Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Antoni Larrosa i Andreu
Dansa i ball
Ballarí i professor de dansa.
Tingué com a professor Joan Magriñà de l’Institut del Teatre de Barcelona 1944-48 Formà part del cos de ball del Gran Teatre del Liceu, i fou solista dels Ballets de Barcelona, creats, el 1950, pel seu professor Féu actuaccions arreu de l’Estat espanyol i Europa amb les companyies d’Arthur Kaps i Franz Joham 1953, de Joan Tena 1954 i amb els Ballets de l’Amèrica Llatina de Joaquín Pérez Fernández 1955 A partir de 1957, actuà amb Imperio Argentina a França, al nord d’Àfrica, a l’Argentina i a Xile El 1959 s’integrà al Ballet Nacional Chileno, dirigit per Ernst Uthoff, amb el qual…
zamacueca
Dansa i ball
Dansa llatinoamericana derivada de la zamba africana de moviments molt ràpids i que hom generalment acompanya amb el cant.
Apareguda en un principi al s XIX al Perú i a Xile on ha arribat a assolir el caràcter de ball nacional, es difongué posteriorment al Paraguay, Bolívia i l’Argentina
Llorenç Ribas i Trabal
Viticultura
Viticultor.
El 1924 s’establí a Valparaíso Xile Hi treballà en el ram dels vins i licors, sota la firma de Ribas y Cía, que tenia oficines a Valparaíso i a Santiago Enriquit, fou propietari de l’empresa Viña Ribas, del terreny El Carmen Molina, de la marca Viña San Joaquín a Valparaíso i del celler Viña Santa María, que fou la primera empresa a utilitzar vagons de tren en forma de bota amb una capacitat de 20 000 litres Home emprenedor i d’influència, fou president de la Sociedad Minera Andacollo, director de la indústria tabaquera NAC SA, i inspector de comptes del Banco Español Integrat a…
Lanònima Imperial
Dansa i ball
Companyia de dansa.
Fundada el 1986 per Juan Carlos García ballarí i coreògraf i Claudio Zulian músic, als quals s’afegiren diversos ballarins El seu primer espectacle, Eppur si muove , aconseguí diversos premis Posteriorment estrenaren Càstor i Pòllux 1989 i Kairós 1990, en el qual incorporaren per primera vegada dones a la coreografia, Afanya't a poc a poc 1991, Tres coreografies El temps necessari, Só um bocadinho, Auguris per a H 1992, premi Ciutat de Barcelona, Diari d’unes hores, Eco del silenci 1993, Els gestos del camí 1994, Moving Landscape 1995, Landschaft mit Schatten i Identificació d’un paisatge…
Miquel Torres i Riera
Viticultura
Enologia
Enòleg i viticultor.
Estudià química a la Universitat de Barcelona i s’especialitzà en enologia i viticultura a la Universitat de Dijon 1959 i a la de Montpeller 1982 L’any 1962 s’incorporà al celler familiar Miquel Torres SA , on assumí la direcció tècnica i introduí la innovadora tècnica de la fermentació en fred, creà nous vins i introduí ceps estrangers a Catalunya Fou també pioner en l’emparrat dels ceps i en la recuperació de varietats autòctones catalanes L’any 1991, a la mort del seu pare, Miquel Torres i Carbó, fou nomenat president de l’empresa i n’és conseller delegat Ha organitzat nombrosos seminaris…