualitat de la pedra especialment, en aquest cas hom aprofita el fet de l’elevat índex de refracció 2,418 La…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina