Resultats de la cerca

El nom ha estat emprat per colles de Valls com a nom propi de l’entitat els Xiquets de Valls 1939-1947, la Colla Vella dels Xiquets de Valls 1947 i la Colla Joves Xiquets de Valls 1972

Des d’aleshores han experimentat múltiples i profundes transformacions organitzatives i formals Actualment són grups d’entre cinquanta i cent persones, amb una mitjana d’edat jove i que construeixen diferents figures i torres humanes en què es conjuguen diferents posicions Alguns d’aquests exercicis i piràmides tenen moviment Solen anar vestits amb camisa i pantaló blanc i cada colla porta un escut i una faixa que els identifica Les seves actuacions es basen en l’equilibri, la força, la rapidesa d’execució i l’espectacularitat La seva localització geogràfica és, majoritàriament, al Penedès Al…

Instrumentista de violí, feu d’enllaç amb les generacions joves que al final dels anys setanta arribaren fent expedicions de recerca musical a l’Alta Garrotxa Conservava un repertori important en quantitat i qualitat de sardanes curtes d’abans de Pep Ventura Actuà molt de temps amb l’acordionista cromàtic de les Preses Alfons Faig, Fonso , i també amb el grup Tururut Bonaigua o formant duet amb Amadeu Rossell Els darrers anys també actuà en els cicles de Tradicionàrius, del barri de Gràcia de Barcelona Hom ha publicat el llibre Peret Blanc, violinista de Beget escrit per Jordi…

L’aplec, que té una seu rotativa, s’ha celebrat fins ara a Todolella, Cinctorres, Villores, la Mata, Vilafranca del Maestrat, Herbers, Forcall, el Portell de Morella, Morella i Sorita de Morella Se celebrà per primer cop l’any 1978 a la Todolella, organitzat per un grup de joves de la comarca que volien reivindicar el futur social i econòmic dels Ports, a més de la llengua i la cultura de la comarca Des de llavors s’ha celebrat cada any, tret del 2006 L’esdeveniment congrega milers de persones vingudes de diverses comarques veïnes i de la resta dels Països Catalans i inclou activitats…

El pi, que sol fer de divuit a vint metres, és donat per una de les possessions de la comarca colles de joves i homes —sobrepassen els dos-cents individus— van a buscar-lo i després de dinar el planten a la plaça Vella Comença la competició després d’haver untat el pi, ja sense escorça, amb sabó fluix i blanc d’ou Abans era collocat la vigília de la festa, però ara es fa el mateix dia de Sant Antoni i la competició sols és motiu de recordació dins la programació dels actes festius en el seu origen devia tenir un sentit de torneig amorós Hi resta fins el dimecres de Cendra, que és arrencat i…

Les evolucions, molt simples, eren acompanyades d’una melodia reiteradament exposada per un violí, i ritmades, a més, amb un bombo El parlament consistia en les queixes d’uns vells al batlle i al rector perquè, casats amb dones joves, balafiadores i frívoles, el bon ordre de la casa, l’economia dels marits i llur atenció personal n'eren perjudicats Com en la major part dels balls populars de la Catalunya Nova, els trets de gràcia i cortesia n'eren absents tots els papers, també els femenins, eren assumits per homes de la confraria, disfressats i alcofollats fins a la cosa grotesca i també el…

S'hi fan correfocs, espectacles, música, màgia i esoterisme, i tenen una especial rellevància la Fira del Gran Boc i el ball de la polla També s’hi ha consolidat l’Aquelarret Infantil Fou creat el 1978 per l’Assemblea de Joves de la ciutat amb la collaboració dels membres de la revista “Carreró de les bruixes” Posteriorment han anat agafant el relleu altres entitats i persones, sempre amb el suport de l’ajuntament En el seu origen la festa se celebrava al carreró de les bruixes, però després s’ha anat estenent per bona part de la ciutat antiga, inclòs el castell L’acte és presidit pel Mascle…

El terme fou emprat, modernament, per un grup de literats vigatans joves, que crearen l’anomenat Esbart de Vic 1867, societat literària que celebrava les sessions a l’aire lliure Aquesta denominació fou aplicada després a grups que conreaven les danses folklòriques catalanes La més antiga fou la creada per Aureli Capmany 1907 a l’Associació de Lectura Catalana L’any següent se'n separà un grup que formà l’Esbart Català de Dansaires, encara existent, i que fou dirigit per Rafael Tudó i Duran 1908-09 i pel mateix Aureli Capmany 1909-17 Posteriorment n'aparegueren en gran nombre, com l’Esbart…

La forma més habitual fa “Deixem lo dol, cantem amb alegria, / anirem a dar los Pascos a Maria”

Té l’origen en la iniciativa 1955 de Francesc Pujades, veí d’Arles Vallespir, d’encendre els focs de la nit de Sant Joan al cim del Canigó , inspirant-se en el valor simbòlic i patriòtic d’aquest cim tal com recull el poema homònim  de Jacint Verdaguer Aquest fet es creuà l’any 1963 amb Joan Iglesias, que, a partir del 1949 i des del Cercle de Joves de Perpinyà, esperonava la tradició de les fogueres a la Catalunya del Nord Pujades i Iglesias tingueren la pensada de baixar el foc del cim, i des d’allà repartir la flama per totes les contrades dels Països Catalans Inicialment la Flama només…