Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
cicle d’erosió
Geomorfologia
Sèrie de fases delimitades per les quals passa un relleu, des de la seva creació fins que resta convertit en un peneplà.
El concepte fou introduït pel gèoleg americà William Morris Davis, el qual distingia tres fases o estadis dins el cicle una fase de joventut , caracteritzada per l’agressivitat de les formes de relleu i la intensitat del procés erosiu una fase de maduresa, en què hi ha tendència a un equilibri i l’erosió va fent-se menys intensa, i una fase de vellesa , en què les formes de relleu pràcticament han desaparegut i l’erosió és mínima Hom ha discutit molt aquesta imatge —excessivament antropocèntrica— de l’evolució del relleu El concepte de cicle d’erosió ha estat, de fet…
pediplà
Geomorfologia
Terme proposat per Maxson i Anderson (1935) per a designar un relleu aplanat, desenvolupat per la coalescència de pediments o glacis d’erosió.
Representa l’estadi final del cicle d’erosió àrid
peneplà
Geomorfologia
Gran superfície planera amb molt poques desnivellacions.
Els interfluvis del peneplà, planers i poc elevats, dominen les valls corresponents amb un pendent molt suau El peneplà és de fet el resultat de l’acció erosiva sobre una vasta estructura rocallosa, és a dir, la conseqüència final de tot un cicle d’erosió que, segons la teoria de Davis —creador del terme— comporta tres fases o estadis essencials joventut, maduresa, senilitat En un peneplà hom troba relleus residuals com els monadnocks , originats per causa de llur major resistència a l’erosió härtling o perquè es troben bastant allunyats de les valls importants fernling
fases austríaques
Geomorfologia
Fases tectòniques del cicle paleoalpí que s’escaigueren vers el límit Aptià-Albià, la primera, i vers el límit Albià-Cenomanià, la segona.
serralada
Geomorfologia
Vast conjunt de muntanyes que forma generalment un sistema més llarg que ample.
Una serralada pot tenir grans dimensions l’Himàlaia o els Andes tenen milers de quilòmetres de llargada El conjunt del muntanyam presenta unes característiques bastant similars i dona al sistema una certa unitat Cal distingir una part principal, l’eix de la serralada, i una altra de secundària, formada per ramals sorgits del tronc principal Des del punt de vista tectònic segons Aubouin i d’altres, hom en distingeix dos grups fonamentals les serralades intracontinentals o intracratòniques i les serralades pericontinentals o pericratòniques Les primeres són formades…